Resum indonèsia

Indonèsia ho té tot i com ens havien dit ja alguna vegada, és el país més complert del sud-est asiàtic sense dubtes. Gent extremadament simpàtica i amable; preus altra vegada molt més amables excepte en alguns petits punts; milers de volcans i muntanyes infinites per pujar; platges idíl•liques (infinitament més que les tailandeses); mars amb uns fons marins espectaculars; menjar que enamora; i un llarg etcètera…
Es nota que són 17000 illes i crec que podries estar més d’un any aquí sense cansar-nos-en mai. De fet ens han quedat tantes i tantes coses per veure amb el límit de 2 mesos imposat, que tenim de ben segur que tornarem algun dia. A més hem tingut visita i això sempre ajuda molt.
Indonèsia és un país majoritàriament musulmà, de fet el país amb més musulmans del món. Això sí,la majoria de població és musulmana però no volen partits radicals religiosos enfront de la política del país,i no veus gaire gent radical. Hem trobat milers de persones musulmanes menjant obertament durant el dia en ramadà, moltes dones que quan volen es treuen la jihab ( de fet, moltes la porten perquè els agrada com els queda, ja que si fos per obligació entenem no se’l treurien al mig del carrer)… Per les zones on hem estat també hi ha àmplies comunitats cristianes, sobretot als interiors i muntanyes de les illes, majoritaris com més a l’est.
Ser durant el ramadà a Indonèsia no ens ha portat gaires mal de caps, excepte pels crits de les mesquites per avisar que surt el sol i que poden menjar abans de començar el dejú. Això sí que ho tenen, poc respecte pel descans dels altres. Hem estat a altres països amb majories musulmanes i fins a aquest punt mai. I això que no hem estat a Jakarta, que diuen és un infern. El que sí ha estat més complicat és el post-ramadà, al que anomenen lebaran o idulfitri. La setmana abans d’acabar el ramadà i les dues posteriors són les principals setmanes de vacances pels indonèsics, la majoria torna a casa amb la familia o aprofiten vacances d’escola de nens per visitar el seu país. Transports, hotels, monuments. Estar en mal lloc i en mal moment pot ser una mica malson, preus infinitament més cars i difícil moure’s, però tampoc res de l’altre món.
Una de les coses que ens ha impactat d’aquest país és el gran nombre de classe mitjana que es veu,sobretot en zones urbanes. Un turisme intern esglaïdor, amb milions de persones que es mouen per visitar coses del seu propi país, amb roba, fets i tot propis de classe mitjana-alta… Esperàvem un tipus d’indonèsia diferent, més propera en aquest sentit a Laos que a Malaisia, però ens ha sorprès molt. No sabem també si el fet de ser-hi durant l’època principal de vacances ens ha pogut esbiaixar una mica la percepció real.
La ruta que hem fet ha estat una mica extranya i realment poc dins els circuits turístics més habituals, que també hem trepitjat però poc. El crit de bule o mister ens rebia per tot arreu, sobretot en zones menys acostumades al turista. Encara cap local creu que haguem estat 2 mesos al seu país i no haguem trepitjat Bali (no entenen un guiri que no hi vagi), però tot i que tothom ens n’ha parlat molt bé, hem hagut de triar. Vam començar a l’est amb Timor,d’aquí a les illes d’Alor, Pantar i Lembata. Vam saltar a Flores, que comença a tenir unlloc important en el turisme, però ens vam quedar a mitges per anar a buscar la nostra visita a Sulawesi, de la que només vam podem fer la part Sud. D’aquí i, novament en vaixell, vam anar a kalimantan, a la regió central. Volant al centre de java i anant ara via est, fins que vam volar al nostre últim punt, l’illa de Lombok. Un recorregut per tot tipus de paisatges, llocs i maneres de fer que podrien ser ben bé diferents països i com diem, podriem visitar tot un any sense cansar-nos ja que les diferències entre elles són enormes.

El que més ens ha agradat:
1. Haver experimentat realment què és estra off the besten track o fora dels circuits a Pantar. Arribar a kakamauta, el poble més “pobre” i diferent que hem vist anys lluny; l’experiència d’estar uns dies en una casa de gent on no hi ha cap mena de facilities,energia només unes hores a la nit, ningú que parli una sola paraula d’anglès ni s’hi acosti… Una experiència curiosa, juntament amb veure un volcà que va petar fa 4 dies i dormir just al costat. Les experiències homestay de Fatumnasi a Timor i Jontona a Lembata podrien entrar en aquest pack.
2. L’experiència cultural a Toraja. El tema dels enterraments, les cases tradicionals, caminar per aquells bonics pobles. Tota una experiència molt diferent a la resta de Indonèsia.
3. El fons marí en general. Tant el diving a Alor, com els snorquelings a Kepa, Maumere, Jontona, Bira i les Gilis van ser tremendes. Coralls alucinants, tortugues,peixos de colors, cavallets de mar,tot el que us pugueu imaginar i més.
4. Les experiències de veure volcans actius i puguer-los pujar,amb paisatges espectaculars com els de l’ile ape; impossibles com els de gunung bromo; fèrtils com els de Dieng plateau… Un país on podries pujar un volcanet cada dia sense problemes.
5. L’avistament d’animals a Kalimantan, tant en el viatge en vaixell pel Makham river com la ruta pel kutai national park. Veure momos nassuts, ocells preciosos, nius de serps als arbres, taràntules, orangutans…

El que més ens ha decepcionat:
1. Les ciutats en general. Molt poc amables, lletges, poc organitzades, difícils de manejar. Ni Yogya, que se suposa la més bonica de totes,treuria un aprovat justet. No parlem ja de Surabaya per exemple o Samarinda a la que tenim un carinyo especial (oi que sí, Meri?).
2. El trekking de 3 dies al Rinjani. Molt bonic però la quantitat de merda i gent que hi ha no et deixa disfrutar de res,almenys a mi (Lluis, l’únic que l’he fet). El problema de quan t’han sobrevalorat alguna cosa, tothom en parla tantes meravelles que…
3. Borobudur. Com en l’anterior. Unes expectatives massa altes et poden portar a una decepció. La comparació amb Bagan o Angkor wat és, com a mínim, per riure i pixar-se a sobre. El preu de l’entrada abusiu i el tinglado muntat al voltant no ajuden a disfrutar-ho. Ho suspenem i de molt.
4.Les gili islands. Molt desangelades, al anar a l’illa de la festa buscant això,ens vam trobar una illa poc divertida, on només hi havbia borratxera i públic decadent a preus abusius, i això que era temporada alta. Esperàvem una eivissa i ens vam trobar un lloret-salou.
5. Els preus abusius de les entrades. El país fa un parell d’anys va fer una forta pujada dels preus de les entrades als llocs pels turistes. Com ja vaig dir, estic totalment d’acord en que els turistes paguem més que els nacionals per veure les coses (trobo que fem mal fet de no fer-ho al nostre país), però haver pujat de cop més de 10 vegades al preu i quentot tingui un preu mig d’uns 20 € em sembla una barbaritat. En això crec hauriem de fer alguna cosa. Nosaltres ja hi va haver algun lloc que no vam entrar, altres on vam buscar la manera d’entrar sense pagar i algun altre on vam regatejar l’entrada i aconseguir pagar només el doble que els locals.

Pressupost:
Tot i que no tenim uns comptes molt exhaustius aquest cop, hem gastat aproximadament uns 2600€ en 60 dies,sortint-nos a uns 22€ per persona i dia. S’ha de dir, però,quehem fet moltes més activitats de les que solem fer i això i el transport ocupen la gran part del pressupost. L’allotjament tampoc és massa barat, ni tampoc car, a un preu estàndard del sud-est asiàtic. El menjar sí que resulta molt i molt econòmic. Hem agafat varis vaixells i 2 avions interns, hem viatjat durant l’època més cara del país i hem fet moltes activitats cares com diving, molt senderisme (sobretot el gunung rinjani) i hem entrat en força monuments. El pressupost diari sense tanta mobilitat ni tantes activitats podria haver estat perfectament de menys de 15€ al dia, a l’alçada de països com Sri Lanka, Cambodja o Laos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s