On the way to kalimantan. Wilderness as its best part 2

Comença el dia dos a Tanjung Isuy. Hem quedat a les set amb el barquer perque és l’ única manera de desplaçar- se per aquí però arriba quasi tres quarts tard.
Comencem la nostra aventura aquàtica esperem que aquest cop sense problemes amb la barca.
El matí està tot emboirat però rapidament marxa i ens teobem altra cop atravessant el mega llac on els pescadors ja son fent feina. Aviat arribem a un riu estret anomenat Ohong i de sobte en apareix un poblet “aquàtic” molt bonic on la gent feineja. La vida té lloc a la plataforma flotant on hi ha una letrina amb el forat al riu i on la gent fa de tot: es banya, renta la roba, neteja el peix i el deixa secar al sol i on va de ventre!

image

Neteja de peix matutina

image

Casetes de fusta

image

Començant la dutxa

image

Això sí que no és tenir intimitat

Passem a tocar de la gent i em dóna la sensació que estem invaïnt el seu espai personal.
Fem moltes fotos, menys a les dones dayak que per motius estètics, creiem, van amb la cara emblanquinada amb una pasta  i esquiven l’ objectiu de la càmara a diferència de la resta de la gent. El Lluis, però ha aconseguit agafar- ne alguna de lluny.
En algunes cases veiem que hi tenen una cigonya negra lletja lligada per una pota, que mes tard descobrim és un símbol pels Dayak i fa de guardiana del peix que deixen cada dia bo i net.

image

Cigonyes negres

Un cop passat Ohong anem seguint els meandres que ens van apropant a la selva. Cada cop hi ha més arbres i comenc a veure bestioletes que habiten per allà. Els ” kaka” són uns ocells de plomes molt vistoses de blau intens i cap multicolor que es dediquen a creuar el riu molt aprop de l’ aigua. N’ hi ha un que sembla que ens vagi acompanyant en el nostre trajecte riu amunt.

image

El nostre amic Kaka

Al cap d’ una bona estona per fi trobem monos ronya pel Lluís, o macacos per la resta de mortals.

image

Monos ronyes

I per fi…els nassuts!!! Es mouen molt ràpid i sembla que la familia que trobem es disposa a creuar el riu pels arbres.

image

Nassut molt mogut i borrós

Arribem a un poblet, de riu també, petit i lleig com ell sol per estirar cames i fer servir un dels lavabos flotants. Pugem unes escales que dien a la pasarel.la del poble i allà hi ha un home amb el seu restaurant- moto que fa uns pintxos rarets sucats amb crema de cacauet.

image

I seguim riu amunt

image

Nens jugant al poble

image

Venedor de pintxitos

De camí cap a Muara Muntai, on farem nit, veiem dues serps d’anells dorats ( aquest es el nom, al menys en anglès) que estan enroscades en una branca d’ un arbre al costat del riu. Només pensar que es llancin dins la nostra barca em posa nerviosa.

image

Les nostres amigues les llúdrigues

image

Serp a la copa de l'arbre

Arribem a Muara Muntai afamats i dinem a un dela pocs llocs on serveixen dinar, el ramadà aquí va fort i tornem a la barca amb un sol de mil dimonis i el cul quadrat de tant seure per veure dofins d’ aigua dolça, fracassem en aquezta missió. No es pot tenir tot nassuts, serps i dofins.

image

No veiem dofins però almemys veiem un black monkey

En tornar a Muara a les sis de la tarda, el poble és mort!!! Tot està tancat. Ahhh!!! I que soparem? Doncs plàtans, ladies and gentlemen.
La nit la passem amb un espectacle de cacofonies extremadament altes provinents de les mesquites i d’ un element nou, un grup ” musical” que es dedica a despertar a la gent perque faci les pregaries. Jo amb taps i tot sembla que tingui l’ altaveu a l’ orella.
Ens llevem, fem un tè i un plàtan ja que tot continua tancat i vinga, som- hi que el barquer ens espera a les 6 o això creiem.
A les 7 surt el bus de quatre hores i el trajecte en barca és de mig horeta.
Heri, el barquerito, is nowhere to be seen, així que després de 10 minuts de cortesia li fem un truc. Dormia.
Passa un quart més i el tio no aprerix, l’ hem tornat a trucar però el tio ja no contesta. Si perdem el bus o no hi ha lloc haurem de quedar- nos un dia més atrapats auara Muntai, cosa que no ens entusiasma gens.
A l’ embarcader de la botiga una senyora ens diu que agafem una altra barca i vinga, pugem. El nou barquer va a màxima velocitat. He de dir que el riu Mahakan de bon matí té un aire de misteri amb una broma baixa que fan que la nostra contrarellotge al lloc del bus sigui més emocionant. Arribem a les 7 en punt ! Ufff! Correm a agafar el bus, ens asseiem i el bus no marxa. Fins ara tots han estat puntuals. Passen deu minuts i continuem allà. Baixo al lavabo flotant perque sinó de camí a Samarinda moriré i quo em trobo que acaba d’ arribar? El barquer Heri que al veurem li canvia la cara. En lloc del lavabo vaig cap a ell i li dic el nom del porc, cosa poc efectiva quan no t’entenen però jo em quedo molt a gust. Com és pot ser tant irresponsable. En un tres i no res el noiet aquest caradura desapareix del mapa.

image

Boira matinal fantàstica

Jo he proporcionat entreteniment matinal a total la gentada al lloc aquest desolat que segurament han agraït. El Manel i el Lluís Asseguts al bus no s’ enteren de res.
Finalment sortim cap a Samarinda on intentarem anar fins a Sangatta, la ciutat aprop del parc de Kutai, però això ja és un altre cantar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s