Em toca escriure post. Després dels funerals torejans hem anat a Pare- Pare a agafar un ferry de quinze hores- que estan molt bé segons el Manel i el Lluis ja que tenen llits amb endolls i son momt nous. Mmm…
En arribar al port ens han passat com a bestiar per un control i ens han possat un braçalet ben igual als del de tot inclós on hi diu Balikpapan. Això sembla que promet. Per pujar al vaixell es una lliuta entre els “porters” carregats amb paquets corrent i gent que mor per pujar.
Emocionats hem anat a buscar el nostre llit, que al bitllet està numerat i aquí comença la meva estupefacció. Una sala amb uns camastros en filera amb uns matalassos de plàstic estripats enganxifosos i amb uns bitxos fastigosos ( paneroles= cucarachas) passejant- se per allà. Però no ni una ni dues, sinó moltes. Ahhhh!!!! I a sobre només trobem lloc davant del lavabo. I aquest es un Pelni que teòricament estan bé.
Deixo la motxilla i decideixo sortir a fora a que em toqui l’ aire, i per mentalitzar- me del que m’ espera.
Però a vegades l’ univers et somnriu i un home amb mono blanc em fa pujat a primera classe i ens ofereix un camarot pels tres i de franc. No sé si perque som els unics bules – estrangers- o perque ha vist la meva cara de terror.
Imatges-resum del viatge en pelni
Un cop arrribem a Balikpapan, la capital de Kalimantan la part indonesia de Borneo, agafem busos cap a Samarinda on l’ endemà comencem la nostra aventura pel riu Mahakam, el segon més llarg d’ Indonesia amb més de 900 km navegables.
Decidim contractar una barca amb motor que ens portarà pels llacs i rius mes petits ja que és així com podrem veure millor animals que només es troben a Borneo i molts d’ells en perill d’ extinció, com el Nassut, l’ animal preferit del Manel d’ un llibre que tenia quan era petit.
Menjant gambot
Samarinda, l'istambul indonèsica?
Després de 4 hores eternes i encabits a un bus atrotinat com sardines anem de Samarinda a Kujung, la terminal de Muara Muntai on ens espera la barca.
La llanxa ens recull
El riu Mahakam es impressionant i té llocs on fa un quilometre d’ ample. Després d’ una horeta de recorregut, Houston tenim un problema, el timó de la barca es trenca i no podem continuar. Una altra barca que passa per allà ens remolca fins a Jantur on hi ha un taller flotant de motors de barques. Sembla que n’ hi haurà per estona i decidim anar a donar un volt pel poble, que es limita a una passarel.la al llarg del riu a cada banda amb cases en filera.
Escena riuenca
Heu d,anar al toilet?
Moments al riu
Houston we have a problem
La grua
El nostre taller
Som la sensació. No crec que haguin vist gaires ” bules” i primer, tímids els janturians ens miren però com que ens toca estar hi una bona estona comencen a venir families en comitiva perque ens fem fotos amb ells i sobretot amb els fills.
Ha estat una estona molt curiosa.
Únic camí a la civilització
Miro la vida passar
Nens al crit de bules bules
La nostra nova adopció
Ens posem en marxa i aviat arribem a un lloc espectacular, el llac Jempang, que és grandíssim.
Aquí fotos perque us en feu una idea.
Llac infinit
Pescant al llac
En trabessar- lo arribem fins a Tanjung Isuy, un poblet Dayak amb un moll que fa un pelet de por, el primer que veiem es una casa carbonitzada.
En allotgem en una longhouse, construcció típica d’ abans de fusta i terra de canya on hi vivia tpt un poble, que havia de ser petit. Som els únics al lloc, que es molt agradable amb una taula comunal i una terraça al camp, que en època de pluges deu convertir-se en un mini llac.
Port cremadillo
Al nostre allotjament
Tanjung issuy i les seves cases
Great sunset
El lloc m’ encanta, però les mesquites i les cantades eternes a totes continuen acompanyant- nos. No crec que en aquest viatge puguem disfrutar del silenci
wondersalmon 