Arriben visites!!!!

Doncs sí, després de més de 4 mesos, finalment tornem a tenir visites… Anem fins a l’aeroport per buscar la germana de l Manel, destrossada per 2 dies de vols i 4 escales per arribar a Makassar. Tornem fins a l’hotel i la deixem dormir.
Al dia següent, ella insisteix en visitar la ciutat, tot i que el jet-lag la traiciona una mica 🙂 . A més, no l’hi ha arribat la maleta, i no sabem quan arribarà, de manera que anirem al mercat a veure si trobem quelcom de roba.

image

De compresal mercat

Primer, però, toca esmorzar, i la portem a una paradeta de menjar del mercat (sort que la pobra no té gaires manies) on un gado-gado com sempre boníssim ens deleita. Després volta per l’estrés del mercat, avui és dissabte i sembla es troba en máxim explandor. Trobem parades enormes i botigues de roba, però totes elles amb roba de talles minis, adequades a tamany local però no a tamany europeu.
Desistim doncs de la roba. Anem al carrefour (encara estem emocionats que n’ hi hagi…) i després a les oficines de pelni (la companyia oficial nacional de vaixells). En Lluis no es volia perdre la zona de Komodo i buscava la manera d’arribar-hi, però tots els vaixells en les pròximes tres setmanes van plens. Això passa perquè s’acosta el fi del Ramadà, i quan aquest s’acava, tothom es mou per anar a veure les famílies (una mena de Nadal musulmà), fent el transport entre illes relativament complicat… Així doncs, el destí no vol passar per Komodo, s’haurà de buscar una alternativa… i Borneo sembla la més lògica i fàcil!
Tornem a visitar el fort Roterdam per a que la Meri el vegi. Aquest cop no ens deixem enganyar i no donem cap donatiu a l’entrada, pafuem l’entrada la museu per veure’l per dins, tot i que tampoc és massa interessant. Veiem una mica de la cultura dels bugis o homes de mar de Sulawesi; i dels torajas, una cultura cristiana a les muntanyes amb uns rituals d’enterrament curiosos i molt cars.

image

Germansal fort roterdam

Després d’una migdiada per fugir de la calor i ajudar al jet-lag de la nostra visita, anem a donar una volta per la platja de pantai losari altra vegada. Avui al ser dissabte l’ambientillo és encara major, sembla que gran part de Makassar és aquí per aprofitar la brisa marítima i refrescar-se una mica un cop s’ha post el Sol. Tornant a l’hotel veiem milers de bars de karaoke tancats, i un home ens explica que al ser ramadà ni festa ni sexe i que tots aquests locals han de tancar (un mes sencer de vacances forçoses vaja). Després de vàries trucades infructuoses, seguim sense saber res de la maleta de la Meritxell.

image

Ponme una T

image

Ponme una O

image

Foto-reportatge Meri

El diumenge ens llevem ben d’hora al matí i ens acostem al mercat on hem d’agafar un pete-pete o bemo fins a terminal de busos. Els carrers estan deserts i no trobem un sol lloc per menjar… Amb la gana que tenim, però mira tot està tancat i sembla que els carrers no tinguin vida a les 07 del matí. És extranys ja que fins ara, per tot arreu on hem estat, la vida començava molt d’hora, però sembla ser que aquí no.
Agafem el nostre pete-pete i un cop arribem a la terminal trobem centenars de cotxes esperant públic per anar a Bira, el nostre pròxim destí. Una forma molt popular de moure’s per aquí és aquesta, el kijang que n’hi diuen ells, un cotxe gran transformat en un cotxe per 9 places (com una llauna de sardines) que quan s’omple es dirigeix a destí per un preu similar al d’un bus. Són rutes ja preestablertes i al compartir amb més gent el preu pot ser baix. Les úniques desavantatges són que vas empaquetat com una llauna de sardines i que has d’esperar a que s’ompli, però després és molt ràpid. Ens preguntàvem perquè aquest nom, i aquí ho descubrim. Tots aquests cotxes són del mateix model, i el nom el model és kijang. No s’hi han trencat gaire el cap, no.
Després d’esmorzar alguna cosa pujem al nostre transport i com som els últims, marxem ràpidament cap a Bira. Unes 4 hores de camí per una carretera en força bon estat i amb molt trànsit. Bira és una zona de platjes al sud de Makassar, platjes de sorra blanca i amb zones fantàstiques per fer snorquel. Al arribar, però, el primer que ens trobem és que hem de pagar un ticket d’entrada per arribar al poble de 20000 rupies, una estafa com qualsevol altra… Com et poden fer pagar un ticket per accedir a un zona d’hotels i llocs per dormir? Indignant, però és el què hi ha…
A tot arreu ens avisaven que aquesta zona era molt popular i els diumenges podia omplir-se fins a rebentar de gent per la platja, però nosaltres arribem a un lloc desolat, amb milers d’hotels tot buits i sense gaire ningú. Sembla ser que el ramadà no només afecta la indústria de karaokes i de la nit, sinó també la de platja i hotelera… tothom ens diu que està així de buit pel ramadà i de fet la majoria de llocs estan tancats i semi-abandonats…
Ens costa trobar un lloc per dormir a causa del semi-abandonament i perquè a la gent l’hi costa entendre que volem una habitació triple, amb 3 llits o 2 si un és doble, però a la gent l’hi costa arribar a aquesta conclusió fins que ens trobem en Marcel, un noi molt jove però simpàtic que s’està arreglamt un petit edifici per fer-ne habitacions i ens deixa una a molt bon preu i amb un matalàs extra al terra per a que puguem dormir els 3. Eureka, per fi algú ens ha entès!!!!
Busquem un lloc per dinar, sort que al costet de cal Marcell hi ha tots els restaurants del poble, i després ens dirigim a la platja amb material d’snorquel. Desgraciadament, ara hi ha marea alta i nedem hores de platja plana semse veure res, sembla ser que aquí s’ha de fer l’snorquel quan la marea és baixa. Quan ens cansem de platjeta, anem a donar una volta pel poble i veiem la posta de sol des d’aquí, ens perdem per camins a mig construïr i finalment tornem a casa per sopar. Hem vist alguns guiris per la zona, però no gaires i tenint en compte el desenvolupament hoteler de la zona, esperem que aquesta gent vegi temporades millors, ja que ara sembla tot força desolat….

image

Playeros y playeras

image

Posta de sol

image

Moment pre-posta

image

Mes fotomuntatges

El dilluns lloguem una barca que ens portarà a una illa del davant per fer snorquel en alguns punts interessants. El mar està força mogut i sembla ser que és una zona de corrents molt importants ( com sempre, mars molt xulos i amb molts peixos solen ser molt moguts…). Anem a primeres a una zona on sembla que hi ha el millor snorquel, però el nostre capità de vaixell veu que el mar està massa mogut aquí i ens proposa primer anar a un altre lloc i esperar una mica que es calmi. Fem domcs això. El fons marí d’aquí torna a ser espectacular. Milers de peixos, coralls memys impresionans però crec que ni fent buceig haviem vist mai una regió tant replena de peixos, n’hi ha infinits!!!! Nemos, alguna medusa, peixos globos… Mentre naltros disfrutem d’això, la Meri es baralla amb el tub, ja que no sap respirar per la boca i necessita respirar pel nas. Finalment desisteix i decideix anar a fer companyia al nostre capità de vaixell. No l’hi ha agradat gaire això de l’snorquel.

image

Vaixellet

D’aquí, ens dirigim al bon lloc, que ja està més calmadet, on veiem peixos de tots tipus de tamanys i de colors. En momemts així ens empenedim de no tenir una gopro d’aquestes que sempre tant hem criticat… les fotos del que estem veient serien espectaculars, però sempre ens quedarà google. Quan ha passat una estoneta ens acostem fins a la platja de l’illa, un altre lloc espectacular, platja de sorra fina i blanca per només nosaltres… què més volem???
Donem una volta amb vaixell a l’illa, amb un mar cada vegada més mogudet i amb por de morir, però si estem escrivint aquest blog és perquè vam sobreviure! Una última capbussada per veure un dels millors moments sota el mar… finalment i després de resistir-se, hem vist una tortuga…. no és enorme però és prou gran i tot i que la intentem seguir, nada cap al fons marí i s’escapa dels nostres ulls, però ha sigut imprezionante.

image

Paraïs

image

Sireno ataca de nou

image

Voltant l'illa

image

Sorreta blanca

Després del dinar, descansem una estona. Manel i meritxell van en busca d’una cova que surt a la Lonely planet però de la que sembla ser ningú més ha sentit a parlar. Després i quan es va fent fosc, anem fins al port on hi ha vidilla i un lloc per sopar un bakso i uns dolços d’aquests que ens agraden tant. Aprofitem el cel serè per comtemplar les estrelles de l’hemisferi sud, així com Júpiter i Venus que es veuen molt i molt clarament.

image

Es fa foooooosc

Al dia següent, ens llevem per agafar un kijang i tornar a Makassar. Com les trucades per saber sobre la maleta perduda són totalment infructuoses, decidim acostar-nos fins l’aeroport per veure el què… i descobrim que la maleta és allà i porta ja un parell de dies, cosa que per teléfon va ser impossible d’averiguar. La Meri està contenta com un nen amb un dolç i anem fins a l’estació de busos (una altra, aquí hi ha una estació de busos per cada poble al que vols anar) per comprar bitllets cap a Toraja, la nostra pròxima parada. El bus és nocturn, però entre una cosa i l’altra ja se’ns ha fet mitja tarda o sigui que esperem per aquí fins que es fa l’hora!!!! A veure enterros!!!!

image

Recuperació de motxila i +

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s