Després de les relatives dificultats que ens hem trobat a Pantar, sense llocs per menjar i amb un sol lloc per dormir bastant infecte inclús per nosaltres, amb manies les mínimes; i del vaixell que no arriba mai (10h per uns 50 km no són potser un pèl massa?), arribem a una de les habitacions millors del viatge.
Com us dèiem, la nostra família salvadora ens va portar fins a la ciutat de Lewoleba, eren més de la 1h de la matinada i gairebé tot estava mort i tancat. El primer hotel on ens porten, el típic de guiris, està ben tancat i clausurat, així que ens porten a un altre. Afortunadament, ja que està com nou, amb uns llits fantàstics i molt net. Ho agraïm profundament. El preu no és el més econòmic del viatge, però força assumible.
Al matí següent ens llevem i fem búsqueda d’hotels, per veure si ara que estan oberts trobem una mega-oferta. Però els preus són similars i les habitacions estan molt pitjor, així que ens quedem allí on erem… Així evitem moure’ns i pel mateix preu tenim una habitació molt millor. Bàsicament ens dediquem a llegir i reposar, arreglar un problemilla amb banc i caixer que vam tenir, etc…
Lebolewa
A la tarda anem a donar un volt per la zona del mar, el barri musulmà sembla ser, on els ei místers com sempre segueixen els nostres passos. Per fi menjem allò que ens ve de gust i no mee de paquet, que no són dolents però sí cansinos…
Dimarts al matí ens llevem i preguntem com anar a Jontona. Ens fan esperar una mica i ens ve una dona que sembla d’una agència i ens comenta el contacte d’on podem dormir per allí, amb un tal mr. Elias, i els preus per dormir, menjar i guiar-nos fins al cim del volcà.
Agafem un parell d’ojeks, ja que és l’única manera d’arribar allí on volem anar. Un cop arribats busquem la casa del sr. Elias, fins que ens el trobem a ell. És un senyor que deu tenir els seus 50 i… que va emigrar i viure durant 20 anys a borneo (Malàsia) i que té un anglès molt correcte.
La casa és senzilla com totes aquestes de homestay de poble. Com és d’hora i l’home té un meeting al poble (deu ser alcalde o similar), ens deixa uns equips d’snorkel i ens engega a la platja. Una platja negra volcànica i que no promet gaire, però un cop ens fiquem a dins hi trobem infinitat de peixos i coralls, petxines enormes, coralls preciosos. És tremendo el fons marí que tenen en aquesta zona!!!! I veiem molts cavallets de mar… Quina il•lusió. Són preciosos.
Platjeta amb fantàstic snorqueling
Una altra homestay
A mitja tarda tornem a la casa. El poble està buit d’adults, tots al meeting. Només ens trobem nens i més nens. Malauradament, i per primer cop aquí a Indonèsia, aquests nens no paren de dir money money i posar la mà. Algun turista ja els ha corromput!!
Sopem força d’hora i el nostre senyor Elias no ha tornat encara del meeting. Quan torna quedem per l’hora de l’endemà… X evitar la calor quedem en començar a pujar a les 02:30am😨😨😨😨. Això vil dir llevar-nos a la 01:30 i esmorzar a les 2am… Mai haviem matinat tant, anem corrents a dormir!!!
Comencem doncs Sant Joan molt d’hora a la nit encara, amb tot molt fosc. Afortunadament, per primer cop tenim un cel serè i sembla veurem força bé. Comencem a pujar i pujar, la caminada es durilla, hem de pujar uns 1500 m i després baixar-los… Amb les llums i tot plegat, amb una aranya que fa més d’un pam al mig del camí:o:o, en unes 3 hores ens arribem al cràter del volcà, just quan està sortint el sol i fent-se de dia. La visió és espectacular, tant del cràter en sí com dels voltants. L’Ile Ape és un volcà en una península formada durant la formació del propi volcà, unida per un petit istme a la resta de l’illa. Des d’aquí veiem altres volcans de l’illa (en total n’hi ha 5) i albirem també el volcà d’Adonara i la regió de Larantuka, ja a Flores.
Sunrise al volcà
L’home resa al volcà i podem seguir camí pel voltant del cràter i després per baix. Hi ha zones molt actives i amb molt fum, les formacions geològiques són tremendes, cristalls de sofre per tot arreu. L’experiència és Espectacular!
Vistes espectaculars
Volcà i els nostres guies
De ruta volcànica
Des del cràter
Plantes volcàniques
Som naltros els guiris o ells?
Llac sec al cràter
Una aparició???
Colors preciosos
Fum i sofre
Volcà i sol al fons
Un cop tota la ruta, i quan el Sol està ja establert, comencem a baixar agraint haver-nos llevat tant d’hora per la calor que comença a fer. El nostre guia ens explica algunes anècdotes divertides i interessants. Per mi la millor és la de perquè la gent autòctona ens diu bule als blancs. Bule vol dir blau i com els van colonitzar els portuguesos, flipaven amb els ulls blaus de la gent blanca. Així que ara tots som bules. Interessant història, a vegades tenir un guía t’ensenya coses i anècdotes interessants. A la baixada passem per un antic poble abandonat però sagrat pels habitants de la zona. No hi viu ningú però està molt ben preservat per tothom, sembla impecable. En ell hi guarden un canó dels holandesos i un ullall d’elefant de més de 500 anys!!!!
Comença la baixada
Aranya de pam
Poble abandonat i sagrat
Volcà des de la llunyania
Arribem al poble abans de les 10, hora de dinaaaaar!!! Dinar a les 10? Si tenim en compte l’hora que ens hem despertat, tampoc és tant extrany… Un bon arròs amb peixet (la dieta aquí es basa en arròs i peix en quantitats industrials bàsicament!!!) per agafar forces per l’ojek que ens espera fins al port i després 4 hores fins a Larantuka. Dubtàvem entre anar o no a un poblat de l’illa on encara tenen permís per caçar balenes ja que ho fan de la forma tradicional i només unes 20 balenes anuals, però finalment pensem que no volem veure l’espectacle gore de la pesca a alta mar i decidim doncs deixar l’illa i seguir el nostre viatge cap a l’oest. Pròxima parada: Flores!!
wondersalmon 