Excursioneta a Baucau, la segona ciutat del país…

Com que l’expedició al Ramelau va sortir fallida, decidim agafar un bus a la segona ciutat més gran del país. La majoria un cop aquí segueix a Los Palos i d’aquí intenten arribar a l’extrem més oriental del país. Això però pot comportar molts dies i nosaltres tenim ganes de no tardar gaire per arribar a Indonèsia ja que ens hem de trobar amb la germana del Manel. A més la idea és anar a una zona de platjes, i ja sabeu com som nosaltres d’addictes a la platja, i més aquestes on hi ha cocodrils i el risc de que t’ataquin no és baix 😨😨.
Per arribar a l’estació de bus hem d’agafar dos mikrolets, sort que la gent és super entregada i t’ajuden tant com poden i a més mai t’intenten tangar. Arribem doncs perfectament a l’estació de busos i, altra vegada, afortunadament el bus marxa gairebé al pujar-hi. La carretera està força millor que l’anterior i va passant per la línea de costa, tenim mar per un cantó i muntanyes per l’altre. Desgraciadament fa un dia lleig i tapat i no podem veure les muntanyetes, però si no fos un país tant off the beaten track, estic segur que seria una de les carreteres més maques… Com les muntanyes i les palmeres es fonen amb el mar, en ocasions els arrossars… Feia molt temps que no teniem arrossars a la vista. Estan ben ufans i plens d’aigua, com ens agraden a nosaltres…
Arribem a Baucau al migdia, ens deixen al costat de la pousada, on hi ha 2 o 3 hostals però molt cars pel nostre gust. Caminant ens trobem una noia malaia del nostre hostal de Dili que ens diu on podem anar a dormir. És una casa una mica atrotinada i l’habitació igual, però surt molt més barata així que… Segons Manel és un dels llocs més atrotinats dels que hem estat. Això i una dutxa que és un forat a terra i un cubell per tirar-te aigua a sobre ho acaben d’adobar, però ja sabeu que nosaltres manies les mínimes…

image

Dutxa timorata

Un cop dinats en una paradeta del carrer on ens trobem un grup de noies adolescents que celebren un aniversari i que es tornen bojes amb nosaltres i ens demanen milers de fotos, agafem un microlet que ens porta a la platja. Una platja amb unes onades que fan por, molt maca i bucòlica però a la que ningú s’atreveix a entrar, plena de locals que han vingut a fer la bbq. La tornada la fem caminant i descobrim un petit rierol on es dutxen els locals, una zona per homes i una altra per dones. Nosaltres fem un bany amb els nens del poble. Un d’ells ens avisa que ens apartem i movem una mica de zona… Coco…coco! Sort que en sortim ja que als 5 minuts un coco-missil cau i entenem un altre perill de la zona, apart de malària; cocodrils; serps… Amb lo ben acostumats que estem naltros a una vida exempta de perills…

image

Platja tropical

image

Preciós....llàstima del perill de cocodrils


image

Nenes coquetes

image

Bany amb nens jugant

image

Paisatge rural

Tornem al poble i entre dutxa-barril d’aigua i xerrada amb la noia malasia, se’ns fa l’hora de dormir.
Al matí següent, anem fins a l’església. És diumenge i volem veure allò que ens han dit. Està l’església desbordant gent, que han de ser fora de les portes perquè no hi caben… Aquí els diumenges al matí gairebé es paralitzen per l’església… Tot seguit anem fins al mercat al costat de l’estació de busos, un mercat també rebossant de gent, amb galls, porquets penjant, jocs d’atzar (una ruleta molt exitosa i aconseguida) i menjar i roba de tot tipus.

image

Església de diumenge

Agafem un bus que vagi a Dili. Dóna un parell de voltes per recollir gent. En una d’aquestes, en un gir, xoca amb un mikrolet i es rasquen força… Ja la tenim muntada!!! Policies fent un atestat, mesurant distàncies… Quan veiem que tindrem per estona, anem en busca d’un altre bus i tenim sort, el trobem ben ràpid. Aquest també dóna un parell de voltes però s’omple ràpid i en 3 hores i escaig ens plantem a destí. 2 mikrolets després i anem a petar al nostre hostal.

image

Accident de busos...què fem?

Mentre Manel perreja i arregla la bossa, en Lluis intenta anar al museu de la resistència, que parla de l’ocupació indonèsia… Com és diumenge, el tenen tancat, així que segueix camí fins al cementiri de Santa cruz, on va haver una massacre de timoratos…
Demà intentarem arribar fins a poble de frontera, la idea inicial era una altra però la propietària del nostre hostal ens diu que és moooolt dificil i nosaltres no estem massa aventurers així que… En el pròxim episodi explicarem les trifulques per arribar a la frontera!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s