Ens llevem a les 05am😨😨😨 ja que en mitja hora ens ve a buscar el minibus que ens durà al tour per veure la Ayers Rock o Uluru (nom aborígen). La roca dels nassos. Ens costarà un ull de la cara i mig de l’altre i una esquena per estar taaaaantes hores assentats, però aquí som.
Una parada més i ka hi som tots, 20 i el nostre estimat guia, un paio amb pinta d’Australià autèntic que no pot amb ella. Gairebé tothom dorm els primers 300 km i parem a fer un petit stop. Allà el noi aprofita per fer ronda de presentacions, tant que ens agrada a nosaltres… I a més som els primers a parlar. Yujuuuuu!
Com deia som 20 en total, multiètnics i multirracials. Apart de naltros 2 hi ha una parella en lluna de mel espanyols (vascs de fet), conformant els 4 el geriàtric del grup. Crec que el següent més vell en té 27😭😭. No sé si prefereixo un tour de iaios. Almenys em sento jove.
A més un noi coreà i una japonesa. Una parella francesa molt jovenets. Una noia belga. Els 10 seients restants repartits entre Uk i Alemanya, per variar… Es nota on hi ha la pasta!!
Gairebé tots estan aqui amb la working holiday visa i porten molt temps fora de casa, treballant i disfrutant d’Austràlia i de Nova Zelanda alguns… Enveja sana, si hagués sabut abans això de les working!!!
Uns 250 km més (si es que això és lluny de collons) i arribem al King’s canyon. Un lloc espectacular. Fem una caminada per la zona de 2-3 horetes i flipem. Uns colors vermellosos alucinants. A més aprenem que l’anomenat gran canyon de Colorado no és tal, sinó que és una gorja. Diferència? Una gorja es forma pel pas d’aigua continu. Un canyó pel pas d’aigua ocasional, i aquí es nota que l’aigua és moooooolt ocasional. Es nota que som al mig del desert!!! 🙂
Panoràmica del canyon
Roques curioses
Lluis fet a la brasa
Lion king
Desert total
Un cop feta la caminada i després d’explicació d’històries aborígens, tornem un tros de camí enrere i després enfilem en direcció al Uluru. De sobte però el guia para i ens fa baixar. Toca buscar llenya per fer un foc, escalfar-nos i fer brasa aquest vespre. Mentre alguns/nes s’ho miren, la resta a currar i recollir fusta per després. Heu de pensar que som al mig del desert i per la nit sol refrescar.
Fem una estona més de camí i arribem a un bush camping, on dormirem avui. No sense abans fer una mini parada per veure la posta de sol al mount Campbell, una muntanya que molta gent pensa que és l’Urulu, ve fins aquí i fa una foto i torna enrere… Sorpresa!!! No has vist Uluru pringat/da.
Mount campbell al fons
Nova posta de sol brutal
Al arribar al camping ja s’ha fet fosc. Tots (molts) colaborem a fer el sopar i el foc, xerradeta, sopar amb les estrelles (llàstima del cel tapat) i a dormir. Estem rebentats, avui ens hem llevat a les 05, hem conduit uns 700 km, caminat 3 hores, recollit llenya… Dormirem a l’aire lliure en una cosa que es diuen swags. Encara tenim sort, per ser hivern les temperatures nocturnes són altes, arribarem als 10° C de mínima, uns pringats fa 2 setmanes van arribar a sota 0°C.
Tot i això, tots estem una mica desconfiats que no vingui un dingo, serp o animal verinós per matar-nos. De fet durant la nit es senten els dingos udolant però no ens fan res. Al dia següent veiem les petjades, han estat prop nostre però després han girat cua afortunadament!!!
El dimecres ens llevem amb les lleganyes posades i un cop esmorzem se’ns fa de dia. Per variar, un sunrise espectacular.
No calen paraules
D’aquí ens encaminem a Kata Tjuta, una altra formació rocosa espectacular una mica més enllà del Uluru. Aquesta també es considera una roca sagrada pels aborígens i, de fet, no ens extranya. Les formes que s’hi troben semblen d’un altre planeta. Fem aquí també una caminadeta fins a un mirador i gairebé ens fregim, la calor durant el dia és abrasadora!!! El nostre guia aprofita per explicar-nos la formació d’Uluru i Kata Tjuta. Com al nostre Montserrat, això era un mar o depressió i s’hi va anar acumulant ronya de les muntanyes del voltant. Uluru pels sediments més petits i on ara ens trobem pels més grans, creant conglomerats diferents. La qüestió és que per forces i demés, Kata Tjuta va girar uns 20° i Uluru 90°, donant a aquesta les seves capes horitzontals que la fan taaaant característics i especial. Si de vegades anar amb un guia val la pena, encara que sembli tret d’un jersey shore a l’australiana!!!
Kata Tjuta, doncs, o les Olgues pels australians que no volen donar-l’hi el nom aborígen, està farcit de formes curioses, semblant un Montserrat més arrodonit.
Anant a kata tjuta
Espectaculars formacions
I colors
D’aquí marxem a dinar i enfilem camí cap a l’Urulu. Primer ens arribem al centre d’interpretació on expliquen algunes llegendes de la formació de la roca, per animals mitològics-persones que hi vivien i la guardaven. D’aquí anem fins a un pàrquing per fer una caminadeta al voltant d’un dels vessants de la roca.
Comencem pel camí de pujada al Uluru. És curiós ja que tot i ser una pedra sagrada pels aborígens i demanar-te que si us plau no hi pugis, és un prec no una prohibició i hi ha un camí ben maco amb cordes per ascendir. Això fa que hi puji força gent, sense cap respecte per les creences dels altres, pel que ens diu el guia sobretot australians i japonesos (sembla ser per una peli de culte d’aquests que passa per aquí). Seguim voltant la pedra doncs i anem passant per diferents coves, totes elles per una part de la tribu, la dels nens, dones, homes… Una d’elles, la part més sagrada perquè era on les dones donaven a llum, té un nom molt curiós.
Pujada al uluru al fons
Un nom lleig per posar al lloc d'enllumenament de les dones
Grup en una de les coves
El nostre següent destí és un mirador per veure el sunset. Una de les altres espectacularitats sembla ser el canvi de colors mentre el sol es va ponent, passant de vermells a taronges. La qüestió és que naltros ens quedem sense ja que s’ha anat tapant i no tenim posta de sol ni res. Sopem però i passem una bona estona xerrant.
Uluru des del mirador
Tornem al nostre càmping d’avui, que afortunadament té unes tendes per aixopluc. I és que mentre fem foquet per encendre i amb la idea de tornar a dormir fora, es posa a ploure amb força. Tots cap a les tendes doncs. Fem petar una estona una xerrada i a dormir s’ha dit.
Al matí següent ens tornem a despertar de nit per veure com surt el sol al Uluru. Per sort el dia ha millorat una mica i ens permet veure la sortida del sol i els colors blavosos de primera hora del dia. A més veiem un arc de sant martí!!! Quanta gent ha vist un arc de sant martí al desert? No es veu massaaa bé però aquí està. Després d’això i de l’esmorzar, donem la volta en cotxe a la roca fins a acostar-nos a una part on fem una altra caminada d’una horeta per veure algunes formacions. És curiós ja que aquest cantó de la muntanya, el sud-est, és molt diferent a la típica imatge del pedrusco. Com un iceberg, el què veiem és una petita part. Sobresurt 300 m i fa uns 6 km cap avall, o sigui que iceberg enorme!!
Uluru blavós al matí
Arc de sant martí al desert
Plans verticals
Arbres i passeig al uluru
Balena fossilitzada?
Formes impossibles al uluru
D’aquí abandonem a una part del nostre grup, que es queda per agafar avió, i la resta tenim 6 hores de bus, amb paradetes per dinar i per veure una granja de camells on alguns pujen al camell i altres mirem un dingo que tenen domesticat (a dingo took my baby!!!) i uns cangurets als que pots donar herbeta…
Y se llamaba dingo
Donant herbeta als kangoos
Arribem a Alice, on una bona dutxa ens ajuda a recuperar-nos. Ens connectem per decidir què fer amb les nostres vides i al final agafem un vol des de Darwin i descartem la opció conduir fins a Perth. Quin serà el nou destí? Surprise. És un dels paisos acceptat més nou del món…
Anem a sopar amb el grupet que queda de l’excursió i nosaltres ens demanem pizza de carn de cangur. Per fi la probem, ens recorda al cavall, seca i dura. Sembla ser que poc feta és millor…
Demà toca a tornar fer carretera, o sigui que a fer nones…
wondersalmon 