Uns dies fent de Priscilla, queens of the desert

Doncs encara no sabem com ja hem fet 2700 km gairebé i som en 5 dies a Alice Springs. Uffff…

image

L'arribada a Alice springs

Alice springs era una antiga estació de telègraf (per això és al bell mig entre Sud i Nord), on es va trobar aigua i va prosperar una comunitat, que actualment viu del turisme. I perquè? Doncs per la proximitat (en termes australians, doncs es troba a 500 km) a una famosa roca. En total són unes 25000 persones vivint aquí.

image

Dient adéu al nostre amic Daniel

Deixem la furgo i aprofitem per demanar preus per llogar un vehicle. Ens surt per un ull de la cara i la meitat de l’altre:|. Al preu hem d’afegir extres d’assegurança que ens desorbiten el pressupost, no way!!! Mirem a altres pàgines i similar. Un preu inicial decent però si hi sumem assegurança (sinó t’obliguen a tenir dipòsit de 7500$!!!!) massa alt.
El cotxe és a 5 km del poble. Un cop tornats hem de caminar doncs, però una simpàtica dona se’ns ofereix a dur-nos. És canadenca i molt hippie, ens explica de quan fa molts anys va visitar l’Afganistan i Iran😌😌. Com deu molar haver pogut visitar aquests llocs, ara força inaccessibles! La dona ens diu que coneix un noi d’una agència i que l’hi preguntarà si ens pot fer preu. Així dit sembla tongo i que la dona ens volia portar a una agència amb comissió. Creieu-nos, no!!! Era només un intent d’ajudar-nos i això es nota… Total, que ens expliquen el tour i com funciona per visitar la roca i ens fan una oferta mitjanament bona. Sabem és el millor tour per gent jove i tot i que volem mirar altres opcions, sembla força correcte. Mentre ens expliquen tot això, el nostre amic Daniel passa pel costat i al veure’ns passa a saludar-nos. Al acabar anem a donar un volt amb ell a una petita muntanyeta que hi ha al mig d’Alice per fer temps i finalment ens trobem amb la nostra couchsurfera.

image

Al cim de l'Anzac hill

L’estephanie és una noia americana que ha conegut el seu xicot australià i ha decidit quedar-se a viure aquí. Tenen una casa supermona, els fem el sopar i queden impresionats amb els nostres carbassons al pesto.

image

Sopar couchsurfero

El diumenge donem un volt pel mercadillo que es monta. Ens impresiona molt la mala adaptació dels aborígens o tribus locals (aquí n’hi ha moltíssims) a la vida occidental. Van tots com zombies, semblen realment morts vivents, persones que no pertanyen enlloc i que es troben perdudes, ja no poden tornar amb la seva gent però tampoc saben com viure aquí. Anem a la galeria d’art aborigen on treballa l’estephanie i ens ensenya i explica varis quadres i les vides fels pintors, amb històries tremendes de què els hem fet als pobres aborigens els occidentals. Busquem altres opcions per arribar-nos al Uluru com gumtree i compartint cotxe i despeses o altres llocs per llogar, pero no surt res així que al final lloguem el tour. És una pasta, 340$ per cap amb l’oferta, però inclou tot així que… I no ens volem quedar sense veure aquest impresionant fenòmen geològic!
Després anem als jardins botànics on ens trobem els primers wallabies (uns cangurs petitons) i un ocell mascle amb cap lila intentant impresionar la seva dama (agafa coses brillants i els hi regala, a què ens sona això!!!). Tot un espectacle.
I d’aquí hem quedat amb els nostres surfers a Lasseters, el casino on passa una part de Priscilla, on fem una foto ondejant perruques i els nostres modelets de seda.

image

Cangurs or wallabies?

image

Ocell lligant

image

Al casino de Priscilla

Dilluns el fem servir per agafar les bicis que ens han deixat l’estephanie i en shawn i hem enfilat cap al mount gillian, un pic en una cadena muntanyosa just al costat d’Alice. Una excursió tonta però prou maca i amb vistes xules. A més tenim sort que està mig ennovulat i no fa massa calor. Aquí de fet fa força calor durant el dia però refresca molt per la nit, lo què tenen els deserts vaja…

image

Mount gillian

image

Alice springs al fons

image

Baixant...ozú que caló

image

Mosques cojoneras

image

Bicicletejaaant

Després d’això els pares de l’estephanie, que són molt majos i viuen aquí també, ens conviden a una barbaque a casa seva. Fem vida americana total. Allà és un dia especial perquè recorden als militars que han permès que seguís essent USA un país lliure. Coses d’americans. Barbacoa de gas, molta carn i verdures a la barbacoa, el sermó previ a menjar amb mans entrecreuades sobre la taula… Una experiència. La sobretaula a més fantàstica, ho hem passat genial i ens hem sentit molt ben acollits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s