Carreteres australianes o Mad Max

Després d’un aterratje una mica intens arribem a Melbourne, la segona ciutat més gran d’Austràlia. Al nostre costat una dona patidora que pel pes i les espraiades de ventolin que s’ha fotut ens feia patir una mica (rozando el larguero de l’infart!!!).
L’entrada al païs se’ns fa molt més fàcil del què pensàvem… En molt poc temps, uns 20 minuts, ja som fora. Anem a buscar el bus, un conductor molt amable i pacient ens intenta explicar el funcionament del sistema de transport! Finalment ho entenem, hem de comprar una tarjeta i llavors carregar diners i podem fer transbords i tal. Un bus i tren després, xerrada amb alemana inclosa que ens trobem (com no fent working holiday visa), arribem al centre de Melbourne.
Aquí ens trobem amb algú que ja ha aparegut en els nostres blogs. Algú que vam conèixer a Vietnam i amb qui vam compartir un bon trajecte en bicicleta i que ens ha convidat a dormir a casa seva ara que viu aquí, la Joca.
Ella i la seva roommate myanmarenca ens conviden a casa seva, els hi fem el nostre menú habitual (la truita de patates triomfa) i disfrutem d’una dormida amb el sac de dormir… Quina soneta!!!

image

Les nostres hostes i la truita

image

Sac de dormir, que bé!!!

El matí següent ens lleva amb un temps horrible, plovent força. Avui toca anar a buscar la nostra primera caravana de relocation. I què és això? Doncs les companyies han de dur caravanes d’un lloc a un altre i en lloc de pagar algú per a que les dugui, les deixen a preus irrisoris per a portar-les de a a b. Positiu el preu, negatiu que et solen deixar poc temps i t’empasses mooolts kilòmetres diaris. Però el pressupost baix ens ho exigeix.
Així, a lo priscilla, emprenem amb una caravana el viatge al no res australià, a Alice springs, una ciutat al mig del desert coneguda per una famosa roca propera i per la película de Priscilla.
Emocionats ens posen un video que explica com funciona una caravana amb quatre coses bàsiques i un cop après emprenem la marxa sota la pluja. Conduir un monstre així per l’esquerra, plovent i per una ciutat enorme no és poca cosa, però ens en sortim prou bé. Això sí, entre una cosa i l’altra sortim a les 12 i ja hem perdut gran part del dia. Tenint en compte a més que volem anar per l’anomenada great ocean road, que ens obliga a fer uns 200 km més del que toca, ens fa córrer força.

image

Primer dinar a la nostra caravana

La carretera ve de Melbourne a Adelaide per la costa i és coneguda per tenir alguns llocs espectaculars, com els 12 apòstols i els voltants. Abans d’això carreteres per unes costes de penya-segats i corves infinites que no ens permeten fer més de 300 km el primer dia. L’amenaça que els accidents nocturns no es cobreixen x assegurança fa que no volem conduir de nit, així que tenim molt poc de temps i anem molt justos. I perquè lo de la nit? Doncs perquè els cangurs es fan els amos de la carretera i embestir-ne un es fa molt fàcil i les companyies ho volen evitar.
Anem a dormir al costat d’una platja que gairebé no veiem, arribem de nit i marxem que el sol encara ha de sortir per evitar anar tant tard i recuperar temps. Això sí, cel nocturn espectacular…

image

Primeres impresions de la great ocean road

image

Perills per tot arreu

image

I més perills...quina por!!!

Al matí següent, altra vegada sota la pluja i amb força fred enfilem camí…tot i que hi ha parades interessants, anem directament al must, els dotze apòstols, coses de tenir pressa (com diem això de relocation no és tot xollo). Són unes roques molt impresionants a primera línes de platja formades per l’acció de l’aigua. És molt i molt d’hora i hi ha molt poca gent, així que les disfrutem molt i molt. Una passada total.

image

Acostant-nos als apòstols

image

Nosaltres i els magnífics apòstols

Per la zona hi ha vàries parades més, a una bonica zona amb una gorja on va haver un sonat accident de vaixell; i a una roca en forma d’arc. Tot molt impresionant la veritat.
Després seguim la conducció per unes zones plenes d’eucaliptus, on busquem koales sense cap mena d’èxit. Això si, mentre conduïm trobem kangaroos, un equidna xafadet, un dingo travessant la carretera i alguna guineu. I força cangurs morts i aixafats. Veure els animals vius ens encanta… Ja hem vist els nostres primers kangoos, que fort. Un somni fet realitat.

image

Bonica gorja

image

Zona d'enfonsament de vaixells

image

Bonica costa

image

Un arc impresionant

image

Buscant koales

Decidim saltar-nos una estona de costa per fer camí més ràpid i perquè fa un vent que ens sembla ens farà tumbar la caravana. Afortunadament no ens passa res i al passar per zones menys costaneres el vent afluixa.
Després tornem a passar per la costa i per unes maresmes que segurament són excepcionals però el temporal i els núvols baixos no ens deixen disfrutar. Anem justos per arribar on volem aparcar la caravana avui abans que es faci fosc i oh!sorpresa! A sobre hem de passar per un transbordador. Això sí: ràpid, gratis i amb una vista de la posta de sol preciosa. Una de les coses més al•lucinants d’aquest pais sense cap dubte són els cels tremendos.

image

Dent de balena

image

Llagosta power

image

Al transbordador fent-se de nit

image

Sopar caravanil

I per fi arriba l’aniversari del Manel. I com no, de regal una visita a una ciutat on sempre ha volgut anar i viure… Per res en especial? Doncs perquè l’hi agrada el nom… Es necessita res més? Adelaide es veu una ciutat prou agradable i maca. Passejem pel seu mercat, pels carrers principals, pel barri xinès. I ens dona bones vibracions. Potser sí que vindrem a viure aquí… Qui sap!!!! De moment però amb un parell d’hores ens hem de conformar. Recollim aquí un xicot de Gales que està amb la seva working holiday visa, en Daniel. Està interessat en venir amb nosaltres a Alice springs!!! Un altre per dur cotxe, compartir benzina, etc… Ens encanta la idea. I és un amor. Al principi està una mica cohibit però amb el pas de les hores conseguim xerrar més i més. La veritat és que hem tingut sort, congeniem molt bé!!!

image

Aniversari a Adelaide

image

Carretera rectaaaaaaa

image

Salers a la llunyania

I res més que 3 dies sencers de conduir per una carretera sense canvis. De tant en tant algun cangur o emú, rectes infinites i plans infinits que ens deixen panorames insòlits per nosaltres amb cels espectaculars.
El primer dels 3 dies a més de coincidir a la carretera amb una mena de camions-monstres que transporten tuneladores i altres bitxos; camions tren de fins a 3 departaments; i australians retirats simpàtics que ens conviden a compartir la calor del foc que han fet, tenim la sort de trobar una de les postes de sol més espectaculars que hem vist mai. Una cosa que ja val tot el viatge i la decisió de parar-nos a Austràlia… De fet encara tenim les boques desencaixades.

image

Posta de sol impagable

image

Socialitzant amb els jubilats...

image

Llevar-se amb això etfa llevar-te més feliç

Al segon dia passem per Coober Pedy, un poble rural conegut per viure sota terra. Les cases estan construides dins terra x sobreviure a la calor extrema que fa aquí al mig del desert. I us preguntareu, perquè hi ha poble doncs? Doncs perquè és una terra rica en òpal i d’això van vivint, de trobar òpal i vendre’l. Visitem un parell de museus sota terra i una església ortodoxa sèrbia (????) que és espectacular.

image

Per les entranyes de Coober Pedy

image

Sembla la peli de Mad Max

Anem veient cartells de coses per visitar pel camí (2 o 3, no penseu que massa, i totes necessiten 4*4 o algun cotxe més amb condicions), atravessem la construcció humana més llarga del món (una xarxa de més de 5000 km  per evitar el pas de dingos) i conduim hores i hores eternes per un pla infinit. Tot i ser un paisatge molt estàtic, els colors i els cels enormes que ens deixa ens enamoren. Finalment, uns 700 km després arribem a la frontera entre l’estat del territori Sud i el territori Nord (són mooolt originals ells), on aprofitem per dormir… La posta de sol avui ja no és taan espectacular. Ens mirem una peli basada en una història real d’una dona a la que un dingo es va menjar la seva filla i ningú s’ho creia, fent-la a ella responsable de la mort i deixant la cèlebre frase : a dingo took my baby!!!
Ja el dissabte ens toca fer uns kilòmetres més i arribar-nos a Alice Springs, on deixem el nostre nou amic i la caravana.

image

Ja som al territori nord

image

Despedint-nos d'en Daniel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s