Encara ens queden uns dies per marxar d’aquest fantàstic i asquerosament car país, però aquests últims dies seran més d’establir-se i deixar ja de voltejar. Hem guardat uns dies a Auckland, tot i que tothom en parla malament, hem de vendre la nostra estimada eriçoneta!!
Primer baixem fins a Hamilton, una mica fora de camí però un couchsurfer se’ns ha ofert i tenim ganes de parlar amb gent i dormir en un llit, no estar pendents de l’energia i bateries que tenim, etc… El que seria viure normalment i no en un cotxe (que també mola xò a vegades es fa pesat).
Hamilton comença a ser una ciutat gran, amb trànsit i petites retencions😨😨… El nostre hoste és un australià profe de mates que fa anys viu aquí. La ciutat no té gaire res interessant i plou molt, així que aprofitem per fer el gos i cuinar la nostra preuada truita de patates.
Enfilem cap a Auckland. Primer estarem tres nits amb en Nathan, un polifacètic noi que està estudiant naturopatia i que treballa fent una mica de tot. És un noi mooooolt amable i acollidor, té milers de surfers i la veritat és que és un plaer estar amb ell. Viu amn un simpàtic maorí i nosaltres compartim menjador amb un noi anglès que acaba d’arribar de Papua nova guinea. Siii. Un noi amb una vida molt interessant!!! La gent diu que naltros som aventurers. Després de sentir les experiències d’aquest noi de només 22 anys, només puc flipar i pensar en lo acomodats que som nosaltres. I és que tot va a gradacions. L’any passat amb uns amics i sponsoritzats va pujar una muntanya que encara mai ningú havia pujat a Tijikistán (si hi ha un país amb aquest nom) i al ser els primers l’hi van donar nom a la muntanya. No content amb això després va viatjar pel nord afganistan, Xina i tota aquella zona fent hitchhiking o lo que vulgarment diem dit. I ara ha estat a Papua Nova guinea, un dels paisos més cars i menys turístics del món… Tremendo.
A casa d'en Nathan
El dissabte aprofitem per visitar Auckland. No és la ciutat més bonica del món però tampoc és taaant horrible com ens havien dit. Pujem al mount eden, un petit volcà al mig de la ciutat amb unes boniques vistes de la zona i el petit skyline de la ciutat. Després donem una volta pel centre. L’enclau de la ciutat és curiós, ja que es troba entre el Pacífic per un costat i el mar de Tasmània per l’altre, en un istme de formació volcànica.
Auckland des del volcà
Banc amb nom curiós... qui no vol posar els diners aqui?
Avui a més ens toca cuinar, així hem pactat amb el nostre couchsurfer. Per variar un àpat mooolt spanish style amb salmorejo, hummus i truita de patates. Yummy yummi…
Sopar amb bona companyia... ja ens ho haviem jalat tot quan vam pensar en la foto
Diumenge és el dia de la fira de venta de cotxes més important de la zona. És moooolt bona idea, aprofiten un espai enorme que tenen. Primer arribem els venedors, i ens fan colocar segons preu i tipus de cotxe. Paguem 35$ pel servei (algo han de guanyar) i la gent que vol comprar ve lliurement a veure i remenar i triar. Al principi molt entusiasmats, al final cada vegada més desesperats… Ens haviem fet il•lusions ja que tothom ens deoa que facilment podriem recuperar el pagat per la furgo. Però estem ja molt endins de la temporada baixa i tots els backpackers marxen. Unes 80 furgos per vendre i no més de 10 backpackers en tot el matí. Ni un interessat en la nostra eriçona, els preus són tant baixos que furgos més grans estan a un preu molt assequible i els pocs que venen estan interessats en aquestes. No veiem ningú venent.
I els tradesellers, que saben això, com carronyers que venen a baixar els preus. Ells saben millor que un altre backpacker els petits fallos que pot tenir el cotxe i s’aprofiten d’això…
La nostra paradeta i feliços abans de veure que no venia ningú
Almenys a nosaltres ens han fet alguna oferta. De moment ens ho hem de pensar, teniem una oferta millor per un contacte que haviem fet x un anunci d’internet. Al vespre menjem un shepherd pie servit pel nostre amic anglès i una amanida amb coses de l’hort que té el nostre hoste Nathan. Ens posem les botes!!!
Dilluns al matí anem a veure a uns 40km al sud Auckland el nostre possible comprador. Quina serà la nostra sorpresa quan trobem que és un dels antipàtics i agressius agents que ja vam trobar a la fira, un home sijh que ens ha fet canviar la percepció que teniem d’aquesta gent a la que tant idolatràvem. Al final però ens fa l’oferta ja rebuda i desesperançats veient el poc moviment ens llancem i venem la furgo (afortunadament ja que tot i baixar preu no hem rebut cap més oferta).
Després toca un llarg viatge en tren, som al sud i hem d’anar a l’oest. 1 hora de tren fins la ciutat i 1hora fins a la zona on ens recolliran les nostres helpexeres, que viuen enmig d’enlloc!!!
Som a l’oest d’Auckland, prop d’una platja que es diu Bethells beach.
Les nostres helpexeres, la Jyoshna i la Kavita, són dos simpàtiques lesbis que viuen en una bonica casa de fusta amb un jardí i un bosc una mica descuidats, en un entorn preciós. Són veganes i no menjen tampoc all ni ceba, així que la dieta és molt limitada però hem de dir que menjem moooolt bé i ens cuiden força (això sí, s’aprofiten que som uns entregats i ens esclavitzen una mica). Lo bo és que tenim una petita caseta només per nosaltres amb molta privacitat i com diem ens alimenten i tracten molt rebé.
Helpex com ja vam dir consisteix en rebre allotjament i menjar a canvi d’ajudar unes hores (en ppi acord són entre 3i4 h diàries), sense cap retribució econòmica sinó d’intercanvi. Ens encanta la idea.
Aquests 7 dies amb elles ens dediquem a rentar cotxes, arreglar jardí i bosc de triferns, cremar i recollir males herbes i demés, triturar branques per després fer servir per l’hort, pintar la casa, netejar vidres…
Moment de sol i relax
Cremant males herbes
Amb les nostres helpexeres
A més de tot això, molta i molta pluja. Plou gairebé cada dia, winter is coming… I nosaltres som a recer!!! També caminades a les platjes de dunes de sorra negra dels voltants, amb un preciós fenòmen pel vent de tempestes de sorra que semblen fum de peli de por; estrelles de mar; coves… I també un llac preciós envoltat d’unes dunes tremendes. Una zona molt i molt bonica. A més, sopars amb veïnes molt majes i aranyes enormes que ens volen atacar… Hi ha hagut una mica de tot, però hem estat genial. A la marxada a més ens han regalat un CD amb música relaxant feta i cantada per elles i un kiwi de fusta preciós… Gràcies noies per fer-nos sentir com a casa.
Periiiiilllll
Sortirà un fantasma de sorra?
Platja de sorra negra i melena al viento
Quin fred!!!
Llàstima que no fa dia de bany
Preciosa estrella de mar
Dunes i nenes jugant
Espectaculars dunes lacunars
La nostra última nit la tornem a fer a Auckland amb Nathan, ell mateix es va oferir i a dur-nos amb cotxe a l’aeroport. Un detallàs de part seva!!! Primer voltem una mica per Auckland i visitem uns bonics jardins i parc en el museu de guerra (es museu d’art però l’edifici és en commemoració de primera guerra mundial). Després tornem a fer el sopar, arròs amb curry de carabassa i quiche de ceba (quin mono de ceba teniem). Avui compartim amb una parella de malasia que es troben aquí fent la working holiday visa i han vingut a arreglar papers a la capital.
Ja és hora de marxar. No sense abans Lluis aprofitar que Nathan va al gimnàs i anar amb ell després de 8 mesos sense… Mono again!!!
I res, ara ja a l’aeroport cap al nostre pròxim destí!!! Tenim sort que retrobarem algú que vam conèixer a Vietnam i ens acollirà a Melbourne aquesta nit!!! Adeu kiwiland, al país on més temps hem passat en aquest viatge i mai fora d’Espanya fins ara!!!
wondersalmon 