Després de llevar-nos ben de matí i espantats pel soroll del pàrking per les maniobres d’un senyor camió que venia a recollir una màquina, escalfem motors i ens n’anem cap al nord. Més cap al nord encara… Primera parada: Tauranga.
Les dones de l’i-site força estúpides (en general a illa nord molt menys majes i colaboradores i helpers que al Sud🙅). Gràcies a campermate però, trobem una dutxa calenta gratis (la primera que no és a casa d’algú)… Una triomfada!!
Despertador
Al costat d’aquí hi ha un poble de platja força turístic amb un volcà petit on pujar o donar la volta just al costat del mar. Per arribar són 5 km horribles de fàbriques, ports i empreses petroleres amb dipòsit (a algun lloc han de ser no?).
Ens arribem doncs a Mount Manganui i Lluis puja a dalt amb un plispas mentre Manel perreja… Al baixar dinem en una taula de picnic i fem una volta arround el volcanet. El passeig està ple de taules amb una mena de escalfadors per cuinar, però malauradament no funcionen… Haurem de gastar gas!!!
Vistes des del volcanet
D’aquí fem més via nord cap a Coromandel. És una península de la que ens han parlat força bé… A veure què hi trobem. La primera nit anem a un càmping d’on surt una caminada per visitar antigues mines d’or. Potser trobarem una pepita i no haurem de regirar més les escombraries?
La caminada ens encanta no… Lo següent. Passem per entrades d’antigues mines, fàbriques, un túnel amb vies de trenet per transportar coses, un túnel d’un km on passava un tren x transportar l’or… Molt complert, una caminada genial que ens ocupa bona part del matí i potser la part més històrica i cultural del viatge…
Hi ha llum al final del túnel
Preparats per buscar or
Perduts a la mina
Miner memo
Per la gorja, a dalt hi ha finestres
1km de túnel, quasi morim congelats
D’aquí i per una carretera bastant curvosa i marejosa que ens recorda els millors moments de Laos ens arribem a dues de les màximes atraccions de la zona. Una d’elles es la hot water beach, una platja on pots cavar a la sorra i et surt aigua calenta on estirar-te. El problema és que només es pot fer en low-tide i durant un temps limitat. Això i que surti com a must do a la Lonely planet fa que tot i ser ja temporada baixa està a reventar de gent i ni intentem posar-nos ja que estan tots cavant com possessos. Més divertit, ens banyem per primer cop a les nostres vides a l’Oceà Pacífic. Una tonteria però ens fa gràcia ves tu… I també curiós que un cop a l’aigua, trobem llocs on al enfonsar-se els peus i remoure mínimament la sorra amb aquest surt aigua cremant. El contrast de l’aigua freda del mar i la calenta que surt als peuets és molt curiós.
L’altra atracció que ens atrau és la zona de les Catedrals, una platja on l’acció del mar i vent sobre la roca ha creat una espècie de pilars de pedra tremendament espectaculars, amb unes formes d’obrir la boca i entrar mosques!!!
Després d’arribar ja de nit a un càmping on comencem a estar sols (x first time) i acabem amb una parella al costat (no tindrem ni una sola nit solitària 🙍).
Platja curiosa
Preparats pel bany pacífic
Platja catedratica
Platja catedratica II
Aparquem l'Eiçoneta aqui
Tot i que tenim a prop una vall amb unes muntanyes que semblen força interessants, el dimecres ens despertem mandrosots i decidim no anar a caminar. El dia s’està ennuvolant d’allò més… Passem per Thames, una ciutat sense encant i després enfilem camí cap a Hamilton. Amb això donem força volta però hem trobat un couchsurfer allí i ho volem aprofitar, tenim ganes de contacte social.
De camí passem per un poble on una lovely i very kind dona i-seter ens comunica la presència d’una fantàstica cascada (la més alta de l’illa nord) propera… Aprofitem per anar a veure-la, no sense abans dinar musclada al pàrking d’accés a la cascada. Avui fem musclos dels d’aquí al semi-vapor (com podem amb el què tenim per aquí), deliciosos i amb uns colors fantàstics.
Després del fantàstic dinar i mentre en Manel es queda al cotxe i mira la cascada de lluny, en Lluis emprèn la pujada cap a unes precioses Wairere falls. Primer uns 30 minuts per una vall molt tancada i una gorja espectacular fins a la base de les cascades. Després uns 30 minuts més per unes escales molt ben arranjades fins la top of the mountain. D’allà unes vistes amb un verd espectacular!!
Muscloooooos
Per fi variem una mica la dieta
Auest indret ens ofereix una de les millors post-postes de sol
Un cop baixem i per seguir camí, hem de passar per Matamata, un poble conegut per allotjar Hobbiton, on comencen les aventures dels hobbits. Una entrada de 70$ però ens frena ni intentar-ho!!
D’aquí anem a buscar el nostre refugi per dormitar aquesta nit, un riu-llac amb una posta espectacular. Les nostres aventures novazelandeses ja s’acaben…😨😨😨
wondersalmon 