Un cop marxats de Tongariro, i després de la paranoia de post, enfilem cap al nord per la zona central de l’illa, pel que seria la continuació de cadena volcànica, en aquest cas més en forma de llacs volcànics i energia geotèrmica.
Primer arribem a Taupo, ja al tard, on ens informen d’un lloc per acampar molt proper a la ciutat, a la llera del riu. Afortunadament aquí no fa tant fred. Ja no ens congelem🙌🙌.
El lloc està molt animat i ple de gent però nosaltres trobem un lloc prou arrecerat i ens hi posem.
Al dissabte al matí ens llevem i anem fins a la biblioteca del poble, on carreguem una mica els trastos i aprofitem per penjar cosetes i fer gestions. Després d’això, amb un dia que va solejant però amb un vent molt fred, anem a donar una volta al mercat dels dissabtes. Tot paradetes molt mones i força cares, tot i que comprem fruita prou bé de preu.
Prop del poble hi ha unes cascades on es pot arribar caminant. De fet són més aviat uns ràpids d’aigua que cascada en sí però són força espectaculars pel cabdal d’aigua que hi passa… Hem de caminar uns kilòmetres per un passeig al costat del riu, passant pel costat del lloc on vam acampar. Encara hi ha gent que s’ha de llevar😨😨. A la tornada passem per unes petites piscines d’aigua calenta que dónen al riu. Primer bany a Nova Zelanda!!! I aigua ben calentona que s’agraeix.
Fem el dinar i seguim ruta, anem a uns cràters de lluna als que veiem s’ha de pagar i passem; una central geotèrmica brutal plena de tubs i mandangues. Realment curiós la de fum que surt dels terres d’aquesta gent. D’aquí i fent un loop automovilístic la idea es anar a veure els Aratia rapids, una presa que quan deixen anar aigua 3-4 cops/dia forma uns ràpids pel que es veu digne de veure ( desgraciadament nosaltres arribem per les 16h i només funciona en horari d’estiu).
Al acabar i al ser dissabte, intentem donar una volta per Taupo per fer temps. Són les 17h i apart de 4 creepys no hi ha ningú al carrer. Això està mort. A vegades anyorem els llocs plens de vida del sud-est asiàtic. Les ciutats d’aquí són fantasmes. Decidim anar a dormir al mateix lloc aprofitant que és free i l’endemà anirem tirant cap a Rotorua.
El diumenge ens llevem molt d’hora i mig endormiscats anem cap a Rotorua. Ens volem parar a un punt intermig per veure un géiser que explosiona a les 10:15h cada dia. Desgraciadament, per veure això s’ha de pagar una entrada, i no barata precisament… Tota aquesta zona és plena de fenòmens geotèrmics per alta activitat volcànica, però tot es troba en terreny privat (sbt maorí), i aquests exploten el seu terreny i dessagnen al turista (aquest és el més barat i val 32,5$)… No hem pagat tant ni per Angkor wat). Però Manel no ha vist mai un gèiser i esperem que s’ho valgui.
Arribem i apart del gèiser hi ha piscines i cràters i fumaroles i tot de llocs estrambòtics amb colors de sofre, ferro, etc… La veritat és que el lloc és al•lucinant i tot amb noms molt apropiats com la caldera del diable i coses així. No ens dóna temps de fer tota la volta que tornem a sortida per anar a veure el géiser… De cop s’ha omplert tot de gent i està pleníssim. Un home ens explica una mica com va això dels gèisers i sobretot sobre el que ens ocupa, la Lady Knox. Entraria en erupció per si mateix cada 24-72h, però per a que erupcioni cada dia a mateixa hora pels guiris l’hi foten una ajuda… Tots expectants per veure l’erupció i total, una mica de gas, rajolinet d’aigua i apa!!! Tots quedem força desoléé com diria en Manel (l’hi encanta aquesta paraula). Tanta cosa per això… Una mica estafa la veritat!!!
Tornem però a veure les piscines, cascades sulfúriques, etc… La veritat és que ens agrada molt i els colors i els efectes desgraciadament no es capten en les fotos.
Un cop sortim de waio-pa-tu, així es diu aquesta zona, anem a uns km més amunt on hi ha la rainbow mountain, d’on es diu hi ha molt bones vistes… Lluis puja i Manel es queda perreando… Aquí prop hi ha unes piscines d’aigua calenta però x arribar hi ha una pista mooooolt xunga i que sembla és llarga. A més el dia és fred i lleig. Un cop Lluís baixa, doncs, dinem i seguim camí en amunt, cap a Rotorua i la zona.
Rotorua sembla una ciutat força gran, on com a Queenstown tooot està pensat per pagar i sablejar al personal. Per això mateix en fugim ràpid no sense abans anar a una gorja on es fa kaiak i molts esports d’aventura, amb cascades espectaculars i un pàrquing on dormir gratis!!! Que bé s’ho munten!!
Al matí, però, ben d’hora ens desperta un camió que porta una mena de transportador amb coses dins. Quina pooooorrrr.