Núvols de llet a Taranaki

Es dissabte i ens llevem força d’hora al matí per seguir carretera cap amunt. Estem entre anar a una zona volcànica o una altra (Taranaki o Tongariro) i finalment anem a la primera i d’aquesta a la segona, ja que després ens anirà de camí per seguir amunt a Rotorua i Coromandel ( no es pot negar que els noms semblen xulos eh!!!).
De camí amunt ens trobem allò que ens havien dit de l’illa nord. Molt explotada i amb molts cultius,etc. De fet, ja arribant a Taranaki, passem per una de les fàbriques de llet més grans i productives del món… Es troba a Hawera i l’edifici és un mooooonstre!!! Qui diria que la llet es faria tant important en aquesta etapa del viatge…
El Taranaki o Egmont és un volcà cònic rodejat de terres molt fèrtils i prats brutals, molt proper al mar, que el rodeja per 3 cantons. Es pot accedir a ell per el nord (des d’on es sol pujar al cim, però demanem i ens diuen que està ja massa nevat, inconvenient de venir fora de high season); per l’est i pel sud-est, en una zona amb unes cascades. Des d’on venim aquest és el punt més accessible i pràctic i aquí ens quedem. A més la cara nord i nord-est està tapadeta per un nuvolot que no dóna gens de bona espina per visibilitat!!!

image

Volcà taranaki al fons

Ens arribem doncs, amb la silueta del volcà sempre present, cada vegada més propera. Arribem al parking on dinem i fem una excursioneta d’un parell d’hores on passem per unes piscinetes que fa el riu en el seu pas, un mirador on tenim el núvol a sobre i ens deixa poques vistes del volcà en sí, i unes cascades bastant espectaculars que donen nom al lloc on som aparcats, les Dawson falls. És curiós com la perspectiva et fa canviar d’un dia brillant i serè a un dia apocalíptic, i només caminant 5km passem d’un a l’altre i tornem al primer. Passem de veure un volcà perfecte a no veure res i tornar a veure el volcà en esplendor.

image

Wonders al taranaki

image

Un bon dinar als peus del volcà

image

Cara ennuvolada

image

Cascada amb capes de diferents llenguades

image

Cràter del taranaki

image

Posta de sol volcànica, altra vegada sense núvols

Avui anem a dormir a una zona gratis que es troba en una zona on hi ha un monument als morts en una guerra amb els maoris. Està força bé el lloc, resguardat d’un vent horrorós i gèlid, amb un edifici on cuinar i rentar plats.

image

Acampament-monument als morts

Al matí següent s’esperen vents moooolt huracanats i un dia que s’anirà espatllant i malauradament encerten… I desgraciadament els pròxims dies aniran a pitjor. La nostra idea d’anar a cara nord del volcà per caminar-hi es desestima pel mal temps, ja que aquest està negre com la gola del llop i wn canvi la zona propera del mar es troba molt més solejada. Parem a un llac on fan una cursa i mentre en Lluis dona una volta pel llac, en Manel es queda llegint al cotxe. Després d’això, anem a New Plymouth a veure què ens diuen.
Allà ens confirmen el mal temps per venir, anem a dinar i decidir provar quelcom que fa temps twniem pensat fer:helpex. Mentre Lluís puja un rocot vora el mar amb moments de grimpada i corda, Manel troba un granger que ens acollirà un parell de dies a canvi de feina… I quina feina hem de fer? Doncs l’home té una granja de vaaaques!!! Què fort no?

image

Vistes des del rocot

Arribem a casa seva, ens ensenya una mica… Quines ganes teniem d’habitacioneta, llitet real, electricitat… Una cuina per menjar. És arribar i moldre, toca fer la munyida de la tarda. Anem amb ell, que ens explica com funciona tot. Nosaltres flipem de lo ben pensat que està això i lo ben resolt que ho tenen. Tot força automatitzat, la nostra feina era anar posant i traient munyidores a les vaques mentre aquestes anaven en cercles per una roda giratòria. Un camí d’entrada i un de sortida i apa!!! En una horeta i mitja, més de 100 vaques munyides. Al ppi ens costa, sobretot al manasses d’en Lluís, però aprenem ràpid 😉

image

Preparant motors

image

Comprovant les munyidores

image

Que vénen les vaques!!!

image

A munyir s'ha dit

image

Lleteta, lleteta

image

Ara toca netejar

L’home ens fa un sopar a base de carn i carbassa amb una mena de boniato boníssim (es diu Kumara). Anem a dormir ben d’hora, demà a les 6am ja estarem munyint.
Al matí costa llevar-se però el fred ens desperta ben ràpid. Ara ja som més experts i ho fem força millor, tot i que Lluís no pot evitar ser un manasses. Fa un vent horrorós i plou moltíssim, sort que naltros som a cobert. Apart d’algunes passades de cua plena de merda per la cara, les nostres vaques són súperfàcils. L’Ian, el granger, es coneix el nom de totes i cadascuna, són moltes més de 100… I són de la raça Holdstein frasier per si algú és un expert. L’Ian va néixer entre vaques i l’hi preguntem mil coses, és un bon expert i es veien maques i cuidades. El lloc està molt més net del què esperàvem i quedem molt gratament sorpresos de l’experiència!!!
El nostre granger ha fet córrer la veu que som aquí i tenim visites xafardeig, al migdia una amiga seva i a la nit fill i xicota, que venen tots els dilluns a veure juego de tronos. Ens apropem al super i comprem coses per fer els menjars. Per dinar:amanida i un arròs amb curri de carabassa que queda boníssim. Per la nit farem especial cuina española: salmorejo i truita de patates (quines ganes de cuinar que teníem, sobretot en Lluís). També uns natxos amb guacamole fet a casa (tenim molts alvocats) i de postre algo més italià, un tiramisú. El granger ben content d’endur-se al Manel i deixar en Lluís amb algo que fa millor, cuinar!

image

Terrasseta del granger un moment que surt el sol

image

El nostre lloc de feina... idíl•lic

image

Salmorejo i truita de patates...

Tot i que som 5 i hem fet un àpat per 8 ben bons, apart d’una mica de salmorejo no sobra de res. Haurieu de veure el tamany d’aquesta gent, mengen mooooolt. Lo millor es que critiquen l’american way of live i ells son casi lo mismo 😉
Al matí següent altra vegada 05:30h. És dura l’hora de llevar-se però acabes a les 08 i no has de fer res fins les 16h altra vegada. No és pas mala vida. La dona d’ahir vindrà avui a sopar per portar-nos una pavlova feta per la seva mare de 90 anys, ja que es va escandalitzar quan vam dir que no l’havien probat. La dona, Sandra, és molt curiosa i realment difícil entendre-la, una llàstima ja que es nota que té un sentit de l’humor genial.
Així, per la tarda Lluís es torna a escaquejar de munyir vaques per cuinar i fa una amanida i una quiche boníssima. Serà el nostre últim àpat per aquí.

image

Sopar amb amanida i quiche

La pavlova és una mena de merenga molt sofisticada amb nata per sobre i el què vulguis (normalment fruita). Quan la provem ens resulta no deliciosa, lo següent. Fins i tot Manel repeteix. Quina bona trassa aquesta dona. Marxem amb un nou postre a fer i provar, almenys descobrim que aquests kiwis hi ha algo que fan bo a la cuina (perquè fan també barbaritats com el fish and chips o un sandvitx que es va fer el nostre granger Ian i que portava, no us ho perdeu: mantega, mel i formatge amb mooooolt de tot, una barreja explosiva).

image

Ian amb pavlova

image

Pavlova decorada...deliciosa


image

Sandvitx ple de greixos

Adéu Ian, adéu vaques, adéu Sandra i milers de convidats a menjar 😉 Ah,i molt important, que no ho haviem dit. Adeu Max, Flossy i Lilly. 3 gossets fantàstics, un d’ells raça maltés (una pseudorita grosseta), que ens han fet companyia, sentir enyor de la Rita i han dormit amb naltros als peus 🙌🙌🙌:|:|:|. Adéu dies de comoditat, tornem eriçoneta!!!

image

El nostre llitet amb els 3 gossets

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s