Low batteries a l’Abel Tasman

Sortim doncs de Motueka amb alguna idea del que farem aquests dies. Bàsicamen rodejar l’Abel Tasman national park i fer alguna caminada d’un dia (no pagarem 40$ per dormir en un hut on no t’ofereixen més que un matalàs on dormir…).
Seguim la carretera que va cap a Takaka i ens trobem un mirador. Està una mica ennovulat però les vistes tampoc ens diuen res. A pocs km trobem un trencall que ens portarà a Canaan downs, el lloc on volem dormir avui, on hi ha un doc camping. El problema és fer 11 km de carretera gravelosa i en mal estat, estreta i molt transitada, però es fa… I perquè està tant transitada? Ah, que aquí es va rodar una escena de LOTR, un dels milions de boscos per els quals els hobbits s’escapen dels dolents.
Un cop arribem al parking/camping, hi ha una caminada interessant a un forat o cova de més de 100 m de profunditat, una bestiesa. Es veu molt xulo i per arribar-hi es passa per un bosc molt xulo i poc prototípic de nova zelanda. També el camí es desvia cap un mirador on va en Lluís mentre Manel espera veient els resultats d’altres miradors. S’intueix una vall tancada davant, una més oberta i ben verda més enllà i el forat que tenim a sota. Ens trobem una kiwi family i ells mateixos flipen dient que ells no estan acostumats a aquest tipus de bosc i no es el típic d’aquí:o:o

image

Bosc de LOTR

image

Un forat sense fi

image

Boniques vistes

image

El nostre dormitori a Canaan

A l’endemà, després d’una nit força plujosa però menys freda que les anteriors, ens aixequem amb uns lleus showers que ja estaven previstos. Ens dirigim cap a Takaka i el dia es va arreglant, segueix ennuvoladet però ja no plou.
Per fer temps decidim fer alguna caminadeta per la zona. Anem al pupu valley, pel nom i per una caminada d’hora i 3/4 per una antiga mina reconvertida en un canal per fer energia de l’aigua. Molt interessant sobretot el camí que passa just al costat del canal, molt aconseguit i ben delimitat i arreglat.
Al arribar al cotxe però veiem una cosa que no pot ser gaire bona. En Lluís s’ha deixat les llums obertes😨😨😨😨😨😨😨.
Intentem engegar el cotxe i nanai de la Xina… Hem acabat amb la bateria. Estem una mica al mig del no-res i sense bateria. Fantàstic!!!!

image

Vistes des de Takaia

image

Ai que caic!!!!

image

Canal per aprofitar energia

image

Ja que no tenim battery mengem

En Manel va a una casa just al davant, no contesta ningú… En Lluís va una mica més enllà i es troba en Chip, un senyor d’uns 60 anys curiós però molt majo i amable, com tots els kiwis solen ser.
El nostre amic Chip de fet es americà, de Delaware, però casat amb australiana (ara està a Austràlia de vacances ja que és profe i tenen2 setmanes de vacances per setmana santa) i viu aquí fa més de 40 anys.
En Chip va fins al cotxe amb unes pinces. Intentem engegar però res de res😨😨😨😨😨😨. La seva bateria no és prou potent per engegar la nostra!!!!
Segona opció. Tornem a casa en Chip i truca de part nostra per intentar trobar un mecànic que ens ajudi. És dissabte però i tots els mecànics de la zona només treballen de guàrdia si hi ha assegurança pel mig, imaginem per preus més inflats.
Com diu en Chip, recalibrating o recalculando, allò que diu el Gps quan t’equivoques de camí. Ell és un exconstructor que té una casa brutal de fusta i que s’ha fet un generador elèctric aprofitant energia del riu… La seva nova idea és carregar durant hores (tota la nit a ser possible) la bateria amb les eines i l’energia que ell té, a veure com va!!!!
Anem doncs a aprofitar per reposar una estona, llegir… Ens diu que no ens preocupem per dormir allà on som, els veïns no es queixaran pas (són ell i 2 més així que resulta fàcil). A més ens convida a fer-l’hi el sopar a casa seva. X nosaltres encantats!!!! Estarem calentets i podrem cuinar amb condicions (no les millors però força correctes). Com que queda bé, optem per truita de patates de tota la vida. A més farem un arròs amb un curry de carabassa!!! I que bo estárà!!!! Ho disfrutarem molt!!!!!!

image

Dinant amb el nostre am:c Chip

Per fi i per primer cop dormim sols en un lloc, i tranquils pel què ens ha dit en Chip. Al matí ens porta la batería i sorpresa!!!! Funciona!!!! Ell marxa a buscar la seva dona a l’aeroport, nosaltres quedem molt agraïts i seguim la nostra aventura!!! Avui toca caminada llarga. Farem un loop per la zona d’Abel tasman. Primer pujem a un pic des del que les vistes no diuen res, Gibb mountain. El camí però és molt amable i fàcil, per pista. La marea és alta ara. Passem per boscos infinits de fern o arbres-falguera. Són les reines de la zona.

image

Començant la caminada, mode high tide

image

Ens encanten les maresmes

Ens apropem a la platja (la gràcia d’aquesta zona són les platjes en principi) i ens trobem vàries cales prou maques. El camí va seguint de caleta en caleta i anar pujant i baixant. En una d’elles trobem un dofí a la sorra, llàstima que es troba en un estat lamentable!!! I seguim camí durant uns 22 km fins arribar-nos al cotxe, no sense abans tenir un petit accident amb una vespa i la seva mossegada al turmell del Manel.

image

Aus vergonyoses


image

Això és una platja paradisíaca

image

Restes gores de dofí

image

Tornada amb low tide... no direu que no es veu diferència

Tornem enrere cap a Motueka on sopem per l’hora que és i ens dirigim de nit cap al nostre pròxim pàrking/càmping, del que potser no tindrem foto ja que arribem de nit i està molt emboirat🙅🙅. A veure demà!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s