Desviant-nos a les muntanyes cap a Arthur’s pass

Aquesta nit hem tingut un cel estrellat esplèndid. Com es nota que la lluna va minvant!!! I just avui fa 6 mesos que vam començar la nostra aventura!!!! Llàstima que al matí fa massa fred i anem massa dormits per recordar-ho.
Com vam dir, som prop de Hokitika, una zona coneguda pel seu or ( en alguns llocs encara n’extreuen) i pel seu jade.
Al sortir del camping fem una rutilla recomanada prop de la zona per anar a veure les Dorothy falls i la Hokitika gorge. Les primeres, unes cascades xulíssimes. La segona, una estafa. Un riu amb aigua molt blava sí (com la majoria aquí). Però a causa d’un desprendiment no hem pogut fer camí i gairebé no es veia res. Això sí, per arribar hem passat per alguns llocs ben bonics, i encara més amb les muntanyes ben enfarinades.

image

Dorothy falls & Manel

Després anem a Hokitika, ja una ciutat més o menys gran i pròspera gràcies a l’or i el jade. Des d’aquí se suposa en dies clars com avui es veu el mont Cook. Sí que veiem moltes muntanyes nevades i molt xules, no tenim clar haver-lo vist però segur que sí. Nova carregada al súper, actualització d’estat amics i família a la biblioteca i seguim camí.
Tot i que volem anar més al nord cap a les Pancake rolls, també tenim ganes de passar per Arthur’s pass, el pas de muntanya per carretera més alt per creuar els alps. Com queda per aquí i sembla encara queden 2 dies de bon temps, farem un petit desviament per apropar-nos-hi. Abans, però, passem per Goldsborough, una zona minera amb un track de 20 minutets per coves de mines d’or, i dinem a un picnic del costat.

image

A veure si trobem algunes pepites d'or

Uns quants km després passem per Otira (que ens van dir sembla Twin peaks, per gent freaky) i per un aqüeducte que fa possible arribar fins als 900 i pico de l’Arthur pass. La veritat és que les vistes pujant són dramatic landscape!!!. D’aquí ens arribem al poblet on ens informen de possibles caminades per fer. Mentre Manel perreja en cotxe, Lluís fa una miniexcursió d’1h ( mitja hora real) a una cascada al costat del poble. Camí glaçat però molt ben acondicionat i lloc preciós.

image

Viaducte de Twin Peaks

D’aquí anem a buscar camping, fa un fred de collons i es nota que estem alts però trobem un lloc preciós prop de l’excursió de demà. Hi ha reviews que diuen hi ha ratolins, esperem que pel fred hagin mort o estiguin hibernant. El que si trobem són uns quants Kea, una mena de lloros alpins que menjen deixalles i carronya i que ens demanen evitem alimentar. Bona i fredíssima nit!!!!

image

Kea

image

Cara de fred forçada


image

Una posta rosadeta (com la majoria a aquí)

I tant freda… Com que ens llevem i fins i tot l’aigua de dins el cotxe està congelada. Estem per sota dels 0°C. Però hem sobreviscut!!!!
Ens llevem doncs i fem esmorzar tant ràpid com podem. Estem abrigats com si anéssim a la Sibèria i donem mil gràcies als compis de Bangkok que ens van passar jaquetes.
Avui farem una caminada al Bealey Spur, recomanats pels del doc d’arthur’s pass. Hem demanst una caminada facileta i amb poc bushline i això és el què ens ha donat. Tot i que hem pujat força ha sigut progressiu i per un camí molt més fàcil i obert amb fantàstiques vistes de les valls i muntanyes del voltant. El dia amb vent fred però fantàstic…
Un cop ens arribem però al hut, les vistes d’allà són cutres… I decidim seguir un tros més de camí. Bé, la testosterona d’en Lluís decideix arribar fins al cim, per un camí amb una mica de neu, per dir que cim fet i vistes esplèndides. En Manel amb el fred que fa només l’hi toca seguir.

image

Testosterona levels raising

image

Panoràmica 1

image

Fent el gamarús enmug d'una bonica estampa

image

El fred ja és patent

image

Des del pseudocim

image

Panoràmica 2

Al final en 5 horetes ja tornem a ser al cotxe ben satisfets i ja més calentets. Fa un aire fred però el sol escalfa una micona. Busquem una zona de pic-nic per dinar i fem via per tornar cap a la Wet coast, que afortunadament segueix solejada (sort o la gent exagera?).

image

Pic-niquejant

Pel camí de tornada passem pel llac Brunner, per un poble que sembla fet de joguina, amb unes cases ideals i un entorn que sembla de peli. Després seguim avall i anem a parar a un dels càmpings més originals, una mena de casalot del s.XIX amb un jardí, el centre cívic del poble on ofereoxen estar-s’hi per 5$ i dutxes per 2$!!! Toca dutxa, que béééé!!!!

image

Estem dins una peli? Es un poble idil.lic

image

Campsite remot però amb molt d'encant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s