Doncs si gent. Malauradament les previsions meteorològiques algunes vegades encerten. Ens despertem amb un plugim molest que ens estorba per esmorzar. Estem a la wet coast així que no hi ha una altra. Les corrents fan que els núvols vinguin de l’oest. Així, al tenir muntanyes imponents molt sobtades, aquestes frenen els núvols i fan de la costa oest la més plujosa del país.
Un cop esmorzats esperem dins el cotxe sentint ploure. Ens passa el ranger del Doc a recollir la pasta (hi ha algunes zones que són de pagament,la majoria de fet) i quan sembla aminora una mica ens posem en marxa. Uns 70 km més amunt trobem Fox glacier i a uns 25 km Franz joseph glacier. Són 2 glaceres a propet del mar i molt accessibles, per això són famoses. Estan retrocedint però a marxes forçades.
Quan arribem al Fox Glacier, està diluviant i el centre d’info està tancat. Decidim apropar-nos al Franz Joseph, on sembla el poble i tinglado muntat és més gran, tenim algun súper (això sí per aquí tot molt més car). Al arribar aquí ens plantem al i-site que està obert. Quan aparquem plou taaaaaant que fa por sortir del cotxe. De cop i volta però sonen unes sirenes i com no sabem què signifiquen, correm els dos cap al i-site. Allà ens diuen que no ens preocupem, que no era res… Quina por, ja pensàvem que s’acabava el món. Ens donen alguns mapes i decidim anar a comprar 4 coses que ens falten (desgraciadament els productes frescos s’han de comprar cada poc).
Anem a dinar al parking del mirador de la glacera. Tot i que no es veu res, afluixa la pluja i fem el recorregut fins al mirador de la glacera, per arribar-nos més enllà està prohibit per les condicions meteorològiques. El resultat, millor veure una imatge. Una, com diuen ells, dramatic scenery ens espera.
On éslaglacera?
Dramatic landscape
D’aquí ens plantejem anar a un camping pagant, però com sembla que el dia millora i els que trobem són cars i cutres, acabem anant a un a un llac a uns 15km. La millor decisió. Finalment el dia millora i tot i haver-nos cruspit tots els aliments, acabem disfrutant des del lloc d’una preciosa vista a les muntanyes. Això sí, just quan cuinàvem sopar torna a ploure i acabem sopant dins l’eriçona.
Vistes des del camping
Al dilluns al matí, tot i tenir una previsió nefasta, es lleva amb un dia clar i serè. Decidim doncs fer el Fox mount. Un pic que un alemany ens va recomanar, molt dur però amb vistes genials. Comença el camí al costat del Fox glacier i preguntem a la benzinera si és factible i ens diu que sí, tot i que al cim pot estar una mica enfarinat (la primera nevada de l’any, per ells gener és ple estiu!!!!).
Comencem un cop hem deixat el cotxe per un camí de maleït bosc. Com diu el cartell és molt steep i només per trampers experts. Realment hem de grimpar molts cops, està tot molt humit i xop i ple de fang. Nosaltres les passem canutes. Ens trobem una noia pujant. Ella viu x la zona i ja l’ha pujat varis cops. La veiem molt decidida i valenta, més ràpida que nosaltres. Ens diu que en poc travessarem la bushline, cosa que esperem amb candeletes.
La veritat però és qie un cop sortit de la bushline el camí es fa encara més difícil i fastigoset. El fang ens envolta i acabem xops de dalt a baix. Tot és ple de neu i glaç. Ens trobem en estat de semi-congelació. Arribem a un punt des del que tenim unes vistes brutals de la glacera i les muntanyes. Veiem que s’està ennuvolant molt i que pujar més no ens aportarà millors vistes, així que ens saltem la última mitja hora fins al pic i anem baixant… La baixada, moooooooolt horrorosa, però poquet a poquet arribem abaix, enfangats i molls a més no poder. Aprofitem que fa solet per intentar secar-nos, treiem sabates i mitjons xops i dinem, escalfant-nos al sol.
Comencem a sortir de la bush line
On és el camí? Neeeeu
Després del camí xungo...recompensa
La pobre glacera que va minvant
Naltros i la glacera
Després anem fins a un llac des d’on els dies clars es veu reflexe de totes les muntanyes, però el dia ha deixat de ser clar. Això sí, tenim un punt d’una vista cap al mont Tasman i Cook brutal.
Fem una tirada de kilòmetres per acostar-nos a Hokitika, la nostra pròxima parada. Acampem a una zona molt ben habilitada a un llac proper, comença el fred extrem i ràpidament ens abriguem dins el cotxe. Demà estarem per la zona i després ja veurem. Abans però coneixem un pseudo-kiwi, una au similar al kiwi famós però molt més fàcil de veure ja que busca restes de menjar i no té tanta por dels humans.
Serà el mount cook?
Quin lloc mes xulo per dormir
Pseudo-kiwi roba menjar
wondersalmon 