És dijous doncs i després d’una caminada poc afortunada per la zona de Glenorchy ens llevem en un dia desastrós. Com passem per Queenstown aprofitem la graaaaaan hospitalitat d’en Joan i l’Èlia per fer rentadora i dutxa. Que bonica es veu la vida després. Anem a buscar una assecadora i tatxaaaaan, ja tenim roba neta!!!
Aprofitem també per portar cotxe al mecànic, tenim una llumeta que ens anuncia canvi d’oli. Després de passar per alguns mecànics que fins dilluns res i un altre que ens volia estafar, aconseguim trobar un per un preu indecent espanyol però decent neozelandès i allà deixem el cotxe.
Tornem a fer soparet, aquest cop indi, amb la nostra parella acollidora i alguns catalans i espanyols més afincats a Queenstown i tornem a dormir a sofà. Quin gustet. Ells demà van a fer caminades. Nosaltres decidim anar cap al West ja que en un parell de dies pot haver-hi neu i no ens la volem trobar😨😨.
Divendres de camí passem per un coll de muntanya dels més alta de nova zelanda, a uns 1000m d’alçada. Tot i estar ben emboirat el camí és preciós. Això ens porta al llac Wanaka, un bonic poble al voltant d’un llac enorme i d’on surt una carretera que passa cap a l’oest creuant el Haast Pass. Ens parem en aquesta ruta escènica a fer vàries fotillos i arribem a una petita península a la vora del llac habilitada per acampar.
A Wanaka
Boniques vistes
Primer pla memo
Península on dormiem
El dissabte ens llevem i fem el protocol diari d’esmorzar…nyamnyam.
Un cop ben esmorzats, tirem carretera fent paradetes a diferents indrets: les blue pools, una zona del riu blue on s’estanca l’aigua i entens el nom del riu; un mirador a la vall i un altre mirador des del Haast pass que dona unes vistes decents de les dues valls que el conformen.
Les blue pools
Aquesta planta té un nom curiós
Uns kilòmetres després ens arribem a la nostra caminada d’avui. Pujarem al Brewster Hut recomanats per la dona que vam visitar al DOC de Wanaka. El camí comença havent de travessar un riu per la llera amb una aigua lleument congelada. Després d’això gairebé 2 hores de bushline per un camí empinadíssim. Hem de dir que algunes caminades per aquí son moooolt xules, però sempre et trobes aquesta estona de bushline que s’acaba fent pesada, caminar per boscos moooooooolt humits i relliscosos plens d’arrels i fang. Això sí, sortir de la bushline i uns paisatges espectaculars amb parets de pedra, cascades, el mont Brewster i la seva glacera (una mica tapats per un núvol que no vol acabar de sortir). Un cop dinats tornem avall i alguna relliscada després ens arribem fins al creuament de riu i una cascada que hi ha ben bé al costat.
Cascada i glacera al fons
Boniques vistes
Al brewster hut
Els núvols comencen a atacar
Creuant un riu congelat
Uns kilòmetres més en cotxe i una altra cascada de + de 20m ens espera, força impresionant. D’aquí ja només queden 2 parades per veure el mont Hooker amb glacera i el riu Haast amb un blau també espectacular i ample de collons.
Ens arribem a Haast on posem algo de benzina (preus prohibitius però senyal de no benzinera en 120 km) i comprem algo en una tenda que hi ha a uns preus exorbitants, però no hi ha res més (amb una noia a més borde de collons que ens fot pressa que ha de tancar a les 17 i falten 10 minuts).
Ja som a la West (o wet) coast. Estem enmig del no res, en una zona de l’illa extremament despoblada. Conduïm 50 km més per la costa fins arribar-nos a una zona d’acampada al costat del llac. Ara s’esperen dos dies de males previsions meteorològiques, ja us explicarem!!!
Cascada moooolt alta
Vistes de la west coast
El nostre llitd'avui
wondersalmon 