A partir d’aquí ja som al fiord, on el dia s’ha arreglat i ens deixa unes imatges de postal. Realment preciós. De tornada passem pel chasm, una mostra espectacular de la força de l’aigua en aquestes valls. Com un cop va dir la nostra amiga Núria, que estressant pot ser, ser una gota d’aigua. Què ens depararà l’altre costat del túnel?
Ens acostem a un lloc per dormir proper a la divide o divisòria entre oest i est de les muntanyes. Està superpoblat però nosaltres aconseguim encabir-nos i sopar davant un llac preciós. Allà ens trobem uns espanyols amb els que fem petar la xerrada durant una bona estona, acabant semi-congelats (com refresca les nits aquí) i intentant escalfar-nos dins el nostre llitet… Al final ho aconseguim. Entre congelació, unte antimosquits i spray matabitxos avui no sembla que ens pica cap insecte!!!! Eurekaaaaaa.
Fiord espectacular
Fiord espectacular i 2
Estrés aqüàtic
Lloc per dormir insuperables
Sopar romàntic
Al dia següent ens llevem moooolt d’hora (és fàcil ja que ens han avançat una hora aquesta nit). És diumenge de pasqua, aquí tothom està amb els conillets i els ous de pasqua (a vegades semblen taaaaaaant americans). Nosaltres esmorzem i veiem que gairebé tothom ja ha fugit. Nosaltres decidim fer 2 excursionetes. Una al llac Marian, un llac en una antiga glacera al que s’accedeix per un camí de 3 h anada i tornada. Les vistes de la vall amb la paret rocosa, la presència de l’antiga morrena en forma de penya-segat… Arribem que encara no té sol però tenim les muntanyes del davant ben destapades, cosa que sembla difícil aquí… Els núvols estan per tot arreu!!!
De camí al llac
Llac Marian
Uns minuts embadalits per aquest espectacle natural i tornem cap al cotxe. D’aquí uns kilometrets fins la línea divisòria o punt més baix d’aquests alps del sud que divideixen est- d’oest, i allà seguim un trosset d’un great walk per acostar-nos fins al key summit, un cim emblemàtic per aquesta zona, ja que aquí neixen 3 dels principals rius que donaran aigua a la zona sud de l’illa.
Els great walks són caminades de varis dies amb dues particularitats. Estan fetes per a que les pugui fer gairebé tothom i són caríssimes a més d’haver de reservar amb molt temps d’antel•lació. Aquest en el que estem nosaltres és el Rotebourne track i va d’aquí a la zona de Glenorchy.
Realment comprobem que el camí està fet per tothom, molt ben arregladet i bonic. De fet pujant al cim ens hi trobem una dona d’uns 90 anys cascarrabies i amb bastó inclòs…una monada alemana!!! Per fer-l’hi una foto.
Les vistes des de dalt tot i que algo deslluïdes per la gran quantitat de núvols, eren força espectaculars. Veiem el llac al que hem pujat fa una estona just al davant i altres cadenes muntanyoses. També veiem milers de persones (una altra cosa que tenen els great tracks és que atrauen multituts). Arribem després a un llac on dinem i tornem al camí fet. Ara toca tornar fins a Te anau pel mateix lloc, la idea era quedar-nos una mica més per aquí però com la previsió és de pluja horrorosa seguim camí cap a Queenstown.
Vistes del key summit
Paisatge alpí
Ai les muntanyes
Picnic al llac
Ens parem en un holiday park avui a dormir. No hi ha cap camping barat o gratis en tota aquesta gran zona. El primer en molts dies!!! Dutxa!!! Cuina per cuinar!!! Un paradís. L’amo un home coreà mooooolt freaki però majo que es fa unes fotos amb nosaltres. Aprofitem per cuinar un curri de carabassa i un arrosset, una mica sossos sense curry leaves ni spicy però fan el fet…i sopem calentets ens una habitació. Tot un luxe!!!!
El nostre amic coreà
Al camping
wondersalmon 