Ens llevem en el nostre sempre idíl•lic campsite i esmorzem tranquilament. Estem a la gorja d’un riu i hi ha una caminadeta de una horeta i mitja que fa un loop per unes coves. Aprofitem ja que una caminadeta matinal segur ens ajuda a activar-nos!!! Molt facileta, unes coves tant minis que quan ens donem compte ja les hem passat i unes vistes panoràmiques del mar al fons amb el sol de cara però, unes falgueres enormes que gairebé semblen arbres… Ja estem ben desperts!!!!
Primer encontre amb les falgueres gegants
Vistes des del punt mes alt
D’aquí seguim ruta cap a Dunedin (ells ho pronuncien com tot molt raro, duniden). Passem per una carretera panoràmica per la costa i ens arribem fins a la ciutat més gran del sud. N’hi diuen la petita Edinburgh i de fet s’hi assembla ja que va ser poblada aquesta zona per escocesos…
Al arribar-hi ens adonem que això ja és una ciutat amb cara i ulls, amb una població gran… D’aquestes amb parking zona blava al centre i tot… I on hi deu viure força gent!!! Donem una volta pel centre, que en diuen l’octagon (per la forma que té), per estació de trens, museu i per uns jardins xinesos. Passem per una brewery i per una fàbrica de xocolata (resulta que la xocolata Cadbury és d’aquí, però un tour són gairebé 30 $ pp).
Un cop fem la nostra volta decidim que la ciutat ens ha agradat (la segona ja que ens agrada) però ja no ens aporta més així que ens dirigim cap a la península d’Otago al sud de la ciutat per dinar i passar la tarda.
Otago és la província del Sud de l’illa sud, i la península va ser formada fa molt per una explosió volcànica. És un lloc fantàstic per veure molts animalets però sempre previo pago, i com sabeu naltros no som gaire partidaris del previo pago.
Dinem en una preciosa zona de pícnic, intentem apropar-nos a l’únic castell de nova zelanda segons el venen però al veure el preu excessiu tornem enrere (30$ per un castell de fa 100anys ens sembla una barbàrie) i ens anem a una zona de la península a fer una ruta de hora i mitja que ens porta x llocs molt bonics. Uns prats plens d’ovelles; penya-segats espectaculars; el lover’s leap o passadis de l’enamorat (a nosaltres ens recorda a una forma molt suggerent i que ens explica el nom del lloc) i un mirador amb unes vistes de les que ens agraden. Això és una passada!!!
D’aquí conduïm fins al final de la península on hi ha una colònia de royal albatros molt preuada pel preu del tour que et porta a veure aquesta gavina gran… Des d’aquí les vistes també són precioses… I quan veiem passar un vaixell enorme per una zona estretíssima ens fa patir sobremanera.
City center
Edifici com a NY
Lunch time
En algun lloc remot de la peninsula d'Otago
Ovelles i mar
Mirador al buit
I l'amor encara continua 🙂
Far cucu
Al lloc on voliem dormir avui, que té unes normes molt estrictes, només permet 5 furgos i quan ens hi arribem a les 05 de la tarda ja n’hi ha alguna més (i això que en principi no s’hi poden posar abans de les 8pm…). Així doncs, busquem una alternativa que és una mica lluny però ja de camí cap al nostre següent destí, els Catlins.
Aprofitem que passem per un Pack and save per carregar una mica (un mega súper on els preus són una mica menys indecents). Després seguint les senyals ens arribem als sinclair wetlands, una zona d’aiguamolls on una eco-granja privada deixa acampar les vans per 5$per persona… Una mica morts de fred amb el vent i després d’una xerradeta amb una parella alemana molt maja que ens anirem trobant ja que fan ruta similar a la nostra, ens n’anem a la nostra eriçoneta a dormir!!!
A Sinclair wetlands
wondersalmon 