Iso-Laos

Hi ha algun lloc més remot que el centre del punt que és el punt i coma de Laos? Segurament sí, però nosaltres no hi hem estat.
Deixem la turística però bonica Vang Vieng per dirigir-nos a Phonsavan, al mig del no-res. Preguntem i altra vegada el mateix… No busos. La única manera mitjançant un minibus o furgo plena però afortunadament no fins a rebentar. L’estació de bus està a uns escassos 4 km però com només ens carreguen 5000 kiplins extra ens deixem pickupejar a l’hotel.
La carretera un infern i no ens hauria sobrat un parell de pastilles pel mareig. Al principi els paisatges són molt xulos però hi ha un moment on les ganes de vomitar guanyen al enjoy del paisatge. Parem per dinar en un poblet molt idíl•lic. Nosaltres previsors ja portàvem sticky rice i coses per barrejar-hi així que dinem per allà i esperem a que serveixin a la resta i acabin.

image

Assenyalant on som...al mig del no res

Unes hores després arribem a Ponshavan. És un poble conegut i mitjanament turístic per tenir les plains of jars. Són unes zones plenes de gerres que s’ha descobert eren funeràries aproximadament de l’edat de bronze nostre. Sembla ser que encara estan estudiant la cultura que les va crear. N’hi ha aquí, índia i Indonèsia.
A més d’això, aquesta zona és coneguda per ser la més densament minada en el país més densament minat del món. De fet estan pendents de ser Unesco però abans volen tenir tota la zona clarament descontaminada com diuen ells. Els 3 llocs principals estan totalment nets de mines i es poden visitar sense perill. I com sempre sentit comú… Per on ja hi ha camí no hi ha perill, no en surtis i ja està!!!
Quan arribem anem a petar a una guesthouse amb bungalows molt barata i que ens agrada molt, amb un petit jardinet i una zona comú on al vespre fan foc (això és molt alt i als vespres refresca). Després donem una volta pel mercat on descobrim tenen postres dels nostres cambodjaaaans. Que feliços que ens posem!!! D’aquí anem al centre de visitants de l’UXO (unexploded ordenance), que són les mines i bombes que no van explotar i estan putejant a base de be aquesta gent. Hi ha molta gent amb molta gana però que no s’atreveixen a cultivar noves terres per por a morir per un d’aquests. Molt gore tot. Dins de entitats associades veus Japó, unió europea i molts altres i no veus res dels EEUU. Com pot ser que els causants d’aquest desgavell no estiguin obligats ells a netejar-ho? Ens indigna sobremanera!

image

Granotetes al mercat...cada vegada més freakies

image

Les nostres postres ens fan feliços

image

Mapa de bombes i mines tirades... un escàndol

Al dia següent lloguem una bici per anar al lloc número 1 i si podem al 2. Però les bicis que ens lloguen són dolentíssimes i Manel no es troba en el seu millor moment intestinal, per lo que finalment només fem el lloc número 1. Hi ha excursions que et porten als 3 llocs però són un robatori i ens volen cobrar uns 20€ només pel transport i després pagar les entrades. Així, amb un tenim de sobres. El lloc ens agrada i fem mil fotos. A l’entrada hi ha un centre d’informació molt recent. I hi ha una cova on sembla ser incineràven els cadàvers dins les gerres. A més aquest lloc 1 és el més gran i el que té més gerres i les més importants. Perquè volem mes?

image

La jerra se m'empassa!!!

image

Cràter de mina envoltada de gerres. I les que es deuen haver perdut

image

Ozú que caló

image

I aquesta té tapa? Què tindrà dins?

image

Ja tocava fer de sireno!!!

image

De model a les plain of jars

De tornada enlloc d’agafar la carretera anem per un caminet que ens porta a cases molt xules i zones més rurals. Està tot mooolt sec però ara. També visitem un memorial de les victimes de Vietnam i un altre de les de Laos, anem al mercat a dinar i descobrim, apart dels boníssims postres, els rotllos tipus canalons amb pasta d’arròs que ja vam descobrir al nord de Vietnam. Yummi yummi!!
A la tarda mentre Manel vegeta al bungalope, en Lluis acaba d’aprofitar la bici i va a un cementiri als voltants. Té d’interessant que és l’únic on hi ha enterrats al mateix lloc animistes i cristians (sembla ser normalment no comparteixen cementiri).

image

Memorial de guerra

image

Vistes del cementiri

Al dia següent volem anar a Xam Neua, un poble prop de Vietnam conegut per unes coves on vivia la gent per defensar-se dels atacs americans. Tot i estar relativament a prop són moltes hores de bus i decidim fer una parada intermitja a Muang Kham on hi ha unes hot springs i una cova també on van morir unes 300 persones per una bomba americana.
Per arribar aquí i per variar un minibus, aquest cop només amb locals. És un poble petit amb 2 guesthouses però que semblen moooolt per locals. Ningú xapurreja ni mitja paraula en anglès. Com podem pactem per habitació a un dels hostals i demanem per llogar bicis, servei que ens intenten explicar és inexistent aquí al mig del no-res. La gent somriu molt però no hi ha manera d’entendre’s ni mitjanament amb ningú, cosa que en part ens fa gràcia! Així doncs, tot i no ser molt lluny les dues coses que volem veure, com són en direccions oposades, hem de triar i triem la cova. Les hot springs no en deixen clar si un s’hi pot banyar o no i hem llegit que no valen massa la pena. Caminem doncs amb tota la solana a sobre els 6 km que ens porten a la cova!!! Com tot aquí, una entrada pagada, irrisòria però vas sumant i… La cova té un petit memorial i en alguns punts encara es veu negre del fum de l’impacte, però no és res de l’altre món… És més saber què ha passat aquí que no el que s’hi pot veure ara. Tornem per un altre camí, una micona més llarg però així canviem. Passem per una botiga i comprem un dolç per passar millor el tràngol, ja que tenim aigua de sobres. Allà està ple d’adolescents que ens miren com extraterrestres i al entrar fem efecte crida i venen milions més a observar-nos. Intentem parlar amb ells però com sempre ni papa d’anglès. Només en algun lloc de Myanmar ens hem sentit tan observats. De camí passem per un lloc on hi ha unes dones que menjen una fruita extranya i ens conviden a probar. És la cosa més aspra i àcida que ens hem ficat a la boca… A més la mengen embolicada amb fulla d’all tendre. Tot plegat mooolt curiós. En aquest país els encanten els gustos mooooolt potents. Amb una boca com la del Suprunaman (realment se’ns queda així) seguim fins arribar insolaos al poble. Hem intentat fer dit però han passat pocs cotxes i ens han obviat. Mengem quelcom extrany (tampoc tenim massa tria) i ens fem una dutxa amb aigua freda que ens proba la mar de bé… Anem a veure la posta de sol que no té res d”especial a uns jardins que veiem i sopem a una fira que tenen muntada (ja és al tercer o quart lloc que en trobem una muntada, molt curiós). Per la nit ens desperten les veus d’un home cridant però ràpidament es calmen i podem tornar a dormir, no sense abans assegurar-nos de tenir la porta tancada.

image

Memorial dels morts per la maleïda bomba

image

La cova. Cada montanyeta un mort

image

Escolars avistant extraterrestres

image

Amb la fruita més sour del món... ufffff

I a l’endemà ens arriba la part negativa de ser al mig del no res i de que ningú ens mig comprengui. La nit abans ens haviem intentat comunicar per saber com agafar el bus per anar al pròxim destí. 3 respostes cadascuna diferent… Comencem bé. La dona del nostre hostal amb ajuda de teaductor google i el vocabulari de la guia ens diu i confirma el què hem vist per internet… Anar a carretera i esperar al bus que se suposa surt de les 8 i passa per aquí a les 9-9:30h. Seguim doncs aquesta premisa. A les 08:30 som ja esperant i a les 11 marxem d’allí fastiguejats d’esperar i morts d’insolació (no hi ha ni una ombra). Conclusió, només tenim una opció, tornar a Phonsavan i allà agafar el bus. Tornem, sí, però tan desmotivadets (ja fa dies que comencem a estar cansats del sud-est asiàtic i veiem que necessitem un canvi) que ens quedem a Phonsavan però per anar cap a Luang Prabang enlloc de recórrer tota aquesta zona central que volíem fer molt desconeguda… Simplement seguim el què el cos ens demana!!!! I 10 hores després d’un viatge en bus força infernal i patint per un bebè a punt de saltar per la finestra dels bots que hi ha al primer bus que agafem del país, arribem a l’antiga capital i ciutat més guiri i charming de Laos…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s