Un dels musts de Vietnam. No hi ha tour ni viatjer independent que vagi a Vietnam i que no passi per aquí (algun freakie hi deu haver però nosaltres no som taaaan persons com això). És la típica postal de Vietnam. Sí, sí, parlem de la badíaa de Ha long.
Hi ha diferents formes de visitar-la. La més rica, agafant tours des de Hanoi amb nits dormint en vaixells i que et permet descobrir la badía en gran part del seu recorregut. Anant al poble de Ha long i des d’allí agafar algun vaixellet. O anar a l’illa de Cat ba i fer lo mateix. Nosaltres pel que hem anat llegint en blogs i demés ens quedem amb aquesta opció. I pel títol del post ja podeu pensar que el poble en sí és horrorós i ple de hotels i ciment.
Per anar de Hanoi a Cat ba es pot fer amb un tour (ni de conya i ja sabeu perquè, sinó llegiu el fantàstic episodi del Mekoooo Rivaaaa) o amb un bus que t’hi porta directament.
El bus es fàcil de trobar per internet, compres un bitllet que et du fins al moll, allà vaixell i després bus per l’illa fins al poble de Cat ba. Per arribar s’ha d’anar a l’estació de bus de luong yen, on s’arriba fàcilment des del centre amb el bus 55 (no cal agafar taxi). Cal arribar una mica abans per comprar el bitllet i demés i després d’un viatje correcte en bus i vaixell arribes a l’illa, unes 5 hores després. Durant el trajecte però no busqueu res de la badía de Ha long, és un trajecte industrial a tope i lleig a matar. Just al arribar a l’illa i per creuar-la sí que comencem a veure bonyets típics, però tapadots per la fantàstica boira que ens acompanya des de que vam sortir de Danang.
Un cop arribem al poble de Cat ba, un poble cutríssim i que es nota viu única i exclusivament del turisteo, fugim de la zona del moll on ens han dit que hi ha els hotels més cars i anem cap amunt per buscar la ganga del segle. Després de molts intents amb hotels tancats, sense ningú o sense intenció de regatejar preus (som a temporada baixa i els hotels són buits, ho hem d’aprofitar. No entenem però la poca visió d’alguns que prefereixen tenir l’habitació buida que a un preu raonable per les dues parts) trobem la que creiem serà la ganga del viatge. Una habitació pels 3 per uns 6 euros aprox. No és l’hotel president però a naltros ens serveix.
D’aquí a l’intent de dinar, tenim moooolta gana i no trobem el mercat així que acabem menjant en un lloc guiri un dels pitjors àpats del viatge. I a partir d’aquest merdós menjar ja tot només pot anar a millor.
I així resulta. Lloguem unes bicis per fer una passejada. Tot i estar una amb la roda punxada i haver d’inflar-la vàries vegades i passar per una carretera en obres una mica polsegosa, ens dóna la possibilitat de descobrir una mica d’illa. El fet que ens surti el sol durant una estona ens fa el passeig molt més agradable. Acabem al poble en una mena de pastisseria menjant-nos un pastís o derivat que ens segueix alegrant més el dia. La volta vespertina al mercat amb un sopar escàs però deliciós, amb una mena de pasta d’arròs amb fulles vegetals i sopa ens acaba d’arreglar el dia (s’ha de veure els efectes beneficiosos d’una mica de sol).
Illetes maques al fons
Ciclistes professionals
Quines pintes deu meu
Moment autofoto
Carretera "ideal" per anar en bici
Per l’endemà hem d’agafar un tour sí o sí per veure la badía de Ha long. Passem de dormir en vaixell per una raó principal. S’espera pel segon dia al matí un xàfec espectacular i no veiem cap benefici de ser dormint al mig del mar envoltats de pluja….i com sempre ens passa, un cop vist qielcom una estona no en necessitem més!!!!
Anem a buscar al sr. Zoom, el primer personatge d’una agència turística agradable, amb un somriure a la cara i que sap allò que en està oferint. De fet ens dóna mil opcions i amb el seu mapa i un “puntero mágico” ens va assenyalant exactament què farem i visitarem en cada opció. Agafem la opció d’un dia amb una hora de kaiak i més estona amb el vaixell, ja que és més cara però ens fa una oferta. Nosaltres mentrestant anem mirant la previsió del temps de forma compulsiva per si va canviant, ja que la inicial és que vagi plovisquejant durant tot el dia.
Finalment arriba divendres i el dia està tapadot però sense gaire boira i una visibilitat que en altres moments diriem pèssima però boníssima si la comparem a la que hem tingut durant la última setmana… Anem al mercat a esmorzar un arròs stickejat amb una carn boníssima, mentre la Marta torna a la bakery a fer-se un sandwich que té antojo, però la veritat és que té una pinta deliciosa el que l’hi fan…
Ens ve a buscar un minibus que ens porta al vaixell, en un grup afortunadament força reduït, amb 12 guiris, 2 guies i un capità de vaixell.
La primera idea és acostar-nos fins la Monkey island, molt famosa però encara no entenem perquè. Però la marea està molt baixa i el vaixell no es pot ni acostar, així que la deixem per la tornada (això ja ens ho havia explicat el nostre guia). D’aquí i passant ja per paisatges força espectaculars deixem a dues noies que estaran 5 hores (5 horeeeees) fent kayak per la zona. Ja només quedem 10, naltros 3, una parella argentina que està viatjant per Xina i la zona, una parella francesa que també viatja per la zona des de fa5 mesos i es mou en moto, i un gringo amb parella de segona generació vietnamítica i la mare d’aquesta que han vingut a passar el Tet o any nou xinès amb la family.
Una horeta i mitja més de navegació, amb un cel grisós que l’hi dóna també cert encant al tema ens acompanya. Les formacions aquestes són molt similars a les que hem vist ja a Thailàndia i nord de Malàisia. Tot i que és bonic, com amb tot aquí creiem que els vietnamites s’ho han muntat bé i s’han sabut vendre.
Turistada mil al vaixell
Pobles flotants
Sembla una postal d'agència de viatges
Fent el memo per variar
Ohhhhhhhhhh....
Chopstick o joystick pels mal pensats
Baixem després del vaixell i toca kayak. Un cop som baix veiem que el vaixell marxa. Aquests van a fer més tros de vaixell i fan menys estona de kaiak. Però si era la nostra opció…. Massa tard. Ja som baix i toca fer el kaiak amb un guia esbojarrat. Els llocs per els que fem kaiak són molt bonics i espectaculars, passem per sota coves, anem a parar a llacs, veiem micos salvatges… Una experiència inoblidable. El millor és quan el nostre guia esbojarrat, per ajudar-nos a fer temps fins que arribi un altre grup, té la gran idea de portar-nos a fer un “trekking”. És una forma molt maca de dir grimpar per la muntanya sense cap mena de camí, per passos mooolt exposats i envoltats de branques, lianes i hierbajos per fer-ho més fàcil, en unes roques punxegudes i amb perill de mort màxima. Uns 45 minuts després de la pujada, on la mare del susoditxo deu haver sentit pitidos a les oïdes milers de cops, arribem a un punt des del que hi ha una vista pèssima i el nostre guia content dient good views, good views. A sobre per la baixada comença a pluvisquejar. L’home ens diu si volem seguir una mica més per tenir més vistes per un camí molt més difícil. Tots 5 en bloc diem que no…. Com deu ser el fantàstic suposat camí si el primer ja era més que perillós? Durant la baixada hem d’anar parant al nostre guía-monkey ja que no entén no podem baixar com ell de liana en liana i que hem de veure per on hem de baixar ja que no hi ha cap camí… Un cop arribem a baix i ja sans i estalvis recordem amb orgull la nostra caminada, però només un cop som a baix.
Tornem al vaixell amb una gana tremenda i afortunadament ens espera el menjar. El trajecte de tornada amb kaiak ha sigut sota la pluja, però era un plovisqueig molt suportable. Afortunadament, el dinar és molt abundant. Tant arròs com vulguem amb diferents acompanyaments com tofu, peix, cacahuets i vegetals.
Fashionettis
Moment kaiak
Cara de: això és un camí???
Intentant baixar sense morir
Guapereeeees
Jugant amb la bandera
Un cop hem dinat tornem pel mateix camí fins a la Monkey island. Ara està tot força més tapat, però almenys al matí hem tingut una visibilitat acceptable.
Primer passem a buscar a les noies de cinc hores de kaiak. Una d’elles, al sortir del kaiak se l’hi cau la càmara de fotos i sense pensar es llença a l’aigua, recuperant la càmara però quedant ben xopa. Res que no pugui solucionar una tovallola i l’amabilitat de la gent que es treuen capes de roba per permetre-l’hi canviar-se i portar roba seca.
Al arribar a la Monkey island tornem a tenir marea baixa sembla ser… El vaixell ha der fer mil maniobres i quan sembla haurem de remullar-nos els peus, finalment amb una taula i certs jocs d’equilibri aconseguim baixar. Aquí donem una volta i pujem al punt més alt on sembla hi deu haver unes bones vistes quan hi ha bona visibilitat. Ja se’ns ha fet doncs el dia i tornem cap a casona.
Rampa per no mullar-nos els peus
Fent amics mentre ens ofeguem pujant
Des del cim de la monkey
Al ser divendres pensàvem que hi hauria més vida però al seguir fent més fred i pluja el carrer i els bars estan molt més buits avui. Ja no hi ha la marxa d’ahir, replet de bars karaokes fulls de locals cantant i bebent, amb un espectacle digne de veure (i és que la majoria tenen la qualitat vocal del gegant de Doraemon i fins i tot nosaltres podriem cantar millor). El mercat està més buit que mai i les parades estan poc cobertes, així que decidim anar a un lloc local just al davant a fer una sopeta i un arròs fregit. Allà ens trobem també uns catalans que estan també voltant i coneixent món, i mantenim una simpàtica conversa amb ells. Amb formes similars de viatge, compartim anècdotes, opinions i algunes recomanacions pel viatje. Ens passem els blogs respectius per anar seguinr els nostres viatges. Qui sap si ens tornarem a creuar. Queda clar però que ens han obert el cuc per passar a la Xina. Ara impossible ja que al haver el Tet pròxim no podrem tenir el visat, però queda encara molt viatge per endavant així que… Són els vístete que nos vamos i la veritat que tenen un blog molt més útil per altres viatjers que el nostre, que és molt més vivencial… L’anirem remirant per tenir info pràctica. Gràcies nois per donar-nos una eina més.
Al seguir la previsió de pluja infinita per dissabte decidim aprofitar el dia de pluja per viatjar i al tenir un dia més ens acostem fins a Nihn Binh, que no entrava dins els plans inicials però que sembla pot ser interessant.
wondersalmon 