Phnom Penh o PP com n’hi diuen aquí és la capital de Cambodja. Després de Bangkok pot semblar una mica decepcionant. Viuen aquí uns 2 milions de persones que per mides sudest asiàtic és un escopinajo de no res… Però té alguns encants la ciutat. El que més crida l’atenció són els milions de tuktukeros que hi ha pels carrers… Més que persones. I poden ser força pesats, malauradament… Durant el dia sents la frase “a tuk-tuk, sir?” unes 200 vegades sense exagerar. Aprofiten que gairebé no hi ha transport públic per intentar fer l’estiu… I pels guiris sempre comencen per preus moooolt inflats. Nosaltres, però, aconseguim passar els 3 dies que passem per aquí sense necessitar-los…
Arribem un dia al capvespre després del fantàstic relat de la minivan vip que ja hem explicat en un altre post.
Trobem un hostal que ens fa el fet després de regatejar una mica i donem un volt, sopem pel carrer i a dormir.
El dimarts ens aixequem i decidim fer una volta pel centre de la ciutat i per les suposades coses a veure de la ciutat. Ens acostem al mercat central, que no ens acaba de fer el pes per lo guiri que sembla, d’aquí al phnom wat o temple al turonet, passant prèviament per una manifestació on hi ha més policia que manifestants (em recorda a casa això). D’aqui anem fins al riu per un passeig força agradable. Mentre anem baixant pel riu ens trobem amb un mercat on hi fiquem el nas… Aquest sí és dels nostres… Olors fortes, cadàvers d’animals, colors… Això ens encanta. Trobem sortint unes pijiguiris que ens demanen si és el mercat central, els diem que no però que aquest és molt millor, tot i que les veiem molt poc interessades a sortir fora de l’establert i no creiem que aquest mercat sigui el seu lloc.
El mercat central
Polis vigilant manifestació
Phnom wat
Un passeig pel riu
D’aquí arribem al palau reial i el temple platejat, que veiem des de fora passejant. Arribem mentre seguim baixant pel riu a la oficina d’info turística on ens donen alguna info (més que a la resta de les oficines que hem anat en aquest país, tot i que no és gaire). Al costat hi ha el punt on s’ajunten els dos rius principals del país, el Mekong i el Tonle Sap. Allà ens refresquem una micona i després seguim camí… Fa una calor sufocant!!!
Passem per un parc on hi ha un monument a l’amistat entre Vietnam i Cambodja i un altre on hi ha el monument de l’independència, força xulos però sense un arbre ni una ombra disponible… D’aquí trobem un altre mercat que ens inspira per el post que trobareu sobre mercats… Sembla que tinguem un olfacte especial per trobar-los i ens encantaaaaa!
Per dinar decidim, ja que no hi anem mai, d’anar a un restaurant mes o menys decent… Així que amb tot el nostre glamour (vegeu fotos) anem a un restaurant semi-glamouros on menjem bé però cap meravella pel preu de 5 àpats a paradetes del carrer. Si és que nosaltres som carn de carrer 😉
Zona del palau reial
Monument a l'amistat vietnamita
2 bears
Dinar guay amb pintes
Passem el migdia a l’hotel per intentar no morir en l’intent de sortir al carrer… Un cop comença a refrescar una micona i abans que es faci fosc, decidim fer una sortideta amb el mapa de la info turistica, ja que mostren pisos i cases d’interès arquitectònic, en principi. Diem en principi ja que un cop hem vist unes quantes hem notat que a falta de coses a visitar s’han inventat algo “a visitar” però té més gràcia perdre’s que seguir el maleït itinerari descrit… En una d’aquestes ens trobem afortunadament en un lloc on estan assajant pel que suposem és el tet o any nou xinès, ja que porten una disfressa de dracs que van saltant per unes plataformes. Enc encanta l’espectacle ja que està suuuuper currat. Amb aquest bon regust de boca sopar i descansar.
Suposat edifici d'interès arquitectònic
Assaig de ballaruca amb drac
El dimecres ens llevem amb la intenció de fer dia del genocidi amb visita a la presó o museu S21 on torturaven als cambodjans durant l’època del khmer rouge, i els killing fields on els exterminaven. Després però de la visita a la presó, no ens veiem en cor d’anar als killing fields… Tot plegat massa dur pel nostre body i ja hem vist camps d’extermini nazi que sé no són el mateix però tanta mostra d’estupidesa i imbecilitat humana ens pot!!! Si voleu saber més sobre de què va el tema tenim un post dedicat a això també.
Patí de presó i forca
Així, per animar-nos una mica anirem a la recerca de més mercats, alguns que no trobem i acabem dinant en un edifici que compromet totes les normes higièniques del món i que té les parets cremades, però on menjem un dels millors menjars que hem provat en aquest país!!! Visca les empanadilles amb brots de soja…que bo!!! I aquí tots estan per nosaltres i ens miren amb uns ulls ben atents, tot són somriures… Ens encanta. La tarda i el vespre ens serveixen per una mica més de relax, i dijous a matinar per anar cap a Kampot, al costadet del mar.
Moment "desguace" en búsqueda del mercat
Empanadilla de soja amb cuinera
wondersalmon 