Després de 4 horetes de bus i passant altra vegada per Sysophon amb Capitol, una de les agències de bus recomanades, arribem a Siem Reap, principal reclam turístic de Cambodja. La veritat és que el viatge de bus està força bé i les tres noies que ens van vendre els bitllets eren súpermones, fins i tot ens van posar al bitllet good luck 😉 potser volien lligar amb uns blancs? Doncs ho tenien clar.
Aquí som conscients que l’allotjament serà força més car, al ser una zona moooolt turística, però trobem algo força decent per només 8 dòlars la nit i ens hi quedem, no creiem que trobem gaire res més barat, almenys els preus que hem vist a les guies no baixaven de 7… Un cop afincats anem en búsqueda d’unes bicicletes per dos dies. A l’oficina d’informació turística ens diuen que si anem a comprar l’entrada a partir de les 16 h podem visitar una estona els temples i encara ens val pel dia següent.
Són les 12 així que decidim acostar-nos fins al Tonle sap, el llac més gran del sudest asiàtic, que es troba a 12 km d’on som, un momentet de res en bici. Durant el camí trobem granges de lotus, camps d’arròs, granges de cocodrils… Ja arribant ens encurioseix com solucionen el tema de les crescudes i baixades del llac. Resulta que els nivells del llac en època seca o de pluja canvien molt. Així, ells tenen muntades unes cases elevades amb 2 nivells, un inferior per aprofitar l’ espai en època seca i el superior on viuen durant època de plujes…. Tot muntat amb estructures de fusta.
Ens arribem al llac i passem d’agafar un vaixell per fer un volt, sembla ser que es molt turístic i et porten a veure gent que fa veure que viuen a l’estil tradicional. Preferim anar al moll i menjar a un lloc local força curiós, on ens intenten estafar amb el preu del menjar però aconseguim pactar un preu més decent. Allí, però, la gràcia és tot un grup de gent jugant i apostant a un joc de daus molt curiós, amb un dau que és un hexàgon amb un escuradents al mig… I és que en han dit que en aquest país són molt del joc i apostar…. Fins i tot hem trobat un gran grup de gent jugant a la petanca…. Sí, a la petanca!! No era espanyola? I nosaltres pensant que era el nostre esport nacional…
Intentem fer unes fotos a aquest joc tan extrany però no ens la permeten fer, diuen que estan apostant i no és plan. Un cop dinats tornem a l’hotel i ens toca anar ja cap a les taquilles per comprar l’entrada als temples d’Angkor. L’entrada es troba a uns 5 km del poble. Arribem a les 16h com ens havien dit i sembla ser que no, que fins les16:45h na de na!!!! Doncs a esperar toca.
Com a info dir que els temples d’Angkor estan molt repartits i força espaiats, es poden visitar en bici o en tuk-tuk, a peu impossible. Hi ha dos circuits com establerts sobretot si vas en tuk-tuk que et passen pels llocs principals, el gran o el petit… Després hi ha un altre grup de temples a un poble uns 15 km a l’est de Siem i un altre temple a uns 40 km al nord. Es poden comprar entrades d’un dia per 20 dòlars, tres dies per 40 o una setmana per no vam ni mirar el preu. Nosaltres dubtàvem entre el d’un dia o tres però al final ens decidim pel d’un dia. Coneixent-nos, tres dies no farem segur. Fem un dia i si finalment se’ns fa curt comprem un segon, que seran 40 dòlars igual.. A més tenim una estona aquesta tarda per començar a visitar (ben poca ja que el sol es pon a les17:40h). Per aficionats a la història mínim 3 dies seguríssim.
El primer que visitem és Angkor Wat en sí. Wat vol dir temple. Visitem aquest ja que tenim poc temps i és el més proper… I la visita no ens decepciona gens. Entre la llum del sol i que el lloc és espectacular, quedem totalment al.lucinats. Només un petit però, hi ha moltíssim gent, però és normal. Ens perdem una estona pel temple, que és tant gran que pots arribar a estar sol en alguns llocs o almenys semblar-t’ho. Pell de gallina assegurada!!! Al pondre’s el sol: bici i a casa, uns 8 km per una carretera a rebentar de trànsit. Tot i que és difícil, aconseguim trobar un llogaret local on sopar sense que ens estafin. Després donem un volt i descobrim un parell de carrers plens de pubs i locals que farien empal.lidir a Kao san road de Bkk!!!! Quins tinglados muntem els turistes.
És dimarts i toca un dia mooooolt dur. Hem de visitar Angkor. Ens llevem força d’hora ( no per anar a veure el sunrise, tampoc taaaaant) per anar a fer kilòmetres i visites. Passem primer per un super amb preus més europeus per abastir-nos d’aigües i deprés trobem un lloc on esmorzar un bon arròs al carrer per 75 cèntims de lòlar ( si sembla que tenim un radar!!!!). Parlem de dòlars ja que tot i que tenen moneda pròpia, els riels, gairebé tots els preus te’ls donen en dòlars i llavors tu pots pagar com vulguis. Nosaltres preferim pagar en riels i el canvi és aprox 4000 riels/un dòlar. Si canvies dòlars a riels i pagues en aquests acabes guanyant un dòlar i mig per cada 100, ja que el canvi real és a 4060.
Ens encaminem doncs a Angkor Thom, que seria com la ciutat. Està una mica més allunyada que Angkor Wat. Abans però passem per un temple lleument sobreelevat, el Pnomh Bakheng, un temple en obres on no hi ha gaire ningú (sembla ser que és molt freqüentat a la posta de sol…). D’aquí entrem a la porta sud d’Angkor, a rebentar de gent. Per a una idea, la ciutat é s enmurallada i té un perímetre de 3 km per 3 km… Una bestiesa. Just al centre hi ha el que anomenem grup de Bayon, un grup de restes molt conegudes i visitades per tenir cares esculpides a les parets. Llàstima de tanta gent però el lloc és brutal. Al costat trobem el temple de Baphuon, amb una pasarela impresionant i unes noies fent-se una foto que ni que fessin un anunci, molt divertit tot plegat. Al costat trobem Phimeanakas i la terrassa dels elefants, molt i molt espectacular també. Això ho fem caminant ja que està de costat.
Després amb la bici anem fins la porta nord, molt millor conservada que la sud i sense ningú emprenyant. Hem optat doncs per fer el circuit llarg, afortunadament ja que té coses impresionants i és molt menys visitada ( hi ha milers de persones, no milions). El primer lloc que trobem és Preah Khan, un temple amb arbres enderrocant les runes i bastant deixat, molt encantador. Lo bo és que té molta menys gent que el típic temple que et venen per fer la foto amb les arrels dels arbres guanyant als temples, i per tant molt millor per nosaltres. El següent destí és Neak Pean, al mig d’un llac artificial que hem d’atravessar i que fa més de 4 km de llarg. A part de la sebva situació, el lloc no té gaire res més. Dinem just davant de l’East Mebon, a on en Manel al.lucina que tinguin dues cartes amb preus diferents segons lo desesperats que vagin per vendre… Els preus estan molt inflats però al final aconseguim menjar els dos amb beguda cadascun per 5 dòlars (el que valia al inici només un plat). Un cop amb la panxa plena, visitem el temple, molt cuco i petitó.
D’aquí ens dirigim a Ta Prohm, que ja es troba al circuit curt… Aquesta seria la tercera atracció despré d’Angkor wat i Angkor Tom, a nosaltres ens agobia de la gent que hi ha…. Com deiem abans és el típic de la foto de la natura guanya a la història. Al costat hi ha Banteay Kdei, molt més tranquil i amb un ambient molt més acollidor, on en Manel es fa amic dels jardiners que el cuiden. D’aquí tornem a Angkor Thom entrant per la porta est i un cop tornem a contemplar les cares del grup de Bayon tornem a casa rebentats no, el següent. Quin dia més esgotador però a la vegada impresionant. Situem Angkor i les seves runes com una meravella mundial sense dubte i parada obligatòria de qualsevol viatger ( penseu que en 6 hores de bus des de Bangkok s’hi arriba).