Primers dies al país de les mines antipersona

Vam acabar el relat just a la frontera tailando-cambodjana. Amb el que haviem llegit a les guies i posts i el què ens havia explicat la gent pensàvem que seria una experiència èpica plena de perills però realment ens va semblar una frontera més.

image

Zona neutra intrafronterera

L’únic la discusió amb el militar que per posar-nos el visat ens volia cobrar 100 bats extra. Els dius que vols una factura i que has llegit en pàgina oficial que són 30 dòlars, que no tens batmans… Et fan esperar una mica i et miren amb cara de pomes agres però t’ho acaben fent. Després d’això passes la frontera real, et posen el segell d’entrada al país envoltat de casinos (més cutres del què pensàvem, glamour 0), i a córrer. Primer t’intenten estafar amb un pick-up gratuit que et porta a una estació de busos on els preus són inflats. Tu els dius que et quedes aquí i segueixes recte un tros pel carrer i ja vas trobant diferents companyies de bus amb preus reals. Nosaltres anem a Sysophon, un poble proper i creuament de camins per decidir la nova etapa.
La nostra arribada ve acompanyada per una sorpresa general del poble. Molts pocs occidentals paren per aquí. La gent et somriu, tornem a ser a Myanmar???? S’hi acosta força almenys. Trobem un hotel molt bé de preu (aquí els allotjaments són molt barats i força bons en general) i donem una volta pel poble. Té un mercat força bonic, menjem molt bé per 4 xavos, veiem a uns nens assajant danses tradicionals i anem a reposar per millorar el peu de’n Lluís. Busquem una companyia de bus pel nostre pròxim destí. Es bo preguntar a diferents companyies ja que canvien molt els preus. Si en un país s’ha de regatejar molt és Aquí. La noia de l’hotel és moooolt maja i té penjades les fotos del rei i la reina i una altra amb dos adolescents molt mudats. En Manel l’hi pregunta si són el príncep i la princesa i la noia diu: no, sóc jo al meu casament!!! Està tan repintada que no és gaire reconeixible, però qui li diu això a la noia!

image

Botiga de cortines a Sysophon

image

Joves assajant balls tradicionals

Al matí següent arribem a Battambang, la segona ciutat del país. Allà volem agafar un bus per anar a Pailin però és complicat. Ens diuen que la millor manera d’anar es amb un taxi compartit, una manera de moure’s per aquí molt utilitzada. Ens recull un cotxe a l’estació de busos i ens porta al lloc del taxis compartits… Ara toca esperar que s’ompli. Un moment el taxista ens diu que va a buscar uns clients per omplir el taxi. I marxa amb les nostres bosses al maleter… Tornarà? Al cap d’una estona veiem les nostres bosses anant d’un cotxe a un altre. El nostre primer taxi deu haver omplert i ens passa a un altre i torma a esperar a omplir… Nosaltres ens indignem, agafem les bosses i fem l’amago de buscar un lloc per dormir aquí i no pujar a Paillin. Amb això conseguim que el cotxe surti en 5 min. Lo del taxi compartit és una bona idea però creiem que no tenen el sistema ben aconseguit. Fan una mica campi qui pugui, amb gent diferent esperant en diferents cotxes. Si ho organitzéssin i anéssin per ordre de ben segur seria més fàcil, almenys des d’un punt de vista occidental, que en el fons nosaltres tenim.
Arribem 2 hores després d’una experiència religiosa dins un taxi compartit amb el conductor i 4 passatgers més (sí, som 7 al cotxe), amb dues siameses al davant molt simpàtiques que ens van convidar a prunes i que esnifaven molt d’un pot extrany, i dos locals masculins callats i que no van interaccionar massa. I de fons, com no, música cambodjana. Pailin és un poble just a la falda de les muntanyes,  molt tranquil. Trobem un altre hotelet molt bo i baratet, anem a menjar al mercat i tornem a fer un descans a les hores de calor. Ha sigut arribar a aquest país i aplatanar-nos i tenir ganes de reposar. A mitja tarda anem caminant fins a una muntanyeta on hi ha un temple molt curiós, ple de gent passant la tarda. Passejar, menjar, descansar… Això és el paradís. Aquí l’arròs és molt bo i menjem força bé, només que quedem una mica tips de tanta carn, ja que és molt difícil evitar-la, la foten a tot arreu.

image

Compartint taxi

image

Sistema d'esxombraries. Una mica xic no?

image

Manicura i pedicura al mercat

Al dia següent és dissabte, volem llogar una moto per anar fins les cascades (aquí no hi ha manera de llogar bici). Demanem a la recepció d’hotel i truquen a un número.  Hem intentat llogar una moto al carrer però ens engeguen, després ens enterem que molta gent les roba i marxa a Thailàndia amb la moto (estem a 15 km de ka frontera), per lo que no les lloguen si no és per mitjà de l’hotel, per tenir una assegurança més. Costa 10 dòlars però què hi farem, volem visitar una mica els voltants. Ens porten la moto sense casc, en Manel fa una ruta pel poble amb l’home ja que l’hi diem sense casc res de res… Finalment quan torna i marxa l’home de la moto, aquesta s’apaga de sobte. L’intentem engegar de la forma normal i res de res. Parlem amb el de l’hotel i tampoc ho aconsegueix. Truca per avisar, però a l’home equivocat, entre una cosa i l’altra una hora després apareix el que ens ha llogat la moto i ens diu que això és perquè la moto no té starter i s’ha d’engegar amb el pedal, però al cap de res es torna a apagar. L’hi diem queno ens dóna bon rotllo i no ens volem quedar tirats al mig del no res, així que ens acabem quedant sense moto i ja a una hora tardana.
Una de les coses que voliem fer era anar a una cascada, a 12 km del poble. Decidim anar caminant. El camí és bonic però força monòton. Un local que va amb moto ens vol portar però 3 en una moto, amb el peu com està i un camí extremadament boterut i polsegós, en Lluís fa parar l’home i prefereix anar caminant, hem perdut una gran oportunitat. Entremig trobem milers de milions de kilos de yuca trossejada assecant al sol. Resulta que aquí n’hi ha molta i la fan en pols per exportar-la. Arribem a les cascades previ pagament d’un dòlar per cap. Són força xules, tenen diferents nivells i algunes gorges per banyar-se. Trobem molts locals dinant, tots ens ofereixen birra o arròs o curri… Al final acceptem una mica de pollastre d’un grupet que tenim al costat i xerrem una estona amb ells. Són familia i amics, el noi que més xerra amb nosaltres ens explica que ha vingut a veure la familia, ells viu i treballa a Corea del sud. Ens ensenya uns videos d’ell treballant a la fàbrica.

image

Yuca infinita assecant-se al sol

image

Compartint menjar


image

Després de la remullada

Un banyet del Manel, una caiguda d’en Lluis amb bany amb pantalons incorporada i somriures dels que estem allà i tornem cap al poble. Extranyament la tornada es fa força més curta i només arribar fem un bon dinar. Reposem una estona, sopar i dormir.
Al dia següent volem agafar el bus per tornar a Battambang, però creiem que hi ha un compinxament i al final sembla ser està el bus ple i hem de tornar a fer el taxi compartit. Doncs apa, ara toca compartir amb una senyora gran de cara amargada i la seva neta amb un nen petit, molt simpàtics. Exceptuant algún element, la gent aquí torna a ser extremadament amable i maca… Molt mamomeo pero ho fan tant bé i tant simpàtics que t’és ben igual.
A Battambang trobem la ganga del segle, una habitació força millor que altres en les que hem estat, una mica bàsica però molt bé, per 3 dòlars la nit. Sembla impossible. Tot i ser la segona ciutat del país és d’un ambient molt rural, gens estressant i molt agradable per passejar. Aquí fem el curs de cuina, descans i poc més. Coneixem una dona d’una botiga que té una pseudorita molt maca anomenada July i a la que visitem sempre que podem. Com a anècdota dir que el diumenge al arribar veiem un seguici d’un cotxe de morts i dilluns a la nit veiem uns focs artificials mentre sopem, ens atansem al temple d’on provenen i ens trobem amb el mateix mort, que resulta l’estan cremant amb taüt i tot… Una experiència molt curiosa, sembla que tindrem enterraments a tots els països, i cadascun a la seva manera.

image

Amb el gos/sa July

image

Petanca cambodjana

Així passem 2 dies de relax a Battambang i d’aquí ens dirigim al destí turístic principal del país, Siem reap. Però això arribarà al pròxim post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s