Ja som a koh tao. I perquè hem vingut aquí? Així fem platja que és el que la Neus vol i nosaltres aprofitem per treure’ns l’open water o certificat per fer submarinisme amb bombona… Aquesta illa resulta que té unes condicions ideals i fantàstiques per divaguejar i per això és el lloc de referència. En una illa aprox del tamany de formentera hi ha unes 60 escoles de buceig. Això abarateix moooolt els preus, de manera que un certificat que sol costar 350 euros per cap ens en val 250. Estem una mica nerviosos però bé. Dormirem just al costat de l’escola. Són 2 dies de teoria i estudi x apendre les coses bàsiques i després una sortida en una piscina i 4 immersions al mar ja al final. Tot i que en aquestes èpoques de l’any seria normal el bon temps, el monsó encara ataca amb força i ens plou força tot el dia, fent les condicions no tant ideals i la visibilitat al mar nul.la. Tot i així disfrutem de les nostres sortides, ens sorprenem gratament de sortir-nos-en (tot i que la nostra tercera immersió és un drama i pensem que morirem, moooolt mala mar, corrents tant en superfície com en profunditat, milions de vaixells i persones batallant per un tros de mar…). Al final però en sortim vius i arribem als 18m de profunditat que serà el nostre màxim.
Fem el curs amb una parella alemanys maja però sosa i una instructora sudafricana que al principi fa por però és un amor. A més al febrer obrirà una escola amb el seu marit a indonesia, així que segurament la visitarem.
La neus aprofita per fer perreo, platgeta i alguna immersió també, tot i que ella ja és una experta.
Vistes de platja al nostre "resort"
Seven eleven i tailàndia són el mateix
Birra prop del mar
Mantes entranyables i franceset graciós i freakie
De Koh tao canviem de costa i anem a Krabi, més al sud i a la zona del mar d’Andaman. Un mes abans erem els dos per aquí per pujar cap a Myanmar. Aquesta zona és coneguda per tenir boniques platges amb espadats al costat del mar. Agafem un boat nocturn on dormim estupendament i coincidim amb un francès molt freaky que ens fa riure una estona abans del viatge. Les mantes del vaixell, no tenen preu!!! Allà on ens deixa el vaixell, Surat Thani, per agència tenim una minivan fins a Krabi. Enlloc de dur-nos directament ens porten a una agència-bar al mig del no res per a que consumim i d’aquí a un altre similar i a un altre fins que acabem pujant a la van que ens porta a Krabi. Aquí funcionen així i és força molest donar voltes com un tonto per a intentar fer-te comprar mil coses. Nosaltres recomanem evitar contractar viatges d’aquesta manera. De totes maneres estem al pic més alt de temporada en el país i claudiquem a fer-ho així perquè ens podem trobar amb moltes sorpreses de quedar-nos sense transport, etc.
És cap d’any i hem reservat per evitar quedar-nos sense lloc. Com arribem força d’hora anem a l’hostal on dormirem en habitació compartida ja que els preus són moooolt alts. Un cop hem esmorzat i ens donen l’habitació anem fins a el temple del tigre, un temple dalt d’una muntanyeta on s’han de pujar 1260 escales i amb boniques vistes. Agafem un songthaew o furgo de transport públic que diuen ells on ens intenten tangar i cobrar el doble sense resultats. Sabem quan costa i com va! El temple està força ple però les vistes són genials.
El temple de la cova del tigre abans de fer mil escales
Boniques vistes des del cim
Gelat de baieta podrida
Un cop a baix, mentre esperem per tornar a Krabi mil hores, trobem un iaio molt majo que ven gelats artesanals no, el següent. Demanen uns pensant que són de mango i de cop ens ve una olor de podrit. Estarà xungo el gelat? No!!!! Es de durian, la fruita més pudenta i asquerosa del món (per alguna gent una delicatessen)… Per fi la provem (fa gust a vaieta podrida) i sense saber-ho!!! I sense haver de pagar un pastón (és una fruita mooooolt i mooooolt cara). Manel i Neus llencen dissimuladament el gelat, que ni els gossos de carrer gosen menjar. Finalment i veient que no passa cap furgo i ens hem ajuntat uns quants, anem a mirar com sortir d’aquí. Els taxistes ens volen un preu prohibitiu i et contesten de mala gana. Finalment apareix una furgo. Anem a demanar i ens diu que no va a Krabi
Després que hi anirà segons l’hi paguem. Donem un preu i el tio ens tanca la finestra als morros. Després ve i ens diu que sí. A l’arribada ens intenta estafar però amb quins uns s’ha trobat. Realment hi ha mooooolts tailandesos moooolt asquerosos i desagradables i se’ns passen les ganes de visitar i deixar diners a aquests energúmens.
A la tarda interaccionem amb un alemany molt majo que va sol i busca companyia i anem a una fira que hi ha muntada pel cap d’any… Res de l’altre món… Molts tenderetes de guanyar premis caçant patitos o similars, alguna atracció per nens i poc més. Sopem i anem al llit abans de les campanades i tot, però Lluís es penedeix i acaba anant amb alemany a pendre alguna cosa en un bar i veient els focs d’artifici que tiren a les 12. No fan però gaires res, ells celebren el seu any nou unes altres dates.
Mercat nocturn de cap d'any
El primer dia de l’any el passem a la platja. Primer un songthaew per arrobar a Ao Nang o un benidorm thai. D’aquí un vaixellet que porta a unes platges molt xules però massa explotades. Tornem a casona en un llarg trajecte per les cues i a la part del darrere de la furgo, viviendo peligrosamente (ens encanta això).
Platja idíl.lica?
Calen tants vaixells a la platja?
Contractem per anar al dia següent a koh lanta, una illa on es pot arribar per terra per mitjà de dos petits transbordadors i un futur pont, que ho farà més fàcil. Dormim en uns bungalows fantàstics i passem els dies entre platja, fires (hi ha una altra fira aquí, aquesta musulmana) on ens trobem gent que ja haviem trobat al viatge, i motillo per l’illa, amb petit susto que al final acava en susto i sense cap problema (l’inconvenient d’agafar moto quan es té poca experiència). Les platges i els landscapes d’aquí però no ens semblen res de l’altre mon i no entenem perquè aquest país és tant famós per elles. Tenim platges mooooolt millors a les nostres terres, però és el que té…
El nostre bungalove a lanta
Les nostres platges donen mil voltes a això
Què hi ha millor que una birra a la platja?
Fent els memos saltarins
Voliem tornar en tren per poder dormir però com és temporada màxima està tot petat i hem d’agafar 2 minivans i un bus nocturn per arribar a Bangkok, passant entremig per les conseqüents parades per a l’estafa. Arribem el 05 de matinada a Bangkok i després de suplicar en varis llocs trobem un on pagant una la nit del 05 ens deixen entrar ara sense pagar extra, cosa que agraïm moltíssim.
wondersalmon 