Dos hores després de sortir de Mandalay i Myanmar arribem a l’aeroport Don Mueang a Bangkok. A l’avió ens trobem un japonès il.luminat amb el que vam coincidir el primer dia birmanès a Kawtung. Casualitats no?
Al arribar anem a la recerca de la manera que creiem més econòmica per arribar al nostre destí, el bus públic. Està força ben senyalitzat per arribar als busos públics. Cal anar com al tren i baixar unes escales que van a parar a una carretera. Un noi argentí ens segueix i correm per agafar el bus 59 que ens deixarà directament a Khao san road, ja que el veiem parar just quan arribàvem. El trajecte de bus es fa llarg, hi ha mooooooolt tràfic d’entrada un diumenge a les 16h. Triguem gairebé 2 hores a arribar al nostre destí. Com l’argentí s’ha assegut just al costat nostre i ens havia seguit, pensàvem que tenia ganes d’interaccionar però al intentar dirigir una paraula ens va caure un abordo que ens va deixar tiesos… Així que res, visca la simpatia del viatger…
Arribem a la parada de bus més propera a Khao san road. Bangkok ja es veu és un petit monstre i res a veure amb les ciutats birmanes. Però és cert que al entrar en aquesta zona, una mena d’esperpento turístic indefinible, i més venint d’on venim, ens preguntem com podem els turistes destruir quelcom d’aquesta manera. Sobtadament pensem que no estem tenint una bona idea i hem de parar de viatjar per no cometre ni incentivar més bestieses d’aquest tipus.
Un cop trobem allotjament (ens quedem x aquí perquè és on hi ha els allotjaments més barats de la ciutat), anem a voltejar i ens quedem una mica més tranquils quan veiem que la destrucció afecta només 2 carrers i la resta està intacte i low on tourists. Trobem com sempre un mercat nocturn de locals força sòrdid per sopar i anem a dormir.
Ja és 24. Se’ns acosta el nadaaaal. Passem el matí descobrint com moure’ns per la ciutat (hem descobert un vaixellet que va per un petit canal que porta al centre comercial de la ciutat) i anem fins a l’ambaixada espanyola pel passaport d’en Manel, que necessita renovar. Tot i que la pàgina web diu el contrari, arribem i l’ambaixada està tancada. Donem una volta per la zona de Sukhumvit, que seria com el centre comercial de la ciutat. Ho fem però a la nostra manera, anant per canals molt xulos, vies de tren abandonades amb cases i botigues arran de les vies, un passatge pel submón de sota l’autopista on ens trobem uns nois netejant i preparant els galls per una baralla de galls. Sempre ens sorpendrà aquest submón que es crea sota les autopistes.
Anant per canals evitant el trànsit
Això si que es una furgo ben aprofitada
Vies de tren o carrer en un submón?
Arreglant els galls per la lluita
Anem a parar també a un temple de la fertilitat. Trobar-lo resulta molt dificil, hem de fer com si entréssim en un hotel(el swisshotel) i és allí. No és ben bé un temple, es un lloc ple de penis i fal.los gegants venerats a l’aire lliure amb un cartellet que explica el significat. D’aquí anem a un altre temple més convencional, el dels elefants, on descobrim balls tailandesos folcklòrics for free i com a oferiment als déus/buda.
D’aquí al lumpini park, molt idíl.lic i un descans de tant ciment. Agafem metro, on ens quedem amb un pam de nas perquè fa ja uns 2 mesos que estan venuts els bitllets de tren en tren-llit per la data que el necessitem. Això sí, d’aquí ens passen en una agència on ens volen cobrar el doble del preu que haviem vist a info per internet per bus i vaixell a Koh tao. Ens diuen que és per la temporada, no hi ha tren i s’acaben places i és la única opció, ens presionen per comprar ja el bitllet però nosaltres no caiem en el xantatge.
Sortint d’aquí una mica girats (ja sabeu com es gira en Lluis quan els plans es torcen i surten problemes) i anem a visitar chinatown que és al costat. Hi ha un carrer principal molt turístic i poc interessant però de cop ens perdem i ens fiquem per uns carrerons molt estrets on hi ha moltes botigues sobretot de roba i menjar. Està molt ple però passejar-hi et permet veure el món freaky que s’ha creat aquí. D’aquí anem a parar a la zona índia (són 2 guetos sempre presents i a prop a les ciutats asiàtiques) on trobem una espècie de corte inglés indian style very much interesting.
Tornem a la zona de l’allotjament passant per un mercat de flors ja a les acaballes (sembla ser que es brutal venir aquí a les 2 de la matinada, en el seu màxim esplendor); un mercat on hi ha milers de parades per arreglar qualsevol aparell elèctric; uns carrerons monos i molt ben cuidats; i per l’agència oficial del vaixell que hem d’agafar, la Songserm, on ens surt el viatge sencer fins Koh tao per 800 batmans, la meitat del què ens demanaven. La nit la passem altra vegada sopant al mercat nocturn i sortim una mica de mariconeo per veure com és l’ambient a Bangkok. Realment la fauna que es barreja és extraordinària.
Temple de la ferrtilitat???
Danses tradicionals al erawan shrin
Lumpini park. Un bon lloc per al relax
Mercat de xinatown una mica ple
Aquí tots els gossos van així vestits i en carret per no cansar-se
Mercat de la flor ja a les acaballes
Un de tants temples
I ja som al nadal. Al matí dormint, després agafem el vaixell públic que va pel riu fins al grand palace per només 14 batmans i donem una volta per la zona. Hi ha milers de temples x aquí però són tots iguals. Dinem en una paradeta els millors fideus del viatge i tornem a casa x canviar d’hotel i anar al que la neus, la nostra visitant, va reservar. Just quan estem fent el check in la veiem aparèixer per la porta. Fa cara de cansada però contenta d’haver arribat i al.lucinant de la calor que fa. Tarda de xerrada, confidències i perreo i la deixem dormir per anar a sopar i fins un parc on es veu el palau iluminat de nit.
Dinar de nadal boníssiiiiiim
Temples i temples infinits
I això que coi deu ser?
Ja som 3!!!!!
Grand palace de nit
Sant Esteve ens serveix per fer tràmits a l’ambaixada espanyola (avui sí que està oberta), on ens trobem una noia que ens dona varis truquillos per quan passem la frontera a Cambodja (ella viu allà i en té el cul pelat. Resulta curiós perquè estem escribint això en el bus anant a la frontera cambodjana justament, jeje). Els consells i demés ja us els explicarem quan toqui 😉 no em sigueu ansiosos.
Tornem a donar una volta pel centre, ens perdem per bangkok, fem compres a Kao san (sí, queiem en la temptació i ens volem sentir garrulois per uns dies) i agafem el bus nocturn i vaixell que ens deixaran a Koh tao.
Esmorzant al costat de l'ambaixada amb uns amics
Imatge tailandesa per sant esteve
La desgràcia de khao san road
Els busos aquí són força decents. Únic a dir: si el vaixell surt a les 07 del matí perquè fas arribar el bus a les 03 matinada? Resposta..per a que consumeixis als seus locals amb preus abusius. Nosaltres ens neguem però la majoria ho fa (50 batmans per unes galetes que al seven eleven valen 10!!!). Així, perduts de matinada a chumphon, en lluis que no pot estar quiet dóna una volta i troba un mercat ja en ple funcionament on esmorzem fantàstic!!! D’aquí al boat ple de garrulakos i adolescents borratxos (també va a Koh pan gan, l’illa de les festes bojes i full moon party) on en 3 hores arribem a destí, l’illa de la tortuga o Koh tao.
wondersalmon 