Trekking cultural per poblets de minories ètniques

Finalment hem agafat el trekking amb l’uncle sam, ja que tothom en parla molt bé. Som en total 12 persones així que fan 2 grups de 6. Nosaltres compartirem el trekking i les nostres 2 guies nyonyis ( no són nyonyes reals però són taaaaan mones que les hem batejat així) amb la parella xeca-portuguesa amb els que vam coincidir al minibus i dues noies belgues que han fet un viatge de 3 mesos per la zona de vietnam nord, laos, thailàndia i birmània. Pensàvem que això seria algo molt més turístic i estariem trobant gent gairebé tota l’estona, però excepte pel dinar del primer dira i l’últim dia on sí hi ha molta més gent, no vam trobar gairebé cap més occidental i això s’agraeix. El trekking són unes 7 horetes de caminada diària, gairebé tot en pla, passant per múltiples pobles de diferents tribus de la zones, dels pulaung, els pa-oh etc…. Són zones muntanyoses i molt rurals on es viu una vida similar a la que ens imaginem dels nostres avis. Passem per llacs artificials, miradors, camps de tè, vies de tren, pobles petits i de més gran que es compten per families que hi viuen o cases, extensions enormes de xili i milions de xilis assecant-se, rius on es banyen els yaks, nyús o com coi es diguin aquests búfals…
Un trekking doncs molt complert que ens permet aprofundir una mica més en la vida de la myanmar no més profunda perquè ja comença a estar avesada al turisme, però força tradicional.  Vam dormir durant dues nits a les cases de la gent, en un espai comú, sempre amb un altar amb el buda i flors fresques, i tirats al terra amb unes màrfegues que no et permeten dormir gaire sinó hi ets avesat. Vam estar a punt d’experimentar la mort per congelació tot i la manta que et donen per la humitat freda ambiental. Té el seu punt. Dutxar-te de l’aigua que tenen en un cossi, força freda, aprofitant les últimes hores de sol i calor… No té preu. I veure el cel més estrellat dels últims anys, sentir que estàs molt ben acompanyat, menjant uns àpat deliciosos, veient les families totes juntes i unides al voltant del foc aprofitant el post-sopar per pelar cebes i alls tots junts i parlar del què sigui…. A més vam ser invitats a casa la mare d’una de les nostres nyonyis; parlant amb la seva mare ens van explicar una mica com viuen i ens va dir que erem molt guapos! Sempre amb l’ajuda de la seva filla com a traductora. Bé, ESPECTACULAR és poc.
A l’arribada torna la vida real, paguem entrada del llac inle, despedida i cierre. Però com ja veureu les coses bones ni molt menys s’acaben, únicament diferents. I a tot el que dubti algun dia de fer quelcom similar, només podem dir deixa de dubtar ifes-ho!!! Nosaltres necessitàvem una recàrrega de piles i ens l’hem trobada aquí!!!

image

Estampa rural

image

Un arbre al camí


image

Visca el menjar

image

Estampa rural II

image

Dones al bar


image

Emborratxant el nadó

image

Què passa a fora?

image

De retorn a casa despres d'un llarg dia recollint xilis


image

Dins a casa amb els llits preparats


image

Senyor yak

image

Pelant alls a la vora del foc

image

Xili women

image

2 enamorats... de la muntanya

image

Caminant entre camps i penya-segats


image

Barreja de colors

image

Escena hivernal

image

El grupet ja a Inle!

image

Nyonyis & Wonders

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s