Trekking cultural per poblets de minories ètniques

Finalment hem agafat el trekking amb l’uncle sam, ja que tothom en parla molt bé. Som en total 12 persones així que fan 2 grups de 6. Nosaltres compartirem el trekking i les nostres 2 guies nyonyis ( no són nyonyes reals però són taaaaan mones que les hem batejat així) amb la parella xeca-portuguesa amb els que vam coincidir al minibus i dues noies belgues que han fet un viatge de 3 mesos per la zona de vietnam nord, laos, thailàndia i birmània. Pensàvem que això seria algo molt més turístic i estariem trobant gent gairebé tota l’estona, però excepte pel dinar del primer dira i l’últim dia on sí hi ha molta més gent, no vam trobar gairebé cap més occidental i això s’agraeix. El trekking són unes 7 horetes de caminada diària, gairebé tot en pla, passant per múltiples pobles de diferents tribus de la zones, dels pulaung, els pa-oh etc…. Són zones muntanyoses i molt rurals on es viu una vida similar a la que ens imaginem dels nostres avis. Passem per llacs artificials, miradors, camps de tè, vies de tren, pobles petits i de més gran que es compten per families que hi viuen o cases, extensions enormes de xili i milions de xilis assecant-se, rius on es banyen els yaks, nyús o com coi es diguin aquests búfals…
Un trekking doncs molt complert que ens permet aprofundir una mica més en la vida de la myanmar no més profunda perquè ja comença a estar avesada al turisme, però força tradicional. Vam dormir durant dues nits a les cases de la gent, en un espai comú, sempre amb un altar amb el buda i flors fresques, i tirats al terra amb unes màrfegues que no et permeten dormir gaire sinó hi ets avesat. Vam estar a punt d’experimentar la mort per congelació tot i la manta que et donen per la humitat freda ambiental. Té el seu punt. Dutxar-te de l’aigua que tenen en un cossi, força freda, aprofitant les últimes hores de sol i calor… No té preu. I veure el cel més estrellat dels últims anys, sentir que estàs molt ben acompanyat, menjant uns àpat deliciosos, veient les families totes juntes i unides al voltant del foc aprofitant el post-sopar per pelar cebes i alls tots junts i parlar del què sigui…. A més vam ser invitats a casa la mare d’una de les nostres nyonyis; parlant amb la seva mare ens van explicar una mica com viuen i ens va dir que erem molt guapos! Sempre amb l’ajuda de la seva filla com a traductora. Bé, ESPECTACULAR és poc.
A l’arribada torna la vida real, paguem entrada del llac inle, despedida i cierre. Però com ja veureu les coses bones ni molt menys s’acaben, únicament diferents. I a tot el que dubti algun dia de fer quelcom similar, només podem dir deixa de dubtar ifes-ho!!! Nosaltres necessitàvem una recàrrega de piles i ens l’hem trobada aquí!!!