Bagan, monestirs sense parar…

Doncs sí, hem sobreviscut al tren més assotregat de la història i tot i que tenim l’esquena desencaixada el fet de poder estirar-nos i alguns moments que ens ha deixat el viatge paguen la pena. Total, arribem una hora més tard del previst, a les 10:30h. Compartim un taxi (sembla ser no hi ha més maneres d’arribar al poble de Nyang U) amb la parella del tren i en 10 minuts ja hi som, passant primer per un garito on et cobren l’entrada de la zona. Per entrar a la zona de Bagan has de pagar una espècie de passe que dura fins a 5 dies i que val 15 dòlars. Et dónen un ticket que has de dur sempre a sobre o sinó et poden multar o fer-te’l comprar altra vegada. El que m’indigna però es que sigui més cara l’entrada amb la moneda local que amb dòlars… No entenc com pot ser així, però bé abans no es podia ni pagar amb moneda local, però no deixa d’indignar a en Lluis.
Anem a buscar hostals, són carets i lletjos i ens quedem el que menys ens desagrada. Fem el perro la resta del migdia ja que estem zombies de dormir poc al tren i fa molta calor. Quan aquesta baixa una mica donem una volta per la zona de Nyang U, veiem una pagoda, ens acostem al riu on veiem locals banyant-se. És curiós que fins i tot en un lloc tan turístic com aquest hi hagi zones sense guiris i plenes de locals que segueixen fent força la seva vida.

image

Passadis espectral al temple


image

Estupón daurat


image

A la vora del riu


image

Canalla passant-s'ho pipa

Al matí següent ens llevem i per primer cop al nostre viatge esmorzem com els locals i ens fotem un plat de noodles per esmorzar. Això sí, uns noodles acabats de fer en una casa on tenen muntat un xiringo amb les màquines per fer noodles i tot. I que bons!!!D’aquí anem a llogar una bici, que surt força barata i ens dirigim cap a la resta de Bagan a veure temples i demés. Els temples estan separats uns dels altres i la gràcia aquí és anar passejant amb la bici i anar trobant temples, havent-n’hi milers. Al contrari del, què pensàvem, això no és una ciutat… Són km de plans amb camins icarreteres i milers de temples (més de 2000), sense altres edificis entremig.
Nosaltres ens anem perdent i descobrim varis llocs força bonics. Això sí, es nota que és una zona turística i aquí la gent poc simpàtica i només amb ganes de vendre… Per què fem tant mal els turistes? També hem de dir que la zona és prou gran per a no trobar gaires turistes encara que n’hi hagi molts i tenir moments de soledat. Busquem un lloc per dinar on un arròs sosaines ens surt per un ull de la cara i comencem a tornar cap a l’hostal. Algunes imatges de postal, mil budes després (al final et canses una mica de tant temple) i alguns animals de pastura després ens porten fins a casa. La nostra idea era agafar el bus nocturn cap al pròxim destí però el fet que arribi a lloc a les 03 am ens fa preferir dormir una nit més i agafar el bus de dia… Perquè deuen fer uns horaris tan extranys?

image

Amb la bici


image

Buda preñao


image

El sireno contraataca


image

El majo vestido


image

Templet


image

El duo


image

Estupeta daurada


image

Jetty


image

Meeeees


image

Amb la bici per caminois impossibles

Mentre en Manel reposa i es socialitza a l’hotel, en Lluís torna a agafar la bici per anar a veure la posta de sol des d’algun lloc el més solitari pssible, tot i que no existeix… I la veritat és que no és res de l’altre món.

image

La posta a Bagan

Després d’un bon soparet a dormir, al dia següent agafem un pickup o minibus que ens portará a Kalaw, on comencen els trekkings cap al llac inle. La idea era agafar el bus normal però ens hem quedat sense plaça. El minibus  és una mica més car i incòmode però a la vegada molt més ràpis així que val la pena. Allà coincidim amb una parella que resulta són amics i amb els que ja hem coincidit i ens hem vist en vàries ocasions al llarg del viatge. Quina gràcia i coincidència. Ens posem a parlar amb ells, es van conèixer i fer amics via couchsurfing. Són un noi portuguès i una noia txeca. Ell porta 8 mesos viatjant des de que es va quedar sense feina i ja té ganes de tornar a casa. Ella treballa i viu a Berlin i ha vingut a visitar-lo i viatjar amb ell durant un meset. Veieu com couchsurfing pot molar?
Quan arribem a Kalaw anem a l’oncle sam, el típic lloc de trekkings i lloguem el de 3 dies i 2 nits. La nostra idea era primer fer un dia algun trekking per la zona pel nostre compte, però l’únic mitjanament senyalitzat ja el farem al trekking així que finalment marxem al dia següent. Donem una volta pel poble que no té massa res, almenys és molt tard per descobrir-ho i ens preparem pel trekking de demà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s