Yangon una capital de “quita y pon”

Posem aquet títol perquè tot i ser la capital fins fa res  (Nov 2005), Nay Pyi Taw o ciutat reial l’hi h pres el lloc. El ditador ha ecidit crear una ciutat del no res i treure les dependències governamentals de la moguda i vibrant Yangon o Rangún. Però bé, a aquesta la van fer capital els britàncis així que…
Arribem amb el bus del nostre lloc més desitjat del país, amb un pseudo aire aconicionat que no funciona. L’estació de busos està a uns 15-20 km del centre, com sempre hi ha un munt de gent a la caça del turista per agafar un taxi. Però nosaltres preguntem als locals i et mostren on és el bus i fins i tot t’hi acompanyen… Tot i que podria ser difícil perquè tot està en el seu alfabet, acaba resultant fàcil per la gentilesa i l’ajuda de la gent. Sobretot la d’u noi que anava al mateix bus que nosaltres i que mentre nosltres moriem de calor per la falta d’aire, ell vestia un anorac-plumón propi de hiverns candencs (ens surt Canadà al cap perquè som compartint un vagó bumpioso en un tren llitera amb una parella de canadencs afincats a Hong Kong).
El bus ens deixa a Sule Paya, una bonica pagoda al vell centre de la ciutat colonial, on busquem una guesthouse per dormir i trobem algo relativament correcte preu-faclities davant la pagoda. La tards se’ns passa dinant al carrer, reposant a l’hotel i finalment donant una volta. Anem a l’oficina de turisme on trobem tres dones poc lúcides Lo millor que en treiem és un mapa de la ciutat i la recomanació d’anar a Bago (si només tenim 2 dies…).

image

Escena nocturna al centre

image

Quina diferència hi ha entre lletra i persona?

image

Vista nocturna des de l'hotel

El diumenge anem fins a la zona de Chinatown i ens perdem pels carrerons, plens de mercats i tendes locals impactants, sobretot una de llonganisses i fuets; una altra on venien una fusta que vam desobrir era la que utilitzen per pintar-se la cara (Thanaka); i un xiringuito de floretas, així com el típic peix mort i tantes coses agradables enmig de galls, gallines, gossos i molta “brutedat” ambiental. Una altra cosa que ens xoca molt és una botiga aèrea (en un pas de peatons elevat) de jaquetes. Com que en Lluís va pedre el seu xubasquero, en busca un però tot aquí ésper temperatures pròpies de l’hivern cru europeu. Quan preguntem perquè el noi ens diu que a les nits fa fred ara (30ºC no és fred per nosaltres!!!).

image

Mhmhmh...verdures

image

Tanhaka o fusta cosmètica

image

Blocs de gel al mercat

D’aquí anem a una de les atraccions que et venen de la ciutat, un passeig en un tren circular que envolta tota la ciutat, uns 30 km en 3 hores, a una velocitat prou baixa per poder disfrutar de la gent i veure com poden viure en zones més suburbials. I hem de dir que sí, que això ja s’assembla més a la Índia, moltes més barraques, gent més pobre però aió si, somrient moooolt. Una de les parades, en la que no ens dona temps de baixar, hi ha un mercat enmig de les vies tremendu. Allà hi ha una parella de guiris que després tornaran a sortir a la història.Unes parades més ennlà baiem per anar a veure un Buda de marbre molt gran. Res de l’altre món, però abans ens trobem un temple ben xulo i dinem uns fideus ben bons típics segons ens diuen de la zona Chin, la més propera a la Xina. 

image

Local al tren. Per què no s'asseu normal?

image

Mercat a les vies del tren

Per tornar a la ciutat com sempre ens refiem dels locals que ens diuen on i quin bus agafar i baixem prop de la Shwegadon Pagoda, principal temple de la ciutat però que ara es troba en obres. Nosaltres no volempagar els8 dòlars que val ja que està en obres i la observem des del parc de davant. Perduts per el parc de la rsistència en memòria de l’Aung San (pare de la dona que es trobava empresonada), ens trobem una noia italiana molt maca que es troba allà per 6 mesos i que busca una manera d’entrar gratis al Parc del poble (s’ha de pagar 5 euros més). L’acompanyem i finalment nosaltres l’hi trobem per on entrar, passant per una zona de xaboles on molta gent no passaria (però això és Sud-estt asiàtic i realment no fa gens de por). Ens trobem un parc que entenem perquè es diu del poble, tot Yangon és allà. Hi ha una mena de parc d’atraccions. unes piscines plenes d’adolescents i amb música pròpia de Pont Aeri a un volum eixordidor.
D’aquí passem a una zona més relaxada amb art exosat al parc i unes boniques vistes de la pagoda. També ens tobem una zona de ostra d’entitats amb associaions de vountaris que ens fa veure que realment ens trobem en una ciutat que es mou. Tenim massa el xip que això només és propi de països occidentals. El bon rotllo es respira pertot arreu. Ens despedim de la noia italiana i tornem rebentats a casa.

image

Dues grans rites que porten a buda

image

Parc del poble

image

Vistes a la Swegadon pagoda

L’endemà anem a comprar el nostre bitllet de tren nocturn per anar a Bagan, on ens trobem ara escrivint això. Son 17 hores de tren i serà un viatge mooooooooooooooooolt ple de sotracs, però encantador com tots els viatges de tren. D’aquñi ens dirigim al Llac Kandawgyi, no sabem perquè no ens fan pagar entrada per on entrem (semblem especialistes de trobar entrades per no pagar), on fem una passejada preciosa i romàntica i ens trobem amb un palau que ara creiem és una sala de concerts (o almenys fan concerts per guiris d’aquests que podrien passar per turistada i mitja). D’aqui anem a veure dos Budhes més que es troben un al costat de l’altre (Ngaw Hyatt Gyee i Chauk Hyatt Gyee) , un de guerrer (on un home ens vol obligar a fer una donació de 5 dòlars!!!) i un d’estirat molt bonic i gran. A nosaltres ens ha agradat més el guerrer, que està menys visitat i no és el típic Budha que et trobes.

image

Passeig gratuit pel llac

image

Palau reial o de concerts al llac

image

Buda guerrer, imatge poc convencional

image

Buda estirat amb peus bonics

Bus altre vegada al centre, intentem fer un passeig per la zona del riu que tenen massa edificada i explotada poder disfrutar-la i carreguem de menjar per el viatge de tren (no queda clar si hi haurà vagó per comprar-ne). Al tren ens trobem amb un compartiment de 4 compartint llit amb una parella de canadencs que són als que vam trobar a l’estacio de tren-mercat dell tren circular que va agafar. La veritat una parella molt maja i que ens dóna força palique que ara necessitem. Si arribem vius a Bagan ja us explicarem què tal això del tren!!!

image

El poc que es pot veure del riu...

image

El nostre compartiment de tren

image

Vistes des del tren... Ara sabem perquè el preferim al bus

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s