Disfrutat de la ciutat de Kypling

Kypling, un famós escriptor va fer famosa aquesta ciutat ja que va estar un temps en ella i va escriure un des seus llibres més famosos ambientant-se en la ciutat. I com nosaltres som molt bohemis i culturetes pos cap aquí anem. Bàsicament perquè ens ve de camí i tenim ganes de una miqueta de ciutat. És la quarta més gran de Myanmar i té uns 400000 habitants tot i que no ho sembla ni molt menys. Va ser la capital de la Lower Burma o Burma del sud en l’època de colònia britànica (sí fills meus, això també era colònia britànica).
El bus ens surt a les 04:45 am i per arribar-hi hem d’agafar un taxi ja que l’estació de busos es troba a uns 5 km de Dawei. El viatge és envoltat de locals, en un bus mooooolt destartalat, sense aire acondicionat ni similars, i que fa por. I que nosaltres diguem que fa por és perquè en fa. Per tenir lloc on deixar maletes les 4-5 últimes file de seients estan arrancades, el terra és brut, l’ambient és ple de pols no el següent i el bus fa una pudor de peix d’aquest descompost que ens ajuda a dormir durant el viatge pels tòxics que devem inhalar. Això sí fa unes quantes parades per menjar i pixar, cosa que és d’agraïr (i això que avui anàvem preparats per l’experiència del vaixell)i les 10 hores tot i que eternes s’acaben fent suportables.

image

Bus local atrotinat amb olor a peix

Quan arribem a Mawlaymine ja trobem que és una zona amb més turisteo, amb milers de persones oferint taxi… Sabem que estem lluny de la zona d’hostals, uns 3-4 km, però estem de viatjar fins al capdamunt i decidim anar caminant per estirar les cametes. Anem a un hostal que havíem vist com a decent per preu econòmic al tripadvisor i ens i dirigim, n’hi ha un altre méstipus lonely planet però com veieu els evitem per les males experiències que hem tingut (inflen els preus i et tracten molt pitjor en general). L’habitació és de les menys decents on hem estat, ja que no queden habitacions amb lavabo dins, una mica zulo però pensem que hem estat en alguns llocs pitjors.
Descansem una estona i abans de ser hora de la posta de sol anem fins a uns temples que hi ha en unes muntanyetes des de les que les vistes i la posta són espectaculars. La ciutat ens comença a agradar. Té moltes cases colonials força ben conservades i per ser una ciutat gran està molt escampada i és més aviat tranquila. D’aquí anem al riu, punt principal de la ciutat, que gairebé desemboca al mar en quest punt, on sopem en uns tenderetes al carrer una mica guiris però on ens diuen un preu i després ens cobren força menys 😉

image

Temple a un turonet

image

Posta de sol desdel turó


image

Temple als turonets de Mawlamyine

Al dia següent matinem per agafar un bus que ens portarà a un dels Budhes estirats més grans, tant gran que es pot entrar a dins. No només això, sinó que a dins hi ha una mena de museu amb figures explicant la història de Buda. El bus ens deixa un trencant on hem de caminar 1,5 km aprox per arribar, acompanyats d’unes figures de monjos que es dirigeixen al lloc. Trobem una dona que ens ven mitja mini-síndria que està boníssima. És una senyora molt gran sense nas que l’hi dóna un caire simpàtic.

image

Dona sense nas

El camí, el Buda i tot el que estàn construint allà, com diu la guia, és molt extrany. Sembla una mena de complexe Port Aventura curiós. El Buda encara està per acabar i veiem que just al davant en volen fer un igual de gran, però només tenen l’inici de l’estructura. No sabem si quan estigui acabat ho arreglaran però ara és com anar per mig d’una obra plena de pols i amb ciment fastigosot i ple de pols al terra. Tenint en compte que has d’anar descalç és una mica asquerós, sobretot pel perepunyetes d’en Lluís. És curiós que entre les figures que es mostren dins hi ha vàries d’una mena d’infern clavat al nostre (això no ens sortia a la guia del budista per a dummies). Veient els espectacles que es monten, reflexionem que el problema no és quina religió (bé, n’hi ha demés flexibles que altres això segur), sino el fet de ser la majoritària o la del govern dóna un caire d’estafadors i aprofitats que pa què.

image

Buda a la parra

image

Gran buda, s'entra per sota la ma

De tornada i abans d’agafar el bus, al costat (i ja es veu perfectament des del Buda) hi ha una muntanyeta molt xula amb un temple a sobre (bé una pagoda, que no tot un temple). Pujem unes quantes escaletes i la vista des d’aquí és brutal, sobretot de les vies del tren i dels plans (és com a Sri Lanka un paisatge molt diferent al que estem habituats, ja que hi ha plans que no s’acaben mai amb alguna muntanyeta de tant en tant, llavors des d’aquesta pots difrutar d’unes grans vistes).
Just davant i ha un temple hinduista, que es troba tancat, i al que també es podria pujar però és ple migdia i pel què ens aportaria passem. Agafem una camioneta que passa i ens porta a Mawlamyne (Moulmine o mil maneres més que té la ciutat d’anomenar-se). Aquesta però ens deixa a una estacio de busos que no era la prèvia però tabé està força lluny, així que toca caminar (almenys així ens assabetem dels horaris de bus per demà anar a Hpa-an). Després de dinar fem una mica de descans sota el ventilador, dutxeta i ens tornem a separar, ja que en Manel vol perreo i en Lluís ja n’ha tingut prou i no es pot estar quiet ni un minut. Així, volta pel riu de dia fins a un pont que el travessa pel tren, volta pel mercat on hi ha milers de cebes i patates i tornar a l’hostal. Aqui tenim una wifi força bona així que aprofitem per escriure posts i demés i tornem a sopar a les paradetes del riu, a una altra per canviar una mica.

image

La roca

image

Vistes des del roc

image

Temple sobre roca

Anem a dormir contents d’haver parat aquí, té unes postes de sol espectaculars, la getnt segueix essent molt maca i simpàtica en general, perdre’s pels carrerons i viure l’autèntica ciutat és la millor (no t’has d’apartar gaire, no hi ha una zona gaire guiri ni molt menys, tot s’ha de dir, tota ella respira un aire força real.
Això sí, abans d’abandonar-la tenim la nostra primera baralla amb un local del país. Anem fins al mercat on surten varis busos per agafar un taxi o un transport fins a l’estació de busose com ja diem està força lluny. Aparaulem finalment un preu després d’un regateix, ens muntem i als 200 metres es para i ens vol deixar a un lloc on resulta hi ha pick ups gratuïts fins a l’estació de bus. El problema és que haurem d’esperar i perdríem el bus, a més que si hem pagat per anar fins a l’estació de busos, allà ens ha de dur. Després d’insistir-l’hi que per deixar-nos allà no pagàvem i que ens  havia de dur on haviem quedat, ens acava portant de mala gana fins al nostre destí i tenim temps de comprar bitllet, esmorzar i anar cap a Hpa-an.
Properes notícies ben aviat. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s