Doncs sí, aquí som, a la illa de Langkawi, el destí del Manel!!! Quan va veure que aquesta illa tenia un geoparc (jo encara no sé què és això), i que ens podia venir de camí, va decidir que era un dels nostres destins, i no només això. Ell era l’únic encarregat de mirar info de la illa i decidir què fer, etc… Era el seu lloc. Per això, quan 3 hores després d’un viatge de vaixell força agradable (a la superfície perquè a l’interior hi havia un a/c pitjor que el dels autobusos) ens trobem en una mena de centre comercial enorme amb productes d’aeroport. I és que aquesta illa, per la majoria, és més coneguda com a illa tax free que com a geoparc (vaja, una andorra a Malaisia on comprar tabac i alcohol). Encara més, anem a l’oficina d’informació turística i l’únic que ens poden oferir són tours organitzats amb turistades mil, però no tenen cap info sobre els geoparc i com visitar-lo via free, com a nosaltres ens agrada. La cara se’ns va transformant fins que decidim que ja veurem com ens ho farem…
Camí a Langkawi
Això sí, una altra cosa fantàstica de la illa és que no existeixen els busos, la única forma de transport és llogant un cotxe o per un taxi (això sí amb preus ja preestablerts i força econòmics, sobretot si es comparteix). Nosaltres al perdre temps a la info turística ens quedem solets i ja no podem compartir amb ningú,som uns pringats. Anem a la zona guiri de la platja, bàsicament perquè és en la que sembla ser hi ha els locals més econòmics. Nosaltres dormir a la Daddys guesthouse perquè té una zona d’hamaques i gespa que ens agrada i entra dins el nostre pressupost. La tarda per passejar per la platja i el poble i veure com l’han desgraciat amb botigues guirils. Aortunadament trobem algun que altre lloc local on menjar.
Daddys guesthouse
A la platja I
A la platja II
El dissabte fem el nostre primer viatge en moto!!!!Sí,sí,en moto!!! El Manel és el pringat que té la responsabilitat de conduir (millor que no el destraler d’en Lluis). I tot i que només són 18 km d’anada i tornada, toca lluitar contra pluja, vent, conduir per l’esquerra i un yak que es creua per la carretera i gairebé ens assassina. Sí,completet tot oi? Però aquí som vius i gràcies a la destresa d’en Manel. I us preguntareu… Perquè una moto? Doncs per anar a caminar a la muntanya… Perquè ho fariem nosaltres sinó? Per rostir-nos a la platja? Jajaja… En una de les zones del geoparc trobem que hi ha una caminada bastant xula que puja al segon cim més alt de l’illa, en una zona que és la més antiga geològicament parlant del Sud-est asiàtic, aquí va començar tot vaja… La muntanya es diu Gurung Mat Cincang, i s’ha de dir que la pujada és tremenda. Al inici sembla fàcil però en l’últim kilòmetre hi ha en tot el recorregut una corda que hem de fer servir gairebé tot el camí per ajudar-nos, i seria més una grimpada xunga que una altra cosa. Vamos que fem servir més les mans que els peus… Però les vistes del camí i des de dalt ens valen molt la pena. Al baixar i just arribant a la zona d’una cascada que hi ha (seven wells es diu) es fot a diluviar com si no hagués plogut en anys. Tenim sort de poder-nos resguardar, però només en 5 minuts sota la pluja quedem més que xops (i això que anem equipats, però quan plou tant….). Per sot fa calor i la pluja no molesta massa.
Vistes desde mat Cintang
7 wells
Quan baixa una mica agafem la moto per tornar a casa i parem a dinar en un lloc local en el que creiem mai havien vist guiris. Per sort ens hem parat aquí, de cop torna a diluviar amb un vent huracanat que gairebé tira la carpa on estem menjant. No hi ha gaire tria, un nasi campur, que és com en diuen aquí arròs i posa-t’hi el què vulguis que et cobrem segons les coses que t’hi posis. A la tornada, i mentre ens sobrevola un avió (anem pel costat de l’aeroport), ens trobem el yak assassí. El podem esquivar i ens passem la tarda a casa mentre diluvia.
Amb la Harley
L’endemà al matí fem un tour oganitzat per una altra zona del geoparc, la zona càrstica. Ho fem així perquè es l’única manera’arribar-hi i perquè s’ha de visitar per l’aigua, ja que és una zona de manglars i illes. Aquesta touristada inclou visita a micos, àguiles, dues coves a l’aigua, rat-penats petitons, manglars i una fishfarm en la que esn ensenyen peixos molt extranys (peix globus i el cranc ferradura, que emociona al Manel). Tot i ser una turistada, s’ha de dir que està força bé i és força recomanable. Pel doble de preu hi havia opció més guiri encara de dinar en un restaurant flotant, nosaltres ens l’estalviem!!!
Mico mono
Navegant pel Kilim geoparc
Després d’això recollim maletes, mengem per no variar uns postres boníssissims d’una paradeta que hem descobert i agafem un vaixell que ens portarà a Tailàndia. A vegades, el que malament comença, força bé acaba i tot i que el que domina l’illa és el tax free i les turistades, encara pot un disfrutar d’alguns dels seus racons. I tot i que el geoparc estigui molt descuidat i hi hagi poca informació, nosaltres aconseguim disfrutar-ho!
Adéu Malaysia, segurament tornarem per fer costa est i zona de Borneu ;).
wondersalmon 