Sorpresos a Melacca

Ens llevem al matí a Singapore i després de caminar una bona estona ens trobem el bus 170 que ens durà fins a l’estació de busos de Johor Bahru, ja a Malaisia. De fet, hi ha busos directes des de Singapur, però com tot en aquesta bonica ciutat són 3 vegades més cars. Així, la forma més econòmica és agafant el bus local fins a la frontera (val pel viatge fins a frontera singaporenya, on baixes per passar per migracions; el tornes a agafar ensenyant el bitllet fins la frontera Malaysia on tornes a baixar per passar; i d’aquí fins a l’estació de busos).
Un cop fet tota aquesta peripècia han passat més de 2 hores des de que hem sortit de casa, però ja som fora del país. Només arribem a l’estació tenim un bus que va a Melacca en 10 minuts, i això no és com Sri Lanka, només hi ha 3-4 busos diaris als llocs. Els busos de distàncies llargues són com els nostres, amb a/c, molt espai i molt ben acondicionats (i, clar, els preus tampoc són els mateixos).Tenim 10 minuts per comprar el bitllet, anar a comprar algo d’esmorzar , anar als lavabos, etc… 3 horetes després som a l’estació de busos de Melacca. Allà dinem quelcom (com sempre boníssim) i deixem les maletes grans a les guixetes d’allí. I perquè us preguntareu? Doncs un xicot molt amable ens ha contactat per couchsurfing dient que ens podia oferir allotjament i al tenir cap de setmana llarg ens podia acompanyar a les Cameron Highland amb el cotxe i fer-nos com de guia (què més volem que un local que es porti als puestos?). Ell treballa fins les 18h , així que deixem les motxiles per esperar-lo i visitar la ciutat.
Per arribar al centre hem d’agafar el bus local num 17 que ens hi deixa. Melacca va ser la primera ciutat o capital de la Malaysia continental, fundada per algun sultan d’aquestos amb pasta cap al segle XIII. És ciutat Unesco per la seva riquesa cultural i com tot per aquí va ser conquerida pels portuguesos i pels holandesos que van deixar la seva petjada, cosa que la fa especial i diferent doncs. També té una àmplia cultura nyonya, doncs aquí els malaios i els xinesos s’han barrejat creant aquesta cultura nyonya (i es pronuncia tal com sona en català, visca la ny). Com sempre una cultura pròpia sol dur una cuina pròpia, molt famosa a la zona i mooooooooolt bona com ja us ensenyarem després. I també un medi de transport propi que té un nom que volem oblidar.

image

Mètode de transport habitual (i musical)

Així, entre una cosa i l’altra ens arribem a la ciutat cap a les 15h. Just l’hora d’obertura de la oficina de info turística, on ens faciliten un mapa bastant bàsic i mal fet, i poca cosa més. Demanem per un mapa del país però no en tenen així que… a joderse toca. Primer fem la zona de l’antic ajuntament, just al costat una antiga església mig en runes; una porta de defensa de la ciutat i la reconstrucció d’un petit palau del sultà. Just allí unes noies molt nyonyes i paves ens demanen per fer una enquesta sobre cuina i plats de la regió. Amb l’enquesta que ens fan anem descobrint plats que encara no hem tastat i que sabem segur haurem de fer. Les preguntes són força curioses; per exemple a mi Lluis em xoca una sobre si tenim en consideració al comprar quelcom si ve d’un país del que no estem d’acord amb les seves polítiques (realment quan compro un aliment no em plantejo tant, però a partir d’ara ho faré, potser haurem de deixar de comprar productes espanyols ;)). Per sorpresa nostra, les nyonyes ens fan un regal que resulta ser el nostre postre i aigua extra, fantàstic.

image

L'antic ajuntament de Melacca

image

Antiga porta de la ciutat i bossa regal nyonya per enquesta

Ens perdem pels carrers, ficant-nos en una zona moooolt poc turística, veient algunes cases de gent xinesa molt xules, uns xaletets fets de xapa, però amb funció de temples i decorats de la forma més recarregada possible. Així, passejant per aquests carrerons, acabem arribant a un temple xinès, en el que hi ha un pou del rei i un cementiri xinès famós per ser el més gran de fora la Xina, amb tombes amb simbols xinesos i àrabs molt curioses. D’aquí tornem al centre ple de botiguetes i ready for tourists. Nosaltres trobem carrerons on perdre’ns i trobar coses diferents com una mena d’altar al carrer amb una ratota que s’hi arribava. Després acabem al carrer principal amb un temple hinduista, un altre xinès, un budista i una mesquita (tot en 50 metres de distància, ja diuen que el que més sobta al Sud-est asiàtic és la barreja de religions i creences i com conviuen sense problema). Després es posa a ploure i en trobem una esculptura que podria ser part de la sorpresa que ens espera a la ciutat. Però no, la sorpresa ja arribarà…

image

Casa xinesa curiosa

image

Cementiri xinès

image

I ens mengem una dragon fruit, amb resultats curiosos

image

Mesquita

image

Estàtua sorprenent

Arribem al museu marítim on hem quedat amb el nostre couchsurfer, que ens ve a buscar en cotxe sortint de la feina. La idea és anar a l’estació de busos a recollir les maletes, sopar, donar un volt pel mercat nocturn  de la ciutat i anar a dormir pel dia següent acabar de veure la ciutat i anar a Cameron Highland. Doncs així fem, anem a sopar a un lloc guiri una mica car però on menjem uns plats boníssims, sobretot el Calanthe Laksa, una sopar de fideus amb llet de coco i mil coses més que era deliciosa no, el següent. Convidem al sopar, com sempre que ens allotjen i no tenim la possibilitat de fer nosaltres el menjar. Al donar un volt pel mercat nocturn (mentre plou força) descobrim també un postre típic boníssim fet d’una mena de massa verda amb un sucre a dins, que es diu Onde-onde. Trobem un temple amb gent local ballant una espècie de country amb música xinesa i quan ja estem prou molls ens dirigim al cotxe.

image

Un plt deliciós amb el nostre assetjador (abans de saber res)

image

Coyote dax + musica xinesa= Coyote Xao-lin

Gairebé ens quedem tirats ja que algú ha posat un pot de xapa metàl·lica que ens queda sota el cotxe i al final entre Manel i jo hem de pujar el cotxe perquè el nostre coucher tregui el pot. Estem salvats!!!! O potser no? Un cop dormint, ens adonem que el nostre coacher té unes altres intencions amb nosaltres. Total, que sense dubtar-ho, l’hi deixem clar que no és el que nosaltres volem, i quan és una hora decent i comença a sortir el sol marxem per anar a buscar algun bus que ens permeti fugir de la ciutat. Ens quedem doncs sense visitar el barri on viuen la barreja entre indis i malaisios, així com el barri portuguès, però ja serà en una altra ocasió o ja veurem en fotos.
Agafem després d’esmorzar el bus a Kuala Lumpur i allà enllacem amb el bus que ens durà a Cameron Highland, zona de camps de tè i caminades i nostre pròxim destí.

Un pensament sobre “Sorpresos a Melacca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s