Un país en 2 dieeeees!

Si amics i seguidors (i nosaltres mateixos d’aquí uns anys), farem un país en 2 dies. Estamos locos? Nooo.és un país ciutat i s’anomena Singapur. La veritat és que podria donar per més però entre els preus, que és una ciutat molt agradable per moltíssima gent que conec però, per aquest mateiix motiu, una còpia del que ja tenim a casa, que en 2 dies n’hem tingut prou.
Com explicàvem al post anterior, per arribar-hi ho hem fet a través d’un tren nocturn. A les 06:30 am ens desperten, agafem els bàrtols i passem la frontera malaia. Després tornem al tren per passar un pont i ja som al nou país. S’ha acabat menjar xiclet, escopir al terra i fer mil coses, és la ciutat de les multes i és que aquí pràcticament tot està prohibit…
Després de passar l’aduana sortim de l’estació de tren, que no té cap mena de gràcia ni servei. Ens tornem mig lelos per trobar un caixer on treure dòlars singaporienses, però ens costa força. Finalment el trobem i esmorzem alguna coseta pel preu pel que fins ara normalment dinàvem. Agafem un autobús que travessa el país (uns 15 km) fins al centre de la ciutat, i tarda la friolera de 2 hores en creuar-lo (:o).
Arribem morts d’haver dormit poc el dia anterior, amb una calda tremenda (estem crec a 130 km de l’equador, pa que decir más) i anem ràpidament a l’habitació d’airbnb que hem llogat (el coachsurfing no ens ha sortit bé aquest cop) per una dutxa i descansar una micona. A mig matí sortim de casa i anar passjant ens trobem un temple xinès molt mono i situat sobre unes escales. A dins estan fent una celebració. Resulta que una figura d’un savi o Déu d’aquesta gent que feia més de 100 anys que no venia estava de visita i estaven fent tot una mena de ritual. A més ens van convidar (ens van insistir mil cops i al final vam cedir) a dinar amb ells, un menjar infinitament bo (almenys això sembla). El temple es diu Hong-San See. I aiò que diuen que els xinesos no són amables ni simpàtics.

image

Celebració al temple

image

Dinar de gorra a un temple xinès

D’aquí ens anem perdent pels carrers i centres comercials (hem de dir que aquesta ciutat està creada per cotxes i no per persones i a vegades creuar carrers es fa molt engorrós i has de fer molts zig-zags o travessar pel mig, que encara estigui prohibit i multat ho fa tot deu) fins arribar a Chinatown. Són 2 o 3 carrerons petits amb cases molt mones però que no es poden veure de la de botigues que hi ha. Samarretes a dojo; imans; clauers; tot allò imaginable, hortera i multiplicat per mil. D’aquí però anem a parar a un dels millors llocs per nosaltres de la ciutat i que ens sorprèn molt gratament, el temple de la dent de Buda. Al entrar, veient el pose garrulai del Manel (que ha escollit una vestimenta pa cagarse, molt pija acorde amb la ciutat) l’obliguen a posar-se una mica decent i vestir un foulard per tapar-se les espatlles. El temple són 4 plantes de museu, història i fins i tot una dent que sembla ser era de Buddha exposada pel món, i un jardí al terrat amb 10mil figures de budha que semblen extretes d’un mercadillo de figures “artesanals”.

image

Temple des de fora. Autofoto. Cada dia en sabem més

image

Foulard per tapar estètica xoni

image

Pregària al temple de la dent

D’aquí passem a la zona dels gratacels i més nova de la ciutat, al Marine Bay, una zona propera a la platja com una mena de Diagonal Mar i 22 arroba a lo grandei fantàstic. Aqui hi ha el famós casino del nostre amic, un llac artificial que es por rodejar amb una sèrie d’edificis moderns força interessants. La veritat és que la passejada ens encanta. Intentem pujar al Casino ocafè del terrat però ja veient les vestimentes que portem desisitim abans ni de provar-ho, jeje.
La tornada a casa la fem passant per una Rita que treu aigua de la boca i passejant pel riu, tot atravessant milers de centres comercials.

image

Marine Bay des de l'altre cantó del llac

image

Ventiladors amb llum solar...bona idea, la calor és inhumana

image

Foto de foto a l'skyline singaporeà

image

Marine Bay i autofoto, quin lujo que portem a sobre

image

La Rita que treu aigua per la boca

El següent dia al matí ens serveix per visitar el Jardí Botànic, potser el tercer must de la ciutat, amb el temple de Buda i la zona de Marine Bay. Per arribar-hi passejem per Orchard Street, un carrer pleníssim de centres comercials, i de casesenormement pijes. Després passem per una zona residencial d’aquelles en les que no crec ens hi trobeu mai a nosaltres. El jardí botànic està força allunyat, és enorme, i valdriaa pena dedicar-hi tot un matí… Està preciós i fantàstic i val l’escandalosa xifra de 0 dòlars o 0 euros. Per fi alguna cosa aquí que no cal pagar per fer o veure!!!! Hi ha jardins de mil tipus, fins i tot de plantes medicinals, de les que (he de ser sincer) no conec ni una, ja que són de la tradició oriental.

image

Bonsais forever

image

Tijes al sostre

image

Flor im-pezionant

D’aquí i per tornar al centre agafem el metro, on hem quedat amb el Vincent, un conegut de Barcelona que es troba també de viatge per Singapur. És curiós i divertit estar tan lluny de casa amb algú que coneixes d’allà. Al costat d’on hem quedat hi ha un centre Sikjh, on ens dirigim ja que tots tres en som uns fans. El temple en si no té gaire res, i sorprenentment s’hi arriba amb ascensor. Fem un tè allí i seguim camí cap a Little India, on dinem un boníssim rice curry de verdures. El Little India és calcat a Chinatown però amb més indis. Després anem a el barri àrab, que és calcat als altres dos però amb més malasis i mesquites. Total, que tot son centres comercials però a l’aire lliure. De camí però ens trobem amb una església d’uns xinesos cristians (església de la llum crec) a la que amb el morro d’en Manel ens deixen entrar. Altra vegada agafa l’ascensor per entrar al temple. Una lletra xinesa omnipresent amb la creu de Crist, una guitarra i una bateria, sembla una església més divertida que les nostres.

image

Temple Sikjh o centre de bodes horteres?

image

Església de la llum

image

Ara em guarneixen a mi a la mesquita

Ens despedim després d’haver donat mil voltes per estar morts de calor i fer una dutxa i una migdiada. Al fer-se fosc sortim fins al temple xinès de l’inici del post, que està força prop de casa, per veure un teatre que estan fent, molt curiós tot plegat, molts colors i llums, molta sobreactuació i uns cants amb uns galls tremendos. Però ens encanta, jeje. Ens acostema Chinatown per sopar, a uns carrers més apartats de la zona comercial on trobem uns llocs molt estrambòtics on sopar, menjant unes empanadilles boníssimes… Ens preparem per anar a dormir i tornar a Malàsia, als preus normals i tot això.

image

Escenes de teatre xinès al carrer

image

Temple amb ofrenes de nit

image

Sopant al off road de Xinatown

En 2 dies hem gastat:
Allotjament: 60 euros.Caríssim. Val la pena intentar fer couchsurfing, llàstima que no ens ha anat bé. Als hostal ens costava el mateix epr compartir habitació. Aprox 60%.
Transport: 14,6 dòlars singaporienses ( 9 euros). Caríssim. A sobre si al bus no tens just no et tornen el canvi i se’t queden tot. Aprox 9%
Menjar: 42,55 dòlars singaporienses (26,4 euros). 3 àpats (el primer dia vam dinar gratis en un temple xinès), i un d’ells de súper. Sempre intentant trobar els llocs econòmics de la zona. És lo més assequible. Aprox 26%.
Altres 2 dòlars singaporenses per un iman (1,25 euros). Aprox 1,5%.
Total: Uns 97 euros (24,25 euros per person i dia). Sense entrades i intentant gastar el mínim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s