Així, després d’unes agradables hores de vol arribem al mega-aeroport de Kuala Lumpur. Una mega-terminal que no té res a veure amb l’aeroport de Colombo, i això que aquesta és la d’Airasia, la ryanair d’aquí… Passem immigració, treiem pasta del caixer i ens comprem una tarja de mòbil. Voliem agafar el bus que és mooolt més barat (10 mirins en lloc de 28 mirins), però com anem de surfers i ja és prou tard no volem arribar a casa la noia que ens acull a les mil. Després d’uns pocs transbords de metro arribem. Ens crida molt l’atenció que realment deuen ser força baixos perquè l’alçada de les escaletes es la meitat (una mica incòmode per la gent gran com nosaltres). A la casa hi ha una parella acollida també alemany-taiwanesa força majos. Ens porta a sopar quelcom i comencem a descobrir que aquí serem feliços amb el menjar. Nyam nyam que bo i quanta varietat!!!
Al dia següent ens llevem ben d’hora per anar a l’ambaixada de Myanmar a fer-nos el visat. La nostra hoste ens troba i ens apropa al centre en cotxe. Passem per davant de les tres torres més emblemàtiques de la ciutat i una hora de caminada després arribem a lloc per a que ens diguin que ara s’ha d’anar a una oficina al centre de la ciutat, ja no tramiten visats des de l’embaixada :o. I és real ja que és un paper que ens donen a l’embaixada. Agafem metro i ens baixem a la parada de la mesquita, just al centre entre chinatown i little india, al costat de merdeka, la plaça de la independència (sí, aquests també eren colònia britànica pobres) al centre de la ciutat.
Comencem doncs amb l’absurbditat de la burrocràcia. I tan absurda com que encara que vulguis arribar-hi per terra, que es pot fer des de Thailandia i que és la nostra intenció, per fer-te el visat és totalment imprescindible portar bitllets d’avió d’entrada i sortida del país. Quan ja estem a punt de desistir i anar doncs en avió, a sottovoce ens avisen que a les agències per un mòdic preu (20 mirins x cap) et creen un bitllet d’avió fals… Doncs vinga a falsejar documents. Si és que feta la llei feta la trampa. Entre una cosa i l’altra se’ns ha passat tot el matí però bona notícia!!! Si ens concedeixen visats per la tarda ja els tindrem… Quina rapidesa, això sí per fer-t’ho en agència (única possibilitat com hem dit) et cobren 30 mirins més per cap… Suposo algú s’ha de lucrar d’això… Algú amb amics a l’embaixada potser?
Menjem en un local d’aquests molt comuns per aquí on hi ha molts llocs diferents amb diferents tipus de menjar i que comparteixen taules i venda de begudes. Provem una sopa de fideus força bona.
Masjid jamek, prop de la zona de visats
Sopa de fideus i iced tea
Fruita bonissima de postres
Després anem fins la plaça de la independència que tenim al costat, amb tot de bonics edificis al voltant. Pujem a little india, visitem la mesquita que dona nom al metro, baixem a xinatown en la zona més guiri plena de turistes i botigues per turistes (el carrer principal és Petaling), on visitem un parell de temples xinesos i indis. Des d’aquí i com encara no hem patejat prou anem fins a l’antiga estació de tren, un bonic edifici però molt mal conservat, i cap a la mesquita nacional, on no podem entrar perquè just al arribar comença la missa.
Merdeka o plaça de la independència
Menjar a little india
Temple xinès
Manel i pseudorita
Petaling street o com destrossar un carrer
Aquí al costat tenim un megaparc tipus montjuic amb molts llocs per visitar. Hi donem una volta i tot estar força asfaltat no ens desagrada del tot. Hi ha un parc d’orquidees però que deu haver viscut temps millors, ara pobret es veu descuidat. No ens dóna temps a passejar més ja que hem d’anar a recollir el visat, així que correm per anar-lo a buscar i Ja el tenim… Afortunadament aquí la burrocràcia ens ha acabat sortint bé.
Descobrim que des de fa un temps hi ha unes linies de bus de colors (4 per ser exactes de moment) que et porten gratis pel centre de la ciutat!!! Nosaltres aprofitem perquè ens porti a Pavillion, la zona pija al dessota de les Petrones, per caminar una estona per unes plataformes tancades (potser uns 10-15 min) que ens deixen al klcc park, el parc que hi ha sota les twin towers. I és que aquesta ciutat, per evitar enfrontaments cotxe-peató té milers de plataformes a l’aire d’aquest tipus pels peatons, estil futurama.
Un cop al klcc la idea era anar a una terrassa d’un hotel per veure les torres des d’allà però un cop descobrim que les vistes des d’aquí son ja molt bones, aprofitem i ens quedem aquí veient com es va fent fosc, es van il•luminant les torres, i els locals van corrent pel parc. La veritat és que de dia les torres potser decepcionen una mica, però de nit són espectaculars. La nostra coucher també ens va dir que hi havia un lloc genial x veure-les. Un edifici amb un heliport a dalt al que es pot accedir si et prens una copa i no està molt tapat, però no ho hem buscat gaire i no ho hem trobat. Deixem la info per fans de buscar llocs des d’on veure altres llocs.
Mesquita nacional
Orquidies
Petrona's by night
Al dia següent ens llevem per anar a l’estació de tren a comprar els bitllets del tren nocturn a Singapore… Si!!! Marxem ja del país però per pocs dies i per tornar pujant progressivament cap al nord. Hi anem com? Amb monorrail. Ens passem el dia cantant la cançó dels Simpsons!! Un cop comprats (40 mirins x cap), agafem un tren x anar a visitar les Batu caves. Ens sorpren al tren un vagó only for women, on el Manel gairebé es fot. Les Batu són unes coves uns km al nord de KL, on al seu interior i exterior s’hi han colocat varis temples hinduistes. La veritat és que creiem s’ha de veure, i l’entrada a la cova principal i al recinte és gratis. Pels més espeleòlegs hi ha l’opció d’entrar a una cova bastant profona però a un preu altet i a hores determinades.
Monorraiiiiiiil
Vagons només per dones...
Batu caves
Dins el temple hinduista
Al tornar parem una mica abans del centre i anem fins a Chow Kit, un barri xinès mooolt més real amb un mercat de fruites i de tot bastant millor que el guiri. No queda massa lluny i està molt rebé. Nosaltres aquí descobrim una fruita deliciosa que es diu duku, tipus raïm per gust però amb closca i força més gran. Aquí a KL hi ha moooolts llocs on pots comprar fruita que et tallen i preparen amb unes espècies molt bones i amb un pal per menjar. Nosaltres estariem tot el dia menjant-ne. Anem a dinar per la zona de la índia, en un lloc on et posen un bol del que vulguis i ho menges amb roti. Deliciós. La veritat és que ens passem el dia menjant i caminant, jeje.
Menjaaaar
Mes menjar amb aparició de nen inclosa
I no pareeeem de menjar. Nan amb chiken tandori
A la tarda fem temps i relax en algun bar de la zona per esperar el nostre tren nocturn, anant abans a la kl tower per veure-la des de baix. És una altra torre molt alta a la que pujar de telecomunicacions. A l’estació uns pseudo-adolescents indonesis de vacances ( pensàvem que eren de l’institut però son companys de feina i en tenen més de 20!!!) es posen a parlar amb nosaltres buscant que els deixem un espai on enxufar el mòbil (tenim l’adaptador més solicitat de la zona). Ens donen algunes idees per quan anem a indonèsia!!
Agafem el tren i a intentar dormir!!! S’ha de dir que hi ha llençols i semblen força nets. Només sobra una mica de llum i falta espai per les bosses que acaben als nostres peus!
Fent el memo a la menara tower
Llit del tren
wondersalmon 