Doncs sí, els dies que haviem d’utilitzar per viatjar cap al nord i que no hem pogut utilitzar ens han sobrat, així que estem fent aquesta part del sud de l’illa (de platges) amb moooolta calma i relax. De tant en tant ja toca, no? Però no us espanteu…a la platja en sí hi hem estat unes 3 hores en total.
Ens dirigim a unawatuna, una platja maca pels estàndards d’aquí (no gaire res pels estàndards d’allà), on s’ha creat tot un resort per guiris. Un cop trobem un hostal encantador on tenim un jardinet davant habitació pel nostre iogui, anem a galle, una ciutat a 5 km molt visitable.
Galle és ara Unesco city, una ciutat fortificada antiga durant època d’ocupació holandesa. Està molt ben conservada i val la pena quedar-s’hi una mica i fer-hi una passejada, tot i que no transmet per res l’estil de vida srilankès, seria un carcassone menys bèstia però amb força botigues, hotels i restaurants per guiris rics. A esmentar la old house, una casa antiga visitable amb molts objectes vells dins i d’entrada gratuita, amb gent que et dóna explicacions ( i això que està ple de cartells de no poder donar propines). Expliquem al senyor que ens guia on es andorra. Perquè? Doncs perquè arriba un punt en què et canses de contestar sempre el mateix i molts d’ells quan els dius que ets d’andorra es queden pensatius i et pots escapar. A més hem estat profes de català i mil coses més. I som germans davant l’insistència de la gent, que no para de preguntar-nos si som bessons :o.
Estampa de galle
La old house
Dos wonders a galle
Sireno al fort
Un cop sortim de la ciutat antiga anem a la nova, molt menys interessant arquitectònicament però molt més srilankesan way. Trobem un mercat de fruita, homes assecant el peix al mig del carrer i un restaurant on anem a dinar i ens volen estafar (sort que sabem els preus reals i al final conseguim el preu real, la meitat del què ens deien).
Mercat de fruita a galle
Peix assecat al carre
Tornem al nostre poble i quan ens disposem a anar fins a la platja es posa a ploure a bots i barrals. A les 17h fem un segon intent i agafem una drecera per no haver d’anar x la carretera, on afortunadament trobem el lloc on farem el nostre megacurs de cuina. La drecera es posa una mica aigualida i hem de creuar un camí ple d’aigua… Arribem a la platja al millor moment, quan s’està ponent el sol i, sense ser espectacular, ens deixa una bonica imatge. Al voltant hi ha milers de baretos per guiris, entre ells pizzes hats i starbeans ( no poden fer servir nom real pobres).
Drecera humida
Platja de unawatuna
Per la nit dormir se’ns fa gairebé impossible entre cants, coets, petards i xerinola. Hi havia festa guiri a la platja i pensàvem era la causa, però no. És la festa de la lluna plena ( cada dia de lluna plena és festa a sri lanka), però a més aquest és especial perquè és el que tanca l’etapa dels monzons. Hem de dir que a partir de llavors no ens ha tornat a ploure…
Al dia següent després de la nostra classe de ioga anem a fer el curs de cuina, una experiència genial i que serà retransmesa en el seu post apart. Només dir que després d’acabar ben fumats per cuinar en una cuina tradicional al terra, menjem el millor dinar de tot el viatge.
A la tarda intentem anar a veure els pescadors en pals a la platja, algo molt típic d’aquí, però al ser el dia festiu ens enduem imatges de pals buits, una estona a una bonica platja i la xerrada amb una familia srilankesa d’allò més simpàtica i agradable. Just abans que es pongui el sol marxem per agafar el bus i saber tornar a casa.
Platja bonica
Pals buits però estampa preciosa
El divendres és un dia sense gaire interès i bàsicament de viatge, on un bus i dos trens a petar després arribem a negombo, una ciutat de platja al costat de l’aeroport. Això sí, ens reb una lluna plena espectacular després de caminar com bojos uns 2-3 km per arribar a la zona hotelera, on trobem una guesthouse que ens fa el fet i amb una tontoreria al davant ( rentem roba nosaltres a mà però almenys un cop al mes haurem de fer una rentada com deu mana).
Cansats de tren
Lluna plena de color espectacular
El dissabte i nostre últim dia sencer a sri lanka ens el passem donant un vol per bici fins al mercat de peix i a una carretera que té el mar a un costat i les marismes a l’altre. Ens posem en carrerons impossibles fins que trobem una dona que després d’ensenyar-nos el seu extrany àlbum de fotos ( qui diria que el seu marit es dedica a fer fotos de casaments) ens ofereix un passeog en barquet per les marismes. Ens ve de gust i acceptem ja que la noia ens sembla maca i el viatge es en un vaixell indesxriptiblement tradicional. Tot i que no ens porten a veure gaire res, el passeig ens agrada molt i veiem manglars, ocellots, crancs i una mena de platja interior amb un crist al mig!!!! ( hem de dir que negombo extranyament és una ciutat cristiana on la majoria professen aquesta religió, això si in their way, amb unes imatges de cristos i verges naïfs i lluminoses tremendes).
Mercat del peix
El fotògraf de bodes
La dona devla wedding
Nosaltres i la barca
També acomplim la nostra missió d’anar al cinema, la pelicula sense comentaris de lo dolenta que és. Per sort després d’una hora i mija sense passar res més interessant que els protagonistes cantant amb uns barrets de cowboy i ballant cutrement, fan mitja part i marxem corrents. Això sí, al cine al que anem és mooolt antic i autèntic i ens encanta ( les butaques van separades, es poden moure, no hi ha fileres fixes).
El nostre cinema
El bodrio que anem a veure
D’aquí a fer un volt per la platja mentre es va fent de nit, un bon soparet i a preparar-nos per el vol de demà. Kuala lumpur ens esperaaaaa!
wondersalmon 
Es veritat nois, molt millor la platja de Montgat!, on vas a parar 🙂
Jaja carlos. La de montgat no és millor però palmeres apart les platges d’aquí són més Salou o platja d’aro que les caletes de begur