Ja tenim ganes de marxar de la zona de muntanyes, aquest fred humit se’ns està posant dins els òssos. I avui arriba el moment de marxar cap al Sud. El nostre proper destí és Tissa (ells n’hi diuen així), allà on va tothom que vol anar a fer un safari al parc de Yala (nosaltres ja l’hem fet a un altre lloc i no repetirem), però es troba a mig camí de la zona del sud. Tot i així, arribar ens costa 2 busos i unes 4 hores. A l’autobús, jo Lluis em deixo enganyar per un home que ens vol vendre el seu hostal. Pensant que ja estàvem arribant ens baixem i resulta que estem al poble d’abans, a uns 2 km de Tissa. Indignats l’hi diem que no volem estar aquí, sinó a Tissa i marxem, buscant un altre lloc. Busquem a un hostal recomanat per la Lonely i com sempre ens trobem preus inflats, males cares i llocs exageradament porcs i guarros pel preu que ens volen fer pagar. Si contractes safaris amb ells et rebaixen el preu però si nó has begut oli. Finalment trobem un bon lloc pel preu que volíem i ens hi quedem. Aquí bàsicament hi ha molts arrossars (que ara no es troben en el seu màxim esplendor, doncs estan creixent) i un tanc just al costat de la ciutat. De camí ens trobem un parell de dagobes que visitem una d’elles de les més antigues que es troben al país. Després anem al Tank on ens trobem molta gent banyant-se, és diumenge i és un bon moment per al bany, moltes famílies. L’indret molt bonic i el passeig molt agradable. Fa molta calor i esn estem insolant, una estona a l’ombra mirant les families com viuen el diumenge, cap a hostal,descansem i quan és fosc tornem al llac.
Dagoba i arrossars
Gent banyant-se al tank
Escena familiar
Fem una volta i un passeig, on trobem gent passejant i corrent, tot sorprenentment molt il·luminat. Ens entra la gana i com ens trobem una parada de cigrons menjem uns cigrons amb unes pastes, tot molt deliciós per 4 xavos, fantàstic. Al hostal hi ha allotjats un noi eibissenc i una noia italiana, porten anys viatjant i movent-se i fan la feina des del sud-est asiàtic (són dissenyadors gràfics, doncs quina sort tu) i venen de fer un retir espiritual i de meditació d’una setmana. Una mica massa elevats per nosaltres.
Fruiteria de nit
Sopar deliciós...i quins cigrons
Al dia següent és el meu aniversari. Nou viatge en bus, 3 hores i mitja més fins a Matara. Allà anem a petar a una guesthouse de surferos (és una zona per apendre a fer surf), nosaltres no ho sabíem però quan veiem el mar entenem el perquè. Al principi no ens entenem amb el nostre guesthouse, que ens vol cobrar internet inexistent apart, però al final ens posem d’acord. El lloc no és el millor del món però s’hi pot estar força bé… Aquests dos dies però no ens pararà gairebé de ploure en tot el dia, anirà fent petits xàfecs sense parar. Per la tarda però podem fer una sotida romàntica al punt més al sud de l’illa. La idea és fer-ho per la platja però ens trobem amb zona de rocs i mar molt breu, per lo que acabem anant per carretera (són uns 4-5 km). Anem a parar al poble del far i punt més meridional de l’illa, un poble que podem comprovar és on trobem més sonats per metre quadrat del nostre viatge. Al far ens trobem un home que ens vol fer pagar per pujar i quan ens diu un preu abusiu i diem que no ens el rebaixa, sense ticket ni res. Jo em nego a financiar aquest home si el preu de l’entrada no és fixe i va amb un ticket i és pel país.
Platja amb moooooltes onades
Dondra, amb milers de vaixells
Far de l`intent d`estafa
Anem a veure com es pon el sol al punt més al sud i venen un grup de locals a molestar-nos el moment intentant fent-nos comprar haixix, maria o lo que sigui. Si es que el dia d’avui no està per romanticismes ni res. Celebrarem els 34 anys de forma genial. Afortunadament quan anem a agafar el bus per tornar a casa ens trobem un tuk-tuk bakery mòbil on comprem un dolç ben bo que ens compensa de tot.
Nosaltres al punt més meridional
Posta de sol amb núvols per variar
Tuk tuk de bolleria
Al dia següent fem una sessió de ioga a la platja mirant al mar força brau i als pobres surferos intentant aprofitar les ones. Després anem caminant a un temple on està explicada la vida de Buda en forma de còmic, molt curiós tot plegat. Ens volen cobrar per entrar a l’interior del temple i quan no volem entrar ens volen cobrar també per estar als afores… Aquí en aquesta part la gent és molt rara i antipàtica. D’aquí anem caminant fins a Matara i visitar la ciutat, té un petit fort com totes les ciutats de platja mitjanament grans i un petit museu tancat per ser dimarts( per un lloc que potser volem visitar i just hi anem el dia que tanquen…) A més a més trobem un camp de criquet replet de motos, potser totes les motos del país aquí, que deu passar? A saber… Quan ens cansem de tot plegat tornem a l’habitació, dinem en una paradeta d’uns nois joves que acaben de començar un dels millors arrossos fregits del viatge, i ens passem la tarda llegint i fent el vago doncs no para de ploure i una mica de relax sempre va bé…
Temple budista de còmic
Exemple de tira còmica de buda
Què fa tanta moto junta...
A matara
wondersalmon 