Fresca entre plantacions de te

Ens llevem ben d’hora al matí per agafar el famós tren cap a Nuwara Eliya, però la tempesta del dia abans ha deixat les vies de tren impracticables; aixxí que ens torna a tocar agafar l’autobús. NOOO :O Aques tren és famós per les vistes que ofereix de les plantacions de té pels Hills i nosaltres ens quedem sense aquesta estampa (o no).
Arribem a Nuwara Eliya, havent fet milions d’hores de bus i de transbordaments, la capital de la zona del te i la ciutat que esta a més alçada d’Sri Lanka.
Per primera vegada ens deixem portar per un local que ens ofereix allotjamnet; la jugada ens surt força bé. Sembla que es posarà ploure en qualsevol moment però decidim anar a la fabrica de te caminant (ens espera uns 5km de carretera plena de tuk-tuks i camions). La visita guidada val la pena ja que ens ensenyen com es processa el te (negre). Sorprenentment desde que es cull fins que s’empaqueta passen nomes 12 hores. Tornem al poble després de desistir, per culpa del clima, d’anar a visitar unes cascades properes. Com no: nova tarda de pluja.

image

Anant a la tea factory

image

image

Aixi ens posen x visitar la fàbrica

L’endemà ben d’hora al matí intentem pujar a un turonet que tant les guies com la noia de l’hostal diuen que està bé. Ens acabem trobant enmig d’una plantació de te amb força pendent i extremadament fangosa i relliscosa. Abans de patir mals majors decidim colar-nos a l’hotel adjaçent per arribar a una carretera (no semblem els primers ja que els de l’hotel ens miren amb cara d’entendre’ns i ens donen senyals cap a la sortida).

image

Vistes de l`intent de cim

Ara toca cap a l’hostal i dutxa. En breu hem quedat amb la noia alemana que vam coneixer a Ella. Com no ens espren milions d’hores de bus per arribar al lloc més remot del mon: Delhouse (Nallathanniya); venim aquí per fet una caminada, pujar l’ Sripada o Adam’s peak. Aquesta és una muntanya sagrada per moltes religions: budista, hinduista, musulmana, cristiana … La idea és veure`l a sortida del sol des d’alla, caldrà doncs sortir a les 3 del matí! i pujar més de 5000 escales i 1200 metres de desnivell en plena fosca!!!
Ho farem acompanyats de l’alemanya i una parelleta de finesos que ens em trobat al bus. Un cop a dalt i com no podia ser d’una altra manera, hi ha tanta boira que no es veu res. L’únic que val la pena és el te que el Manel es pren. El típic es pujar-la de Gener a març que és època de bon temps. Ara toca fer 5000 grraons de baixada envoltats de boira, però ja es de dia!!!! una vegada abaix es destapa una miqueta i podem fer unes bones fotos del lloc. Aquesta broma ens costarà 3 dies dies d’aquelletes als besons!

image

El màxim de cel que ens deixa veure la boira


image

Al cim boirós

image

Adam`s peak quan es destapa

Proper destí: descartem anar al World’s End per anar a Haputale a pujar el Lipton’s seat. Caldrà agafar 3 mitjans de transport diferents tuk-tuk, bus i tren. Si!!! al final agafarem el famós i sobrevalorat tren.

image

Estació de tren de hatton.

image

Vistes des del tren

image

Més vistes

image

El més interessant del viatge

Un cop a Haputale ens acomiadem de l’alemanya (Sabine) i l’endemà ens llevem ben d’hora per pujar el Lipton’s seat. Per anar-hi cal agafar un autobús fins a una fabrica de te i des d’alla nomès cal anar seguint la carretera que puja (molt ben senyalitzat). Pels mandrosos hi ha l’opció de pujar en tuk-tuk o furgoneta, però nosaltres, com és d’esperar, ho fem a peu. La pujada es maca i plena de’infinitat de nens que van a l’escola. Un cop al coll les vistes són impressionants i des de dalt al cim trobem que hi ha molt calitja (és un mirador orientat al sud amb la intenció de veure la vall i el mar). Nosaltres no veiem gaire res però la caminada se molt xula que ha valgut la pena. a la baixada ens trobem gent adobant el te, dones fent la bugada al riu, nens que ens demanen fotos i despres volen diners (amb qui creuen que tracten? no els hi donem ni un risli). A la tornada cap al poble veiem la muntanya ja ben emboirada; ara entenem perquè s’aconsella anar-hi abans de les 10.

image

Pujant al lipton seat

image

Envoltats de te i temples hindús


image

Els 2 al cim

image

Adobant els camps de te

image

El passeig i els colors sense paraules


image

Dona fent la bugada

A l’entrar al hotel ens trobem un casament srilanquès amb una música horrorosa i estrident i els més alegres de la festa (dues persones) ens inviten a ballar i fer xerinola amb ells: decidim aillar-nos a l’habitació envoltats de mantes per evitar el fred  humit que fa.
Aquí s’acaba la nostra aventura a la zona de les muntanyes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s