Camí a les muntanyes, fora dels circuits habituals

Ja dèiem a l’altre post com vam canviar els nostres plans i vam decidir quedar-nos a mig camí abans d’anar a Polonnaruwa per fer cosetes en aquesta zona. Doncs com ens ha sortit prou rodó tornem a fer canvi de plans però ara ens passem aquesta ciutat a la que total no entrarem i seguim cap avall per anar enfilant ja camí cap a les muntanyes.
Avui és el dia dels busos i és que en total n’agafem 4… Sí,si, i a sobre fem mil coses o sia que no es pot dir que només estem al bus.
Primer hem de parar a una parada intermitja per a seguir camí endavant, cap al Sud. Ens decidim parar a Dimbulagala, una ciutat que no sabem perquè surt a la Lonely antiga però a la nova ni surt. Gairebé ens passem de parada ja que el revisor-venedor de bitllets d’aquests bus és una mica… lent de pensament diguéssim. Però ens baixem a la hora. Portem les motxilotes a sobre i des de baix ja veiem cap on hem d’anar. Des de baix sentiem els mantres i cants religiosos que venien de dalt, pensant com el pobre home no es quedava afònic. Hi ha un temple a baix, amb un petit temple escarvat a la roca. Ens ensenyen un camí de pujada que per uns rocs força ben posats tipus escala ens porten amunt a l’edifici sagrat que hi ha dalt la muntanyeta. Tot i que la construcció en sí no és gaire maca, les vistes i el lloc són forç genials. Després de l’intent de foto de un local (que esborrem de la dolenta que és); el somriure de molts presents (es nota que és dissabte i hi ha molts locals), decidim entrar a l’edifici, on en Manel acaba confonent un nen budi amb una figura i quan aquest es mou gairebé es moren els dos de l’espant… Quin riure!!! Una altra sorpresa que ens enduem és que els cants de sirena que sentiem des de baix, Oh!Sorpresa, eren gravats i es transmetien des de un cutre aparell. No era un home real, quina estafa!!!

image

A baix a Dimbulagala

image

Vistes del monestir de dalt

D’aquí sortim i enlloc de seguir el mateix camí de baixada, segons el consell d’un local baixem per l’altre cantó, seguint unes fletxes blanques (i a vegades liles) que hi ha pel camí. En un moment aquestes fletxes blanques es separen en dos, un camí que segueix baixant i un altre que gira cap a la dreta. Nosaltres primer seguim aquest en busca de coves, però quan duem uns 15-20 minuts amb la motxilota a sobre, cada vegada pujant més per un terreny relliscós i veient que no sabem on ens porta, decidim finalment baixar i tornar cap avall (no sóc gaire aventurer jo, què hi farem 😦 ). Així, anem baixant sense tenir gaire clar on anem ,de sobte el camí es fa molt clar però les pintures desapareixen i uns 15 minuts de seguir el corriol sortim de la selva espessa i ens trobem amb una cova i un camí…. Estem salvats. En aquesta zona hi ha vàries coves habitades, la primera que trobem la més maca de totes. Passem també pel que semblen les runes d’un gran monestir, de les que no queda gaire res.

image

I ara cap on anem?


image

Una cova-casa espectacular

image

Ruines en peu i gratis!


image

Moment artístic

image

Baixant a la carretera

Arribem a la carretera però uns 5 km abans de on hem deixat el bus. Trobem una parada de bus i unes dones assegudes, però quan els diem cap on anem ens diuen que aquí no para l’aurobús que volem i que hem d’anar caminant fins al punt de inici. Quina putada!!! Anem caminant, a la que passa un bus l’intentem parar però els malp….. passen de nosaltres. Afortunadament quan ja crèiem que moriem de calor i després d’uns 3 km, surten del no res uns tractors que porten uns pagesos a resar, i uns d’ells ens recullen i de forma desinteressada ens porten fins al poble.

image

Disfrutant d`un magnífic viatge en tractor

Un cop aquí agafem un tercer autobús que ens deixa a un poble on hi ha un temple, però ens fa mandrota anar. Allà dinem i agafem el nostre següent i últim bus, que ens portarà a Badulla, el nostre destí final. És una ciutat força gran, on arriba el tren de les muntanyes, el deu destí final. Ràpidament trobem un lloc que ens fa el pes i donem una volta per la ciutat, anem a un temple on trobem uns nens que van vestits folklòrics, ens diuen que actuaran a les 10 de la nit. Quan volem anar cap allà ens trobem que el nostre hotel tanca les portes i, com a favor, ens deixen fins les 10 en punt per anar a veure l’espectacle… Fan com una mena de teatre amb un home vestit ranci i que no para de fer el memo, els nens vestits s’ho miren però desgraciadament no els veiem en acció.

image

Posant espelmes en temple budista. Som tan diferents?

image

Folcklore


image

Obra de teatre a l`aire lliure

Al dia següent només llevar-nos anem fins a unes cascades que hi ha a uns kilòmetres de Badulla, el nostre poble de dormir. Agafem el bus que ens deixen a l’entrada. Com tot en aquest país, s’ha de pagar i si ets estranger moooooolt més que si ets local. Entrem i ens trobem un camí molt ben cuidat que va passant per milers de tenderetes que t’intenten vendre de tot. Desgraciadament el sol no ens permet tenir la millor vista dels salt d’aigua, però la veritat és que resulta força espectacular. Ens trobem al camí de tornada un homenet amb una samarreta de la tele i una càmara que sembla d`aficionat que ens fa una entrevista per a que diguem què ens semblen les cascades.

image

Dunhinda falls. Un banyet?

image

El nostre reportero dicharachero

Tornem a Dambulla on donem la volta per un buda enorme i un temple hindú que com sempre ens apassiona i horroritza a la vegada, on veiem una versió de la verge del pilar d’aquesta religió tan hortera.

image

La verge del pilar mode hindú

Seguint camí cap a les muntanyes i agafant un autobús de la zona de l’Hospital de Dambulla, anem fins a un trencant que ens porta caminant uns 3 km fins el Bogoda bridge, no sabíem ni què era però al veure una foto ens ha fet gràcia. Bus amunt per una carretera infernal i un bus a petar; 3 kilòmetres caminant per una carretera plena d’aigua i de sots, on fèinen obres i estava tot fatalític. Al final arribem al pont amb un temple a la roca, on ens tornen a fer pagar quan els locals tenen gratuit l’accés. A més, un gos ens ha seguit i un altre que també es vol arrejuntar es barallen pels nostres favors,ensenyant unes dents ben llargues i esmolades. El pont és molt bonic i el temple també és molt interessant, amb un buda dormint de 2000 anys aprox.

image

El pont de bogoda, una odissea que val la la pena per arribar

image

Paisatges que ens trobem de caminada

A la tornada i quan ja només ens queda un kilòmetre i mig ens passa una cosa ben curiosa, i és que un tuk-tukaire ens recull i ens porta sense sobrar-nos res, essent ell el que s’ofereix… Curiós, molt curiós… Caminem un tros més per arribar a un poble del que surten més busos i al cap d’una estona ja estem baixant, dinem i seguim els nostres camins. Mentre esperem el bus que ens portarà al nostre pròxim destí, Ela, ens anem preparant pel nostre viatge a les muntanyes, que cada cop só més properes…

Despeses interessants (per persona):
Bus Harabana a Dimbulagala: 111 rislis.
Bus Dimbulagala a Badulla: 230 rislis.
Bus a cascades: 40 rislis.
Cascades Dunhinda: 200 rislis.
Bus a Dogoba: 40 rislis.
Dogoba bridge i temple: 200 rislis.

Allotjament:
Ens quedem al Eagle’s nest, un hotel força correcte i net, tot i que poc acollidor i algo fred, sense wi-fi (ai és que ara no tinc la clau, ara la pluja, ara no sé què), però a un preu molt correcte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s