Burrocràcis srilankesa sense resultats

Després de passar una hora sota el sol, aconseguim agafar l’autobús que ens portarà a Anuradhapura, el nostre proper destí. Si no hagués estat per una dona srilankesa molt amable, hauriem perdut aquest meravellós autobus.
En unes dues hores arribem al nostre destí, i ara, com sempre, toca buscar un lloc on dormir. Despres de caminar una bona estona sota una calor infernal, trobem la zona de hostals. Finalment trobem el que ens fa el pes. Hem de dir que els preus han pujat força ja que no tenen res a veure amb el que hem llegit ni vist a les guies.
I ara toca fer paperassa. Just el dia que vam arribar, al ministre de defensa no se li va ocórrer una altra cosa que demanar un permís als turistes per anar al nord de la illa. Anem a la policia per demanar què podem fer. Un capo policial molt amable es desviu per ajudar-nos i ens acaba trobant la manera demanar aquest permís. Ara hem aconseguit un telèfon on enviar un fax que ens serà retornat amb la resposta. Mentre esperem aquesta decidim anar a dinar i com no ha  arribat, anem a donar una volta pel poble.

image

Amb el poli entregat i afegits

Anuradhapura és una ciutat sagrada de la illa, i està ben diferenciada entre la ciutat nova i la vella. Avui passegem per la ciutat nova. No té gaire encant, però ens trobem un llac amb unes vistes molt xules(per arribar-hi passem per una zona on més d’una mare tindria un cobriment de cor si ho veiés). També trobem unes botigues on comprar roba que ens fa falta, un típic sarrah o similar que porten els srilankesos. Tornem a l’ oficina de correus, on no han rebut encara el fax que ens fa falta. Aconseguim un telèfon on trucar, però no ens resulta gens útil. Tornem a la policia, el senyor amable ja ho és menys i ens diu que amb el número de telèfon ens espabilem. Comissaria amunt, ostal office avall, perdem la tarda. Al telèfon ens diuen que a aquestes hores no hi ha ningú i que truquem l’endemà al matí. Anem rebentats a casa, potser hem caminat 20 km avui entre amunt i avall.

image

La primera mesquita del viatge

image

Magnífiques vistes del tanc

image

Edifici de captació d'aigua al Nuwara Wewa

És dimarts i ens llevem, el cel està una mica tapat i cauen unes gotes. Just el día que havíem llogat una bicicleta. La ciutat en la que ens trobem està molt separada entre la ciutat nova i la vella, amb autèntics boscos entremig de les dues. A la vegada, la ciutat antiga és molt gran, així que recomanen la visita en bici o en tuk-tuk. Nosaltres ens decantem per la bici. Com no pagarem per orgull i perquè ens sembla injust el preu de l’entrada (a tot arreu on ho hem llegit ens diuen que no val la pena i és que són 3200 rislis per cap, uns 21 o 22 eurazos); decidim visitar i córrer pels llocs per on es pot anar. Al nord de la ciutat hi ha més monuments junts i allí és on et vigilen, però al sector sud els deu sortir més car tenir vigilants i es pot accedir de forma gratuita.

image

Eso es arte con la bici

Així, visitem Vessagiriya, unes roques en les que hi resaven els monjos; el palau de Isurumunuya, un petit palau amb una estupilla i uns jardins força bonics, es pot pagar per entrar però a nosaltres ja ens agrada des de fora; un buda gegant en un centre de peregrinatge que et trobes així de sobte; passem pel costat del Bodha tree (un arbre que sembla ser és molt sagrat perquè surt d’un esqueix de l’arbre on es va iluminar Buda); els jardins reals plens de micos i la Ruwanweliseya dagoba al nostre davant; una altra estupa de la que no trobem el nom i ja a partir d’aquí tot és trobar-nos camins tallats sense ticket entrance. Intentem creuar per alguns carrerors poc transitats però sempre ens acaben trobant i desviant-nos per a que no entrem.

image

Les roques de Vessagiriya

image

Un llangardaix a la carretera

image

Isurumuniya

image

Gran buda assegut

image

Una de tantes dagobes

image

Per quins llocs ens fotem amb la bici

image

Roba estesa

Ja assolellats de tanta estona sota la bici, decidim tornar a la post office on no han rebut cap fax. Truquem al número per trobar-nos una dona que no ens vol entendre; una altra que ens diu que sí que tenim l’acceptació per anar però que no ens l’ha pogut enviar perquè no sap on, intentem dir número de fax sense èxit, algú ens ajuda i sembla que sí però no arriba res. Total una altra trucada i ens diuen que estan dinant, que truquem en una hora. Tornem al nostre llit, per deixar les bicis, dinem qualsevol cosa i intentem que l’amo el nostre allotjament ens ajudi. Tot i que al principi l’hi costa, al final accepta i sembla ser que hi havia un error amb un dels passaports, entre una G i un 6, que a la tarda ens enviaran el fax :o…
Nosaltres volem anar a Minthale, un poble a uns 15 km amb unes ruines on diuen que les postes de sol són precioses, quedem que si arriba el fax avisaran al nostre hostalero i ell ja l’aconseguirà (amb lo fàcil que seria un maleït e-mail). Anem doncs cap a Minthale, abans passant per la postal office on agafem el bus. Mentre anem cap allí comença a caure el diluvi universal i un cop arribem a la nostra parada en els dos minuts que tardem a aixoplugar-nos ja quedem xops de la que està caient, i sense avisar. Així doncs quan baixa una mica, i veient que no hi ha pintes de deixar de ploure, decidim anar a l’altre cantó de la carretera per agafar el bus que ens torni cap a la postal office abans que la tenquin. Anem a berenar perquè encara és d’hora i al entrar novament ja els treballadors riuen amb nosaltres, semblem ja de la família, per dir-nos que nanai de la xina, que ni permís ni res. A sobre l’endemà és festiu o sigui que a joder-se toquen i ens quedem sense visitar Jaffna i el nord de la illa.

image

Arriben els monsons

L’endemà doncs decidim anar a Batticaloa, no sense abans passar-nos per Minthale ja que ve de camí i el dia abans va ser impossible de visitar. Minthale és el lloc on va començar el budisme a Sri Lanka, ja que el príncep d’allà va tornar inspirat del budisme. Així, és també un altre centre de peregrinació. Tot i que l’entrada no és baratíssima, té un preu acceptable i l’afegit de poder pujar a una muntanya amb vistes fa que hi entrem. Primer anem al top of the hill per veure les vistes i d’allà baixem per anar a una dagoba que es troba a l’altre piquet de la muntanya i baixar a la zona més sagrada que és on el príncep aquest es va il·luminar. Hi ha un gran buda, un arbre d’aquests seus omnipresents als temples i una roca a la que es pot pujar. La visita resulta força sorprenent per bo, ens agrada força, sobretot la vista des del cim (si en el fons no podem deixar la nostra muntanyeta, que ja trobem a faltar).

image

Pujant al cim

image

Nosaltres i les vistes del cim

image

Buda i dagoba a Mintihale

image

Fent el burro entre ruïnes

Preus interessants per persona:
Bus Dambulla- Anuradhapura: 106 rislis.
Lloguer un dia bici: 350 rislis.
Bus Anuradhapura- Minthale: 35 rislis.
Entrada Minthale: 500 rislis.

Allotjament:
Saubagya Inn: Prop de la zona on hi ha més allotjaments. Nosaltres anavem al Milano ja que és el que aconsella la guía però havia pujat força de preu i sortia del nostre pressupost. Al final hem aconseguit aquest regatejant una mica per 2000 rislis. El lloc molt correcte i net; el wi-fi on de moment millor ha funcionat; l’home ens ha intentat ajudar força. Està una mica lluny de tot, però com és la norma aquí!

Un pensament sobre “Burrocràcis srilankesa sense resultats

  1. Un permís per visitar el nord?? Aquest s’ho inventen tot per treure diners d’on sigui!!!!
    Ara faré de mama: esteu molt prims!!! Menjeu picant home!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s