Pel centre de l’illa

Doncs com no sabem cap on anar, anem cap on ens diu el mapa i ens dirigim una mica més al nord de l’illa. La idea és dormir a Dambulla com a base d’operacions i des d’allà veure Sigiriya, una de les antigues ciutats sagrades.
Així, com primer hem vist que volem visitar un temple a la cova a Aluvihara, agafem un bus a Matale i després un altre que en 5 min ens porta aquí (després veiem que si haguéssim agafat un bus que anava més al nord, a Dambulla per exemple, no haviem de fer el transbord). De totes maneres aquest ens surt moooolt fàcil i en 3 min arribem a lloc.
Allà ens trobem un bon home de 75 anys que ens vol portar a uns spice gardens, jardins amb plantes aromàtiques i terapèutiques. Fins i tot em dóna una còpia en castellà d’alguns remeis casolans de preparats que ven allà. Avui no tenim el cos per anar-hi però potser al tornar o si ens sobren dies ens hi acostarem. La veritat que l’home es veu força saludable i 75 anys en estàndard srilankès son mooolts anys.
Paguem per entrar al Aluvihara temple, un temple que no surt gaire a les guies però per un preu decent et deixa unes bones vistes, el nostre primer buda estirat i un paio que després de pagar encara ens demana donatius i s’enfada perquè l’hi diem que ja hem pagat entrada… A 1 km i força amunt es veu un buda a la muntanya. Intentem seguir el camí però després de perdre’ns dos cops, fer 2 pujades sense necessitat amb aquesta calor, desistim i mirem el buda des de baix que és ben bonic.

image

La roca amb buda que finalment mirem des de baix


image

Monestirs a la roca

image

El nostre amic ayurvèdic!!

D’aquí hem d’agafar qualsevol bus que vagi cap al nord per parar a dambulla. I fem el nostre primer viatge en bus dempeus, afortunadament és només una horeta. Veiem una parella de l’est també al bus que quadren al lloc com nosaltres. Quan ja estem a punt d’arribar el bus es para i amb tothom dins canvien en una 10 min les 4 rodes… Al•lucinant i els altres dos gravant amb videocamara en plan oh my god! Lo pitjor és que als 2 km ens deixa el bus per adonar-nos que la zona de guesthouses es troba al costat de la roca, més enllà de la zona de recanvi de rodes. I vaja que toca caminar per la solana 2 km que ens podriem haver estalviat i uns quan tuctuqueros pesats que també…
Després de buscar 2 o 3 lloca i regatejar una mica acabem al Disni village per 2000 rislis la nit (una bicoca pel que anem preguntant…). Sembla una familia que ha acondicionat la casa x allotjar guiris. El millor es que la mare de la familia s’estava dutxant i al veure’ns aparèixer surt ràpidament de la dutxa i ens rep mig embolicada en una tovallola. Veiem que al llibre d’hostes fa dies que no tenen ningú…
La veritat és que el lloc està mooolt rebé.
Anem afamats a menjar alguna cosa i a visitar el que és visitable aquí. El golden temple que és un temple molt nou i kitsch amb un buda enorme assegut, daurat i d’entrada gratis i el temple rock o temple a la roca. Aquest sí que s’ha de pagar però un preu encara passable per les nostres butxaques si treiem mode rata on. Sort que trobem de casualitat el ticket office abaix perquè per arribar al temple cal pujar moooltes escales i un cop dalt hauries de tornar a baixar. Just abans d’entrar has de deixar les sabates i quan les anem a deixar ens diuen que les hem de deixar a zona guiris i pagar 25 rislis per parell. I nosaltres que no, aquí em surt la vena i ja he pagat jo per entrar així que les deixem sense protecció sí o sí. Un altre noi fa com nosaltres i es nega… I els cuidadors de sabates veient que no tenen arguments ens deixen deixar les sabates on ens surt dels…
Un cop a dins disfrutem de les vistes de la zona. El temple son 5 coves amb figures de buda dormint. La segona cova, la més gran, és sens dubte la millor. També tenen mil budes més i pintures precioses a les parets. Hem tingut sort d’arribar a una hora que gairebé no hi ha ningú i disfrutem del lloc. En resum, no és el lloc de la nostra vida però està força bé. Mitjanament recomanable. Just al sortir comença a ploure i marxem corrents per arribar mig xops al hotel.

image

Golden and very hortera temple

image

Buda dormint


image

Monjos budistes fent cua

image

Segona cova. Imprezionant

Avui sopem a l’hotel on dormim. Ens fan un menjar fantàstic i deliciós amb base d’arròs per variar. Almenys és poc picant i hi ha algunes verdures exquisides. Això sí pel què estem acostumats a pagar ens surt caret el sopar a 550 rislis per cap més la beguda.

A l’endemà ens llevem força d’hora i ens dirigim a l’estació de bus on agafem un cap a Sigiriya, una de les ciutats mil•lenàries de l’ illa. Son uns 45 min de bus que ens deixen a la sortida del recinte emmurallat. Hem de vorejar la muralla un tros per trobar l’entrada. Però nosaltres no ens quedarem aquí… Ens neguem a pagar l’entrada tot i que sigui la principal atracció turística de l’illa. 3900 rislis per cap o 25 euros és quelcom que no volem pagar ni trobem just fer-ho.
Així ens dirigim a Pidurangala. És la muntanya del costat d’aquesta i ens toca caminar 2km més envoltant una estona les muralles i després seguint un camí ben indicat. Just al arribar on ens separem de les muralles veiem el que sembla una forma d’accedir al recinte sense pagar però un home que ens observa de la caseta d’un arbre i la determinació que teníem ens fan perdre l’oportunitat d’anar per allà. Després ho probarem.
Arribem a la falda de la muntanya on hi ha un temple budista on s’ha de pagar però una entrada molt més acceptable. Trobem més budes dormint dins de roques i anem pujant escales i finalment trepant alguna roca fins trobar un paisatge que a mi almenys em deixa sense al•lè. Tota la selva immensa als nostres peus, la roca de Sigiriya davant i uns quants embassaments d’aigua. A vegades es poden veure elefants en llibertat però no és el nostre dia.

image

Més budes dormitant

image

Nosaltres i Sigiriya o lion's rock davant

image

Paisatges immensos

A la baixada ens intentem colar pel camí que havíem vist però ara hi ha un guàrdia vigilant que no ens permdt el pas. Trobem més enllà un altre possible punt de pas però no ho veiem clar i tornem enrere. Passejant cap a un poble al costat on hi ha un buda blanc gegant trobem una venedora de mangos que ens pela i prepara el millor mango de la nostra vida. Després pactem amb un conductor de tuk tuk un viatge fins a un tanc. La veritat és que ens porta a un tanc amb una visió genial de les dues muntanyes i ens explica quatre costums. Veiem gent banyar-se al tanc (el què nosaltres diriem embassament), cases en arbres, milers de papallones, un mustèl•lid. Unes vistes impresionants. Ens cobrava 200 rislis (i hem sigut generosos avui) per aquest tour amb el tuk tuk, la nostra primera experiència des de l’ Índia.

image

El millor mango de la nostra vida

image

Paisatges preciosos des del tanc

image

Les 2 muntanyes des del tanc.


image

Vistes del tanc

image

Conduint el tuk-tuk

Tornem a Dambulla després de passejar una estona per la zona i dinem. Després donem una volta pel mercat, com sempre interessant i ple de colors. Ja toca descansar que demà marxem d’aquí direcció nord cap Anuradhapurna.

image

Dona del peix al mercat

Despeses interès:
Bus a Aluvihara: 61 Lkr.
Entrada Aluvihara: 250 Lkr.
Bus a Dambulla: 60 Lkr.
Entrada a Dambulla rock cave: 1500 Lkr.
Bus Sigiriya: 35 Lkr.
Entrada Pidurangala: 300 Lkr.

Dormim a Disni village and tourist inn: 2000 rislis per nit.
Un lloc molt bonic i cuidat amb un parc de gespa fantàstic. Molt recomanable. Menjar molt bo però algo car.

image

El nostre hotelillo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s