Un dia a Kandy Crush

Volíem titular aquest post com Kandy Kandy però com ja hem vist en altres llocs que està molt sobat finalment hem posat aquest títol, que hores jugant a aquest joc ens n’hem passat unes quantes.
El tren que va a Kandy és força rudimentari i tarda unes 2 hores i mitja (finalment 3) per arribar des de Colombo. En alguns moments del trajecte plou a bots i barrals i sembla que ens haguem d’enfonsar amb alguna que altra gotera dins el tren. Arribem a les 06pm, ja fosc, però per variar amb molta vida al carrer, plens de tràfic i de botigues on comprar qulsevol cosa.
image

image

Al tren cap a Kandy

La zona de hostels queda una mica allunyada, hem d’arribar-nos al llac i d’allà fer una part sud del llac per trobar un carrer pel que hem de pujar i on hi ha la majoria de guesthouses. En trobem vàries però estan com tancades, encara estem en temporada baixa de turisme i trobar lloc per dormir sembla que no serà tant fàcil. Al final en trobem una on després de negociar una mica aconseguim habitació per 1500 rislis diaris (equival aproximadament al canvi a les antigues pessetes, uns 9 euros vaja), al Green View Lodge. L’habitació no és la millor del món, però és neta i correcta. Estem força rebentats, encara ens dura el jet-lag o la calor o el què sigui, així que sopem alguna cosa i a dormitar dins les mosquiteres que tenen els llits.
Al dia següent ens llevem i anem al poble envoltant el llac per esmorzar quelcom, anem a la oficina de turisme on no tenen ni un petit ni simple mapa que donar-nos, no informació ni res de res, això és eficàcia. Per allà ens trobem un temple entre budista i hindú, que no sabem definir exactament (Kataragama Devale). 

image

Vistes del llac de kandy

image

Kataragama Devale

Decidim anar fins a uns jardins botànics (Pradeniya botanical gardens) que es troben a 6 km però decidim ananr caminant ja que estem farts de seure en autobusos o demés. Així, pujem per una muntanya en la que hi ha un buda assegut fàcilment visible des del poble (Asgiriya Maha Vihara), que entrem a visitar, amb unes bones vistes de la zona, i d’allà seguim camí per zona gens turística i seguin el google maps, per carrers per on no passa ningú (i quan ens trobem algún local flipen amb nosaltres, no entenen que caminem per gust); ens menjem la papaia més barata i sabrosa de la nostra vida (en un súper on l’home ens l’obre davant nostre); i acabem passant per un pont penjant digne de peli d’aventures, on provem la nova aplicació del mòbil on podem fer via wi-fi fotos des de la càmara, una paranoia tremenda.

image

Budha pose

image

Boniques vistes del suisse hotel


image

Pescadors pescant sora?

Després hem de caminar 2-3 km més per carreteres secundàries i finalment acabem a una carretera principal. Allà podem agafar dos camins per anar fins als jardins, un que és l’entrada principal i un altre que és uan entrada per darrera per un altra pont penjant on pensem que si tenim sort ens escapolirem de l’entrada (1100 rislis de res). Afortunadament, pel camí que decidim agafar, passem per un parc agrotecnològic on el Manel flipa en colors i per una mena de restaurant local a l’aire lliure on menjar un porridge de verdures i un cilindre d’arròs amb coco deliciosos… I com no podia ser d’una altra manera, ja tornem a ser el centre d’atenció del lloc :o.

image

Menjant sent observats per tots els locals

Amb la panxa ben plena i després d’un passeig entre cultius pel parc agrotecnològic, busquem el pont per creuar el riu que ens porta a la zona de darrera dels jardins. Malauradament a mig pont creuat veiem que s’apropa un guàrdia i ens obliga a tirar enrere, dient que hem de donar la volta per entrar als jardins (una volta d’aprox 2 km, merda!!!). Total que fem bé les coses però quan arribem a l’entrada dels jardins ens entra un baixón (aquest últim tram ha sigut brut, polsegós i amb un sol acollonant del que fins ara ens haviem escapat) i decidim agafar un bus i tornar a Kandy. Allà passejem una estona pels carrers en principi de ciutat colonial, rodejem uns temples gratuits al costat del temple de la dent de Buda (tenen una dent de Buda i per això és un lloc famós de peregrinatge i una estafa pel turista de 1100 rislis que no paguem); vorejem el llac; anem a visitar un cementiri que surt a la guia per algunes de les seves tombes. Anant en aquesta direcció, ens equivoquem de camí i ens trobem en un lloc on els militars fan una dutxa a l’aire lliure, llàstima que ens enxampen i ens fan fora amablement. Arribem finalment al cementiri on presenciem (i afortunadament interrompim) una guerra entre un pobre gos i uns quants monos assassins. Després ens trobem també envoltats d’uns rats-penats de mig metre de llarg ben bé que fan por i decidim sortir d’aquesta escena tan lúgubre amb les tombes de adolescents i tota aquest animalada.

image

Imatges de mercat

image

Un rat-penat que ens ataca

image

M de Maneló mongui

De camí vorejant el llac i tornant a l’hotel ens trobem a milers de persones que ens volen fer anar a un local a veure dances típiques de Kandy, però nosaltres no volem deixar-nos enredar per aquesta típica activitat turistada, sabem que els balls d’aquí són molt típics però també que el que ens oferiran serà una experiència no real i adaptada el guirisme pur. Així anem a l’habitació a descansar i després a sopar al poble per acabar-nos de despedir.

image

Se'ns ha anat el cap o almenys el cabell

Al dia següent visitem un monestir budista gratuït que es troba a la zona dels hostals, molt gran i interessant (Malwatte Maha Vihara) i anem a l’estació de busos al costat de la torre del rellotgen agafem e bus en direcció nord cap a Matale.

image

Malwatte maha vihara

image

Sri lankan wedding

Preus interessants (per persona):
Asgiriya Maha Vihara: 250 LKR
Bus a Matale: 46 LKR.

Dormir:
Hem dormit a Green View Guesthouse, al carrer on hi ha la majoria d’hostals a Kandi ,algo allunyats del centre. Res de l’altre món, ens han fet un preu però el wi-fi no funciona, les finestres no tanquen bé i el lavabo no acaba de drenar. Segur trobeu algo millor pel mateix preu.

Un pensament sobre “Un dia a Kandy Crush

  1. Veure el vostre bloc un Diumenge tarda de resaca fa que mentri una nostàlgia de les bones recordant el viatge per aquestes terres!
    Vigileu amb els monos, son uns cabronassos!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s