I ja estem a dimecre, avui ens queda un bon recorregut i estem una mica espantats pel què tothom ens ha dit de les echelles de Serradets. La paret del circ sembla molt vertical i la veritat no veiem gaire per on pujarem… Les echelles de Serradets son una part del camí pel que pujarem avui i com ve diu son com unes escales, es un tros decamí en la que s’ha de fer força grimpada i del qual recomanen pujis i no baixis perquè la baixada pot ser algo perillosa. Abans d’això però fem el camí per pista que ens porta fins a l’hotel del Circ, des d’on veiem aquest que és espectacular. Realment algo que si no ho veus no t’ho creus. Malauradament som molt al matí i hih ha molt poca lluny dins el circ… Ens aconstem fins a la gran Cascada, la més alta de tot Europa continental (i és que és una passada) i d’allà escurçant una mica de camí i passant per on podem anem fins on cmença el camí de les Echelles que des de baix sembla tremendament escarpat i perillós. Quan el fe, però, com moltes coses, el veiem mlt bé, es força ample i no hi ha sesnació de risc ni por en cap moment del recorregut, és força llarg però està molt ben marcat per on anar millor i fem servir una mica les mans però Pedraforca o alguns cims són moooot pitjors al meu parer. Un cop dalt seguim una estona més de camí fins que som dalt del circ, en el segon esglaó d’aquest, en un punt on veiem per un cantó el refugi de Serradets i per l’altre tot el circ i Gavarnie. Ens arribem fins al refugi i encara és molt d’hora per lo que decidim pujar la Bretxa de Roland i anar fins al Taillón si les forces ens donen.
La pista que ens porta cap al Circ
Ensenyant cuixa al circ
Si més circ deGavarnie
Al costat de la gran Cascada
Pujant les echelles gairebé sense mans
Seguim a les Echelles de Serradets, força fàcil (imaginavem no sé què)
Ja acostant-nos al refugi
Arribant ja amb la bretxa al fons
La bonica cresta dels druides, màgica
Des del refugi a la bretxa de Roland són uns escassos 30-45 minuts, molt fàcils de fer…Primer una pujada força forta que ens porta a un pla des de que es veu el petit nevero que haurem de travessar i una vista fantàstica i molt propera de la bretxa. Un cop arribem allà dalt les vistes i tot són bestials… Sembla que de cop estiguis en un altre món, en un planeta tipus Mart o la lluna (almenys jo me’ls imagino així)… El Manel en queda una mica decepcionat, sembla que esperava una altra cosa.. jo em quedo meravellat. Anemcap al Taillón i quan arribem al què en diuen el dedo el manel decideix quedar-se i esperar-me a l¡ombra ja que té aquest punt anti-testosterònic que pujar un cim per pujar com que no… Jo segueixo (diuen que es el 3000 més fàcil dels Pirineus un cop has arribat al refugi de la Bretxa) i certament és molt fàcil. Des de dalt unes boniques vistes de tot el recorregut que hem fet aquests dies, la vall de l’Ara, el Vignemale, Gavarnie.etc… Baixo a recollir el Manel i tornem enrere cap al refugi de la Bretxa. Un cop allà, encara son menys de les 16h, avisem i decidim que seguirem camí per poder visitar bé Ordesa demà i decidim baixar fins al cotxe… Encara ens queden doncs 3 -4 horetes de camí…. Primer anem carenejant passant per la glacera del Taillón (pel costat vaja) i arribem al puerto de Bujaruelo, on comencarem a baixar pel Gr epr una bonica vall fins que ja arribema un punt on anem per un torrent, un camí de bosc pedregós, molt trencacames i desagradable per arribar fins aBujaruelo i el cotxe (sort que són els ultims 30-45 minuts, perquè aquest tros de camí es horrorós…). Agafem el cotxe i busquem un lloc on dormir i demà serà un altre dia.
La breche de Roland des del refugi
La breche de Roland des del pla a mig camí
Parets certament verticals
Anant cap al Taillón
El dedo
Paisatges impossibles
El Monte Perdido al fins
La vall del riu Ara i Vignemale des del Taillón
El dit on m’esperava el Manel
Tornant enrere
El Casc, espectacular
La bretxa aquí sembla molt estreta
Jo hi veig un cap de rinoceront…Vosaltres?
Ja hem baixat el nevero…quina por (relliscava molt)
La glacera del Taillón
Avui que a la tarda s’esperen plujes ens llevem a una hora decent per anar fins a Torla a agafar el bus i un cop a la pradera d’Ordesa agafem la senda de los cazadores que ens porta al mirador del canyó d’Ordesa i anem per la faja de pelay fins al fons del canyó i la cua de cavall, tornant pel camí ple de gent que fa tothom i que va per sota del canyó…. Es una ruta circular de unes 5-6 horetes, al principi en forta pujada però després força planera, sense cap dificultat i tot un clàssic de la zona… No sabem si pels núvols que tapen part del canyó, si per lo cansats que estem, si per lo espectacular que hem estat aquest dies, però realment no veiem res que ens cridi massa l’atenció i tot i que la zona és molt bonica… no flipem. La tornada passa per alguns salts d’aigua molt bonics i per algunes fagedes amb uns colors impressionants, però hi ha taaaaaaanta gent que no ho podem fruir massa. Suposo esperàvem massa del lloc, i tot i que es molt bonic, ens ha decepcionat una mica.
Ordesa des del mirador de nom impronunciable
Parelleta al mirador
Panormàica d’Ordesa
Vistes de la senda del cazador. Circ de cotatuero i Bretxa de Roland al fons
La Faja de Pelay
Ja a baix al Canyó
La Cola de Caballo
Gradas de Soaso
Més cascades
Faigs infinits
wondersalmon 