Tremenda ruta al voltant del Vignemale i Roland part 2 i volta per Ordesa

I ja estem a dimecre, avui ens queda un bon recorregut i estem una mica espantats pel què tothom ens ha dit de les echelles de Serradets. La paret del circ sembla molt vertical i la veritat no veiem gaire per on pujarem… Les echelles de Serradets son una part del camí pel que pujarem avui i com ve diu son com unes escales, es un tros decamí en la que s’ha de fer força grimpada i del qual recomanen pujis i no baixis perquè la baixada pot ser algo perillosa. Abans d’això però fem el camí per pista que ens porta fins a l’hotel del Circ, des d’on veiem aquest que és espectacular. Realment algo que si no ho veus no t’ho creus. Malauradament som molt al matí i hih ha molt poca lluny dins el circ… Ens aconstem fins a la gran Cascada, la més alta de tot Europa continental (i és que és una passada) i d’allà escurçant una mica de camí i passant per on podem anem fins on cmença el camí de les Echelles que des de baix sembla tremendament escarpat i perillós. Quan el fe, però, com moltes coses, el veiem mlt bé, es força ample i no hi ha sesnació de risc ni por en cap moment del recorregut, és força llarg  però està molt ben marcat per on anar millor i fem servir una mica les mans però Pedraforca o alguns cims són moooot pitjors al meu parer. Un cop dalt seguim una estona més de camí fins que som dalt del circ, en el segon esglaó d’aquest, en un punt on veiem per un cantó el refugi de Serradets i per l’altre tot el circ i Gavarnie. Ens arribem fins al refugi i encara és molt d’hora per lo que decidim pujar la Bretxa de Roland i anar fins al Taillón si les forces ens donen.

La pista que ens porta cap al Circ

La pista que ens porta cap al Circ

Ensenyant cuixa al circ

Ensenyant cuixa al circ

Si més circ deGavarnie

Si més circ deGavarnie

Al costat de la gran Cascada

Al costat de la gran Cascada

Pujant les echelles gairebé sense mans

Pujant les echelles gairebé sense mans

Seguim a les Echelles de Serradets, força fàcil (imaginavem no sé què)

Seguim a les Echelles de Serradets, força fàcil (imaginavem no sé què)

Ja acostant-nos al refugi

Ja acostant-nos al refugi

Arribant ja amb la bretxa al fons

Arribant ja amb la bretxa al fons

La bonica cresta dels druides, màgica

La bonica cresta dels druides, màgica

Des del refugi a la bretxa de Roland són uns escassos 30-45 minuts, molt fàcils de fer…Primer una pujada força forta que ens porta a un pla des de que es veu el petit nevero que haurem de travessar i una vista fantàstica i molt propera de la bretxa. Un cop arribem allà dalt les vistes i tot són bestials… Sembla que de cop estiguis en un altre món, en un planeta tipus Mart o la lluna (almenys jo me’ls imagino així)… El Manel en queda una mica decepcionat, sembla que esperava una altra cosa.. jo em quedo meravellat. Anemcap al Taillón i quan arribem al què en diuen el dedo el manel decideix quedar-se i esperar-me a l¡ombra ja que té aquest punt anti-testosterònic que pujar un cim per pujar com que no… Jo segueixo (diuen que es el 3000 més fàcil dels Pirineus un cop has arribat al refugi de la Bretxa) i certament és molt fàcil. Des de dalt unes boniques vistes de tot el recorregut que hem fet aquests dies, la vall de l’Ara, el Vignemale, Gavarnie.etc… Baixo a recollir el Manel i tornem enrere cap al refugi de la Bretxa. Un cop allà, encara son menys de les 16h, avisem i decidim que seguirem camí per poder visitar bé Ordesa demà i decidim baixar fins al cotxe… Encara ens queden doncs 3 -4 horetes de camí…. Primer anem carenejant passant per la glacera del Taillón (pel costat vaja) i arribem al puerto de Bujaruelo, on comencarem a baixar pel Gr epr una bonica vall fins que ja arribema  un punt on anem per un torrent, un camí de bosc pedregós, molt trencacames i desagradable per arribar fins aBujaruelo i el cotxe (sort que són els ultims 30-45 minuts, perquè aquest tros de camí es horrorós…). Agafem el cotxe i busquem un lloc on dormir i demà serà un altre dia.

La breche de Roland des del refugi

La breche de Roland des del refugi

La breche de Roland des del pla a mig camí

La breche de Roland des del pla a mig camí

Parets certament verticals

Parets certament verticals

Anant cap al Taillón

Anant cap al Taillón

El dedo

El dedo

Paisatges impossibles

Paisatges impossibles

El Monte Perdido al fins

El Monte Perdido al fins

La vall del riu Ara i Vignemale des del Taillón

La vall del riu Ara i Vignemale des del Taillón

El dit on m'esperava el Manel

El dit on m’esperava el Manel

Tornant enrere

Tornant enrere

El Casc, espectacular

El Casc, espectacular

La bretxa aquí sembla molt estreta

La bretxa aquí sembla molt estreta

Jo hi veig un cap de rinoceront...Vosaltres?

Jo hi veig un cap de rinoceront…Vosaltres?

Ja hem baixat el nevero...quina por (relliscava molt)

Ja hem baixat el nevero…quina por (relliscava molt)

La glacera del Taillón

La glacera del Taillón

Avui que a la tarda s’esperen plujes ens llevem a una hora decent per anar fins a Torla a agafar el bus i un cop a la pradera d’Ordesa agafem la senda de los cazadores que ens porta al mirador del canyó d’Ordesa i anem per la faja de pelay fins al fons del canyó i la cua de cavall, tornant pel camí ple de gent que fa tothom i que va per sota del canyó…. Es una ruta circular de unes 5-6 horetes, al principi en forta pujada però després força planera, sense cap dificultat i tot un clàssic de la zona… No sabem si pels núvols que tapen part del canyó, si per lo cansats que estem, si per lo espectacular que hem estat aquest dies, però realment no veiem res que ens cridi massa l’atenció i tot i que la zona és molt bonica… no flipem. La tornada passa per alguns salts d’aigua molt bonics i per algunes fagedes amb uns colors impressionants, però hi ha taaaaaaanta gent que no ho podem fruir massa. Suposo esperàvem massa del lloc, i tot i que es molt bonic, ens ha decepcionat una mica.

Ordesa des del mirador de nom impronunciable

Ordesa des del mirador de nom impronunciable

Parelleta al mirador

Parelleta al mirador

Panormàica d'Ordesa

Panormàica d’Ordesa

Vistes de la senda del cazador. Circ de cotatuero i Bretxa de Roland al fons

Vistes de la senda del cazador. Circ de cotatuero i Bretxa de Roland al fons

La Faja de Pelay

La Faja de Pelay

Ja a baix al Canyó

Ja a baix al Canyó

La Cola de Caballo

La Cola de Caballo

Gradas de Soaso

Gradas de Soaso

Més cascades

Més cascades

Faigs infinits

Faigs infinits

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s