Aquest matí i després de l’abundant sopar d’ahir jo i l’Anna hem decidit deixar Maneló i els seus budellets inflamats a casa i fer una rutilla pujant a la Figuerassa. Qaun iniciem la ruta està tot ben destapat i es veu molt bé, però a mesura que anem pujant els núvols van apareixent i ens van desdibuixant el camí… Arribem després de passar per zones fangoses a més no poder (i és que plou tant que com ha d’estar el terra sino) a la cova can Maurí, una cova enorme que ens trobem en el camí i en la que anem jugant a les ombres.
Jugant a les ombres 1
Jugant a les ombres 2
No sense fatiga ens anem apropant al cim de la Figuerassa i cada vegada la boira és més espessa de manera que quan arribem allà dalt i mentre filosofem de mil coses les vistes que trobem queden reduides a la blancor… Per aquest motiu seguim camí i baixem fins a Corbera, on trobem milers i milers de boletaires buscant el dinar d’avui…Allà els núvols ja han disminuit i ens trobem amb unes vistes molt xules de la zona de Peguera…
Corbera i Peguera al fons
A partir d’aquí anem seguint el GR que ens porta per un camí que al estar humit i boscós és força relliscós fins a Espinalbet on fe un trosset de carretera fins que trobem un petit desviament per un camí paral·lel fins anar a enllaçar amb el caminet que ens porta el cotxe.
Una excursió que ja he fet 2 cops, sempre amb boira i temps extrany, però que paga a pena per passar-hi un bon matí.
Pujada a Figuerassa
wondersalmon 
Budellets inflamats… ¬L¬ quina poca intimitat es té a vegades 😛