A les portes dels Alps…Grenoble

Com hem anat fent en tot el viatje, seguim amb la nostra tònica… Una de cal i una de arena, un dia de muntanyetes i un dia més de cotxe i de moure’ns. Aquest cop però per sort del Manel és un trajecte curt el que hem de fer en cotxe.

Mercat a Chambery

Mercat a Chambery

La font dels elefants

La font dels elefants

Elefant i Rita

Elefant i Rita

El palau dels Savoya

El palau dels Savoya

Els savoians també es volen separar...

Els savoians també es volen separar…

Avui és dissabte i anem primer de tot a Chambéry, la capital de la Savoya, una ciutat de la que no esperàvem res i que ens sorprèn amb un bonic mercat, uns carrerons i passatges molt bonics i un palauet força xulo…Comprem uns formatgets de la terra, fem una mica el guiri i molt satisfets anem cap al Parc de la Chertreusse (o Cartoixa). De Chambery a Grenoble hi ha dues vies, nosaltres agafem la més llarga per anar per aquest parc natural que es diu així per una gran Cartoixa que té, erò que ofereix molts bonics pobles i paissatges, també a la zona de Pre-Alps i una continuació de la cadena que vam pujar ahir. Ens torbem un lloc per para i volem esmorzar, un petit caminoi ens porta a un bonic riu i pont on ens fotem pà i el formatge que hem comprat, que està de conya…  Després visitem la zona de la cartoixa i anem a parar a un coll amb unes vistes molt agradables de la zona i de les muntanyes del davant… Ens ve de gust fer-hi alguna caminadeta però és un parc prohibit per Rites així que decidim anar a Grenoble.

Esmorzan formatget al riu

Esmorzan formatget al riu

Un riu que ens trobem

Un riu que ens trobem

Vistes des de la zona de la Cartoixa

Vistes des de la zona de la Cartoixa

Al coll per baixar a Grenoble. Elc Ecrins davant

Al coll per baixar a Grenoble. Elc Ecrins davant

Més vistes del coll, aquí no accepten Rites

Més vistes del coll, aquí no accepten Rites

Arribem a Grenoble i en el primer parc que trobem ens parem a dinar. Afortuadament l’àrea blava és gratuita a l’agost, so no tenim un temps limitat ni res. Aprofitem per donar una volta, en una ciutat que no ens aporta massa res (fa calor i estem cansats també és veritat) apart d’un bonic jardí i un riuet i un telefèric que sembla ser té molts anys (tot i que ara està molt renovat;). També ens ajuda molt la visita a la casa de la muntanya, una oficina d’info turística que hi ha a Grenoble només per coses de muntanya on ens aten un noi moooooolt amable, amb un anglès perfecte i que ens dóna molt bons consells per fer excursions.

Dinant a Grenoble

Dinant a Grenoble

El parc bonic de Grenoble

El parc bonic de Grenoble

El riu i no hi ha gaire res més...

El riu i no hi ha gaire res més…

Avui diumenge és el nostre últim dia (no compto ja el dia de viatje de tornada ja que no presneta cap interès excepte una Rita i dos persons en un cotxe tancats fent més kilòmetres que uns borregos…).

I avui ens toca una excrusió a la zona que ens ha recomanat el noi de la info de muntanya. De fet ens en va recomanar dos, però una és en un parc on tampoc accepten gossos per tant ens quedem a la que transcorre al parc de Belledonne, que és el més proper a Grenoble i a on tenim l’hotel. De fet en mitja horeta ens plantem al punt de sortida. L’excrusió l’hem trobat (els detalls) a la pàgina web http://www.grenoble-montagne.com, que està molt bé. Força explicada i sense problemes.Per si de cas jo em baixo el mapa al mòbil i engego el Gps.

Sortim d’un pàrking molt ben acondicionat. a la hora de caminada ens trobem una cascada tremenda i després pujem a dalt on hi ha un prat amb el riu en calma que et fa preguntar com pot ser que abans de la tempestat vingui tanta calma. El dia està ennuboladet i sembla que pugui ploure, però finalment millorarà i ens fara un dia de conya. Anem pujant poc a poc i anem descobrint muntanyes pedregoses i paratges més similars a la zona de Aigüestortes… Ja ens va dir el noi que ens recomanava aquesta zona perquè era molt diferent a la de l’altre dia, i realment tenia raó…

Cascada impresionant

Cascada impresionant

Anem pujant i anem trobant ja muntanyes rocoses

Anem pujant i anem trobant ja muntanyes rocoses

Paratge típic alpí (per mi almenys)

Paratge típic alpí (per mi almenys)

Un arbre solet

Un arbre solet

Ens trobem un cèrvid (no em demaneu quin tipus, però el teíem molt a prop)

Ens trobem un cèrvid (no em demaneu quin tipus, però el teíem molt a prop)

Paisatges encantadors

Paisatges encantadors

La Rita ens espera

La Rita ens espera

Muntanyes que treuen l'alè

Muntanyes que treuen l’alè

I llacs preciosos

I llacs preciosos

Anem seguint els camins molt ben senyalitzats i passem per varis llacs fins a arribar a un refugi colocat en una situació increïble. Quan el veiem ens quedem ambdós bocabadats del lloc, està just per sobre de una plaície tipus aigües tortes i té just darrere un coll preciós. Ja ens queda menys per arribar, en total unes 4 horetes. a la terrassa hi ha molta gent, és hora francesa de dinar, nosaltres fem un pica-pica i pujem a un coll que hi ha molt prop del refugi per veure un últim llac que hi ha a la zona. És preciós i està pleníssim de gent que també contempla el mateix.

Apunt d'arribar al refugi

Apunt d’arribar al refugi

El llac que veiem des del coll, abaix hi ha una romeria

El llac que veiem des del coll, abaix hi ha una romeria

Vistes curioses des del coll

Vistes curioses des del coll

Ara toca baixar però per un altre camí, pel GR, sempre molt ben senyalitzat i que ens portarà a una hora i mitja de l’inici pel mateix camí que la pujada però almenys ara tenim una bona estona passejant per uns altres llacs igual o més bonics que els anteriors… Llàstima que no fa prou calor per a que vingui de gust remullar-nos :(. D’aquí al camí inicial on dinem remullant els peuets i disfrutant (o maleïnt) la quantitat de papallones, mosques i altres insectes que ens venen a visitar. Després d’un àpat boníssim amb un pate de porc que el Manel em va obligar a comprar, tirem avall i veiem que el camí solet de primera hora del matí s’ha convertit en unes rambles tremendes, ens trobem moooolta gent. I la Rita aquí ens ha dit prou, va coixeta i ja no pot caminar més, així que decidim portar-la amb la motxila ja que encara queda una bona horeta de camí (i un que jo em sé s’ha d’empassar les paraules de que no entén perquè els pares porten els seus fills molt petits a la muntanya si no la disfruten i els han de carregar a pes en unes bosses, doncs com nosaltres ara amb la Rita.

De camí de baixada

De camí de baixada

Jo i un llac

Jo i un llac

Més llacs, aquí fem trampa i agafem un camí que no ens fa baixar tant

Més llacs, aquí fem trampa i agafem un camí que no ens fa baixar tant

Arbre contra núvol

Arbre contra núvol

La Rita cansada dins la bossa

La Rita cansada dins la bossa

Tornem a casa i poca cosamés, aquí el nostre viatje alpí…D’aquí a poc més i espero encara millor 😉

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s