Suïssa no es destaca per ser un país molt econòmic i com anuncien pluges per avui dijous aprofitem per anar apropant-nos cap a vasa i venir fins a França. Decidim aquesta zona perquè aquí hi ha hotels F1 que no són massa charming però molt útils i econòmics (desistint ja totalment de la tenda per la meva poca mobilitat amb el braç i l’anunci de plujes). A més no cal oblidar que el nostre primer viatje romàntic va ser en un hotel F1 a Lleida, així que a recordad aquests moments tan romàntics…
Al final el dia no s’aixeca tant lleig com pensàvem, està molt ennovulat però no sembla que hi hagi risc de pluja imminent…De totes maneres tenim molts kilòmetres per endavant i decidim anar tirant amb el cotxe.
A mig matí arribem a Ginebra, ciutat senyal de neutralitat i seu de les nacions unides. Donem una volta pel seu centre, amb el seu llac i xorro d’aigua i els seus edificis, que com parlem amb Manel ja són més similars als nostres arquitectònicament parlant… La veritat és que res a remarcar. Bé,un home que ens vam trobar que corria per allà que gairebé ens dóna un infart, ufff quin cos més perfecte!
El “xorro” de Ginebra
Rellotge de flors
Fent el memo
Bocabadats per l’home que corre!!!
D’aquí travessem la frontera per carretera normal (molt mal indicat,només t’indiquen com sortir per autòpsia), sort que tenm un mapa i aprofitem per posar benzina que és més econòmica que a França i per gastar els últims francs. I cap a Annency,la capital de l’Alta Saboya, una ciutat encantadora amb molta vida gràcies al llac que té el seu nom… La veritat és que és una ciutat que ens sorprèn per la vida que té, per la gent que hi ha i el bonic passeig al voltant del llac.
Pel llac d’Annecy
Rodejat de muntanyetes
Ple de canals
I bonics edificis
D’aquí i per carretera normal, xupant-nos un munt de tràfic, ens aproximem a Chambery, rodejant tot el llac on la gent es banya (com es nota que al final ha sortit el Sol) i fa vida de passeig. Passem per Albertville,que ens sona d’alguna cosa i llavors recordem que de unes olimpíades d’hivern (la majoria de pisqtes d’esquí alpines estan per aquesta zona o propet i d’aquí surt la carretera que va cap al MontBlanc). Ens arribem al formule 1 i d’allà demanem per anar a fer una fondue, hi ha un llogarret prop que està força bé. Hi anem pensnt que serà un cutrelloc però la veritat és que està ple de locals, molt bon ambient i una fondue eterna però molt bona i força acceptable de preu!!! Bon profit.
Qui vol fondue savoiarda?
Ja no en queda,ah!!!
Es divendres i avui es lleva un dia fantàstic no el següent… Molt serè i una visibilitat perfecta, avui ens dirigim a un parc natural que hi ha molt proper al nostre hotel, el parc natural regional des Bauges. Anirem a fer una caminada que vam trobar al wikiloc i en alguna web recomanant-la,sense saber molt bé on ens fiquem… I la veritat és que no ens decepciona gens. Després de fer un coll amb el cotxet i anar fins a un poble que es diu la Compôte (compota de poma?), allà girem i tirem amunt fins que no podem més en un pàrking. Allà ja ens assenyala un refugi i el Trelod que es la muntanya que volem fer nosaltres avui… Després d’una molt ben senyalada però dura pujada per un bosc i per uns prats arribem a un punt on podem seguir per la cara nord de la muntanya o pujar fins la carena i d’aquí pujar a un piquet que és el Dent des Portes. Sort que fem el segon i ens deixa unes imatges de la zona i del Mont-Blanc tremendes…
De bon matí l’inici de pujada
Cara i pantalons de pardillo. I un bosc per pujar
La RIta feliciana
Aquí hem de decidir si seguir endavant o pujar
I pujem!!!!
Som per sobre del Montblanc
La Rita és una alpinista nata
i reclama menjar
Vistes des de la dent
Rita coronant el cim
Manel també però no és tant maco!
D’allà hem de seguir carenejant per un camí molt ben marcat, atravessar un ramat de vaques asilvestrades que ens volen atacar i arribem al refugi després d’una baixadeta. Nova pujadeta al coll del Treclod i d’allí ascensió sense parar després d’esmorzar això sí… Avi estic baix i des de baix em sembla la muntanya més alta del món però en uns 45 minutets ens plantem al cim amb unes vistes d’escàndol… I tothom mirant a l’extranya parella de dos nois, un amb una perra i l’altre amb un guix a un braç (realment oferim una estampa curiosa). I les vistes acollonants, per lo que ens sentem per disfrutar-les!
El refugi amb unes vistes envidiables
Panoràmica del cim
D’aquí la baixadeta és per un altre camí que es algo més rocós i en el que he de fer alguna desgrimpadeta que em corrobora que l’escafoides no està trencat (si el que em va posar el guix em veiés què faig em mata…). D’aquí una dura baixada i un tros força relliscós, una cascadeta i un bosc amb pinta de bosc encantat preciós i amb un encant incomparable, on dinem. Ja queda baixar una mica més i un cop arribem al poble pujar fins al pàrking on hem deixat els cotxes. S’ha de dir que aquest tros tot i que no és perdedor no està gens marcat ni senyalitzat…Fa molta calor així que al trobar una font ens banyes nosaltres i la Rita i seguim, sempre que podem anant per camí ja que sinó és carretera. L’últim tros però és per un fangar horrorós que se’ns fa etern.
Desgimpant..Espero que no ho vegi ningú 😦 i menys el meu traumatòleg
Bonica però dura baixada
Una cascada
Bosc màgic, sense manipuació de colors
Aquests són els colors del bosc…wow!
Finalment arribem al cotxe i baixant pujem uns nois que fan autostop per arribar a la seva base per caminar demà… Són 4 però només en podem dur dos amb el nostre súpercotxe, sempre els serà més fàcil trobar als altres dos algú que els dugui sent dos… Amb un patètic francès i anglès ens comuniquem i ens expliquen que són per aquí de muntanya anar fent i que han sentit parlar de nosaltres ja que sóm el tema del dia (2 espanyols per unes muntanyes poc turístiques, prealpines, amb una gosseta mini i un guix al braç) Bé, almenys hem deixat la nostra petjada. Ah, i una zona molt recomanable!!!!
wondersalmon 