Liechtenstein i Suïssa, tremoleu!!!!

Faig cas al Manel i enlloc de fer una entrada diària estic fent una mica per blocs, cada dos o tres dies… Per no fer-me cansino segons ell (que maco és quan vol!!)
Avui és dilluns i deixem ja tranquils els nostres hostes alemanys (muchas gracias guapos!!!).I ens dirigim a un mini país molt proper a on som que es diu Liechtenstein… i la gent es preguntarà perquè tan emocionats??? Doncs perquè sí… Ens encurioseixen les fronteres i aquest país ficat al mig dels Alps ens sembla curiós… Per un costat separat pel Rhin i per l’altre separat per les muntanyes, les fronteres aquí encara son comprensibles naturalment parlant, però què hi fa un país tant petit…
Per començar desmitifiquem una mica…. Vaduz, la capital, no és gaire maca… i glamour poc tot i que tot és caríssim (Suïssa 2). Aixo sí, els parkings de la ciutat una hora gratis, el temps que necessitem per anar a una oficina de turisme a demanar un mapilla de caminades (una dona borde i molt poc amable em dóna un mapa cutrillo); passejar pel carrer principal i acostar-nos al castell reial, al qual no es pot accedir (està a 10-15 min pujant per un caminet).

La Rita a Vaduz, Liechtenstein

La Rita a Vaduz, Liechtenstein

Al castell de Vaduz

Al castell de Vaduz

D’aquí agafem el cotxe fins a Malbun, un poble dalt la muntanya on deixem el cotxe. Hi ha un camí molt ben senyalitzat que ens porta a un coll on hi ha la frontera amb Àustria (no ben bé pel que sabem després però veiem ja muntanyes austríaques que són molt maques podem confirmar) per un camí en molt bon estat i molt ben senyalitzat.D’aquí pujem a un petit pic on ens senyala un mirador que no veiem gaire… Hi ha una muntanya més alta però seria 1 hora de camí d’anada i un altre de tornada i ens queda molta carretera per fer. En total unes 3 hores entre pujar i baixar i dinar una amanideta i un entrepà amb pà de cereals d’aquest boníssim (hem fet una megacompra super barata a un súper alemany que no coneixíem, Kaufland es diu).

Això és per parar allaus... De lluny semblen bonics i tot

Això és per parar allaus… De lluny semblen bonics i tot

Frontera amb Àustria o gairebé

Frontera amb Àustria o gairebé

Pujnt muntanyes Lechteistenianes amb vaques del mateix gentilici

Pujnt muntanyes Lechteistenianes amb vaques del mateix gentilici

Boniques muntanyes

Boniques muntanyes

Curiosa senyal...Res de tacons!!!

Curiosa senyal…Res de tacons!!!

Curiosa estampa de para-allaus ja inexistents

Curiosa estampa de para-allaus ja inexistents

Al arribar al cotxe em trobo una nena molt simpàtica que amb cara avergonyida i riallera em porta un trèbol de 4 fulles per donar-me sort (sobreentenc) pel meu guix al braç. A mí se m’escapa una llagrimeta i el Manel gairebé descobreix que té sentiments, qué fort!!!! D’aquí a un suposat mirador al que s’arriba per carretera i en el que l’únic que veiem és la marmota més propera que he vist mai mentre corria a amagar-se. I ja cap a casona, avui anem a dormir al bell mig de Suïssa, a una zona molt agrícola entre Berna i Luzerna. I perquè allí? Perquè és l’únic lloc en el que podem dormir per poquets diners. A més a més amb ndret a cuina i popera a un parc biosfera per Unesco… El poblet es diu Madiswil (ens fa pensar en Dogville) i com diem es troba en una zona poc coneguda i bonica, menys muntanyosa i més agrícola de Suïssa. A més de cuina té una terrasseta fora on sopem tots els dies…

El trèbol i la nena, ara ja tot va a millor

El trèbol i la nena, ara ja tot va a millor

IMG_20140804_064046804

Castell que ens trobem de sorpresa

Castell que ens trobem de sorpresa

Sopant a Madiswil, a la nostre terrasseta

Sopant a Madiswil, a la nostre terrasseta

El dimarts segons les previsions havia de ser un dia amb solet i bon temps, però quan ens llevem fa un dia de m…. Anem fins a Sörenberg, un poblet des del qual haviem vist una caminada que semblava xula. Un cop arribem allí, veiem les muntanyes totalment ennuvolades i amb una visió pèssima de tot. Decidim canviar de plans i caminar pel riuet fins a un altre poblet més avall i després tornar en bus (sí aquí les Rites també poden viatjar en bus)… Però quina és la nostra sorpresa quan es posa a ploure fortament… I sense ànims de millorar, no només un nuvolet sinó una pluja d’aquestes continues i sense visibilitat… Total pa sufrir es tonteria, la Rita està fins als collons de mullar-se i jo he de pensar en el meu guix… Així que agafem cotxe i seguim la carretera fins a un coll amb més boira que altra cosa i baixem fins a Luzern, on decidim parar per visitar la ciutat.
Aquí no plou però just al arribar comença a ploure. La ciutat és un merder so busquem un aparcament i finalment el trobem, amb la sort que ja ha deixat de ploure. Donem un passeig pels ponts i e centre de la ciutat, força bonic (jo sóc més de Luzern i Manel més de Berna). La ciutat , això sí, plagada de turistes (sobretot espanyols i moooooooolts indopakis). Ens apropem a la oficina de turisme per preguntar sobre caminada que volem fer demà per pujar al Pilates Kulm finalment trobem algú agradable i simpàtic i que ens ajuda sense necessitat de comprar cap pack ni res per l’estil…

Luzerna i els seus ponts

Luzerna i els seus ponts

Par de dos en intent autofoto

Par de dos en intent autofoto

Més pontets de Luzerna

Més pontets de Luzerna

El meu guix i el pont de Luzerna

El meu guix i el pont de Luzerna

Tornem cap a casona i ens parem en un poble que trobem força mono per una zona de pic-nic, amb una església i un pont de fusta molt bonics (sempre penso en els Puentes de Madison) i dinem. D’allà cap a casa i descansar… El Manel fent el seu ioga, jo perrejant i escribint blog i després intenme buscar algun lloc per anar a fer una fondue (volem FONDUE), però està gairebé tot tancat per vacances i al final sopem a casa…

Pontet de Madison

Pontet de Madison

On hi haurà una fondue?

On hi haurà una fondue?

El dimecres s’aixeca com un dia molt solejat i bonic. Que bé, per fi un bon dia per fer una excursió llarga. Pujarem al Pilates Kulm, una muntanyaque jo ja vaig pujar fa uns anys per mitjà d’un cremallera i que sempre he pensat voldria tornar a pujar pel meu propi compte. Aparquem el cotxe a la zona de pàrquing (aquí per aparcar és obligatori pagar sempre) on per 5 chiflings pots estar tot el dia. Al costat del cremallera hi ha el camí de pujada, primer amb vistes al llac, després passant per un bosc frondós i quan es retroba en el cremallera en un poble amb esmorzadero (a la hora i mitja de començar) unes boniques vistes de les muntanyes més altes de la regió de Chur i de Interlaken (de fet puc veure perfectament la Jungfrau,el Monch i l’Eiger, quins records més guais).

Pujant al Pilates

Pujant al Pilates

Durant el camí de pujada, a més de una pedrera i un camí força ben senyalitzats i preparats per a caminar, ens trobem dues coses sorprenents. Una unes quantes dones pujant soles (que raro això passant a Espanya) i amb una marxa…deuen tenir la majoria uns 50 anys però molt ben portats i ens avancen tot i que nosaltres treiem fetge per la boca (i no som precisament lents pujant); l’altre un noi pujant pel camí amb la bicicleta en plan masoca, vale que le camí no està malament però pujar amb la bici? Això sí, un cos que ja voldria jo pa mi… Tot i que estava marcat en 4 hores, a les 3 hores i després d’una gran pujada arribem al complexe hoteler, ara vist des d’una altra perspectiva, una marranada ambiental total… Per la zona del cim donem una volteta, voliem tornar per la carena que dóna aLuzern però està un núbol allà que no ens permet veure res, una boira molt densa que ens fa canviar d’idea (i mira que tenia molt bon record d’aquesta cara de la muntanya, més verda i amable).

Bosc pujant al Pilates

Bosc pujant al Pilates

El noi amb la bici, el cremallera i el llac al fons

El noi amb la bici, el cremallera i el llac al fons

Pujant amb el cremallera

Pujant amb el cremallera

Nyam,quina gana

Nyam,quina gana

Quines roques més xules

Quines roques més xules

Les muntanyes de la Jungfrau

Les muntanyes de la Jungfrau

Això és destrossar la muntanya i la resta són tonteries

Això és destrossar la muntanya i la resta són tonteries

Una roca al camí

Una roca al camí

Companyia per dinar

Companyia per dinar

Curiosa estampa...on som?

Curiosa estampa…on som?

A la baixada doncs tornem primer pel mateix camí però al arribar al coll enlloc de tornar, per la zona on també hi ha un gran núvol i un banc de boira, decidim baixar per un camí més llarguet però diferentque passa per una altra vall, molt menys explotat i menys preparat, més solitari però força bonic, en algun punt força perdedor però molt més amigable… En un punt on ja estem cansats de tant baixar (son 1700 m de pujada i los mismos de baixada) arribem a una carretera que durant última mitja hora ens portarà fins al poble i el cotxe, on arribem baldats no el següent.

La boira no ens deixa tornar pel camí

La boira no ens deixa tornar pel camí

Les vaques al coll amb la boira

Les vaques al coll amb la boira

Baixant pel nou camí

Baixant pel nou camí

Ueeee...Quanta aigua

Ueeee…Quanta aigua

La veritat és que l’excursió tot i que força maca, m’ha deixat un regust amarg ja que no era el què m’esperava, res de l’altre món ni molt millor del que puguem trobar per les nostres terres. Tornem doncs a casa i decidim demà que en principi plourà aprofitar per moure’ns cap a França i deixar ja Suïssa per estar més propet de casa.

La Rita ens mira amb cara d'odi!!

La Rita ens mira amb cara d’odi!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s