Avui comencem el nostre periple pels alps o per on sigui que ja estava gafat fa un any i sembla així seguirà…perquè vamos. Hi ha alguna força superior que no ens vol aquí?
Ja dilluns la caiguda en bici i la possible però no probable fractura d’escafoides… Guix sencer i en 2 setmanes tornar a casa… Revalorem opcions i anirem a zona més propera de selva negra.
I avui és el dia de sortida. Parada final:lyon. Anirem a dormir a una casa de airbnb que surt mes barata que camping i a la que volen rites…
Per financiar-nos l’autopista carissima francesa posem anunci a blablacar que és efectiu… I aquest matí a les 08 el passem a recollir. Parla només francès i amb el nostre high level doncs farem el què podrem… Una mica de carregar benzina i panxa abans de la frontera i al creuar-la els gendarmes ens detenen x inspecció… Que fort! Com és el racisme… Com el noi que duem és negre… I no troba original del passaport… Unes petites discusions i una hora després finalment troba el passaport original que el gendarme mira amb lupa (amb una lupa de veritat)… Fins que ens deixen passar afortunadament.
I quan ja arribavem a meitat de cami, a montpellier, ja pensant que en 3 horetes hi seriem de cop la roda posterior dret rebenta. Sort que qui condueix es manel i té temps de arreglar-ho per evitar morir… Això ens passa a 500 m d’una àrea de descans així que fins allà anem ja que un supervisor de la carretera ens ho demana.
Fem les gestions necessàries i aprofitem x dinar. El pobre noi que va amb nosaltres tenia un examen a les 17h a lyon i ni de conya vaja.
El gruista que ens ve a buscar afortunadament és espanyol. Ens porta a una mena de poligon industrial al costat de l’autopista polsegós i decadent.
Com que son les 13:30 el taller està tancat. De cop però en una estona apareix un home sortit d’una peli (a mi em recorda al Cletus, al paleto dels simpsons). L’entenc força bé parlant i de cop m’adono que fala en portugués (molt més entenible que francès x cert).
Ens fa esperar una estona i després ens dóna la última bona nova del dia. Les nostres rodes tenen una mida rara i especial. No la poden trobar. Mínim una nit aquí fons demà…😭😭😨😨
I què fem nosaltres aqui una nit? Què fem amb aquest noi del blabla car? Com ens ho muntem? Hi ha una solució que és canviar les 4 rodes… Fem comptes i veiem que si anem sumant ens surt més econòmica i així ja tenim totes les rodes noves i d’un tamany normal.
Es prou ràpid i a les 15h anem sortint del taller… Vaja dia. En unes 3 h ens plantem a lyon tan destrossats que no tenim esma ni x visitar-lo. Anem a casa que hem llogat de airbnb que es xulísima i de pet a sopar i al llitet. Fins demà…
Casa mona a lyon. Gràcies airbnb!!
Avui divendres ens llevem d’hora altra vegada ja que tenim molts km per endavant (en maneló els té el pobre). Hem d’arribar a friederichshaven i queda força lluny… Així que lyon s’haurà de visitar en una altra ocasió malauradament.
A les 08am hem quedat novament amb un noi del bla bla car que hem de dur a zurich ja que ens queda de camí. Pensem que sent suïssa com és de racista tornarem a tenir controls a la frontera (novament portem un noi negre) xo la veritat només es preocupen de vendre’ns la vinyeta per les autopistes…
Decidim passar de ginebra i intentar visitar de tornada. Fem una parada a una àrea de servei que té super i tot (com les d’aquí). Ja paguem amb shiflings com diu manel o CHF. Comprem 4 cosetes i per sort aquí tot es pot pagar amb tarjeta… La benzina a més és algo més barata que a frança 😉 Ens arribem fins a berna on parem durant 2 horetes per visitar la ciutat. Vista la dificultat x aparcar i no tenim moneda x aparells de carrer decidim anar un parking. El noi ja estava avisat que fariem la parada xo decideix esperar-se dins el parking (encara no entenc perquè).
Anem a passejar pels carrers del centre, veiem la presa al riu, anem fins al fossat dels ossos i tornem al parking. Una ciutat molt cuca i amb encant.
Típica estampa bernesa…
Creuant es pontet
El fossar dels pobres ossos
Bonica Berna
La presa al riu
D’aquí anem a Zurich on deixem al noi autista (sembla no buscar cap mena de relació i davant qualsevol comentari o pregunta el noi passa de tot i fa cara extranya)…Un cop el deixem a l’estació a buscar parking i agafar menjar x anar a un parc on dinar. Després una volteta de una hora més i ens dirigim a les rheinfall o catarates del rhin. Entrar al recinte val diners i es poden veure també de lluny sense pagar, però la veritat val la pena per veure la cascada al costat… Donem unes petites voltes i marxem ràpidament ja que de tanta aigua la rita s’estressa.
Dinant en plan cutre a zurich
Típica escena zurichense
La pamela, la senyora i la grua
Les cascades del Rhin
Una simpàtica parelleta ens va tirar la foto de familia
D’aquí camí al nom impronunciable del llac o com diu la carmen, puerto federico que es lo mismo…
Arribem, deixem les coses, ens posem una mica al día i anem a sopar a un mercadillo paradetes que hi ha a la zona del port per un festival que fan… Que bé es monten la vida aquí…
Acabo el dia amb un fantàstic gelat 😉
Merci!!!
wondersalmon 
Saber que podeu girar cua i anar a un altre looc del planeta,oi?