Us havia deixat a la zona dels fiords, on vaig agafar un bus que em portava fins al llac Myvatn, una de les zones més complertes d’Islàndia ja que en una zona molt petita es concentres varis fenòmens molt interessants de l’illa.
Arribo entre una cosa i l’altra a l’illa a les 16h, amb l’inconvenient que al arribar (el bus ens deixa on hi ha la benzinera i el centre d’informació del poble, s’ha de tenir en compte que les benzineres són els centres neuràlgics dels pobles ja que estan molt desperdigats i en aquests sol haver centres d’informació turística i supermercats o botigues per comprar el què sigui necessari) ens fa la tormenta del segle. La gent local estpa al·lucinant, diuen que mai havien vist res similar, aquesta zona és la més seca del país i està plovent a bots i barrals, chuzos o cats and dogs segons la llengua que preferiu… Afortunadament quan passa això, la pluja sol ser curta i mitja horeta en el centre de visitants em permet evitar la pluja i dirigir-me al camping on m’allotjo avui, on hi ha un búnker amb habitacions compartides (aquesta zona s’ha tornat de les més cares d’Islàndia per la fama turística que està obtenint, però compartir habitació encara surt mitjanament barat, encara que sigui en un búnker cutre).
Com ha deixat de ploure i el dia s’arregla mitjanament llogo una bici al mateix allotjament i em dedico a donar una volta per la part oest del llac, ja que és massa tard per voltar-lo tot i prefereixo fer algunes parades i anar amb calma(tot el llac són uns 35-40 km). Perquè faig la part oest? Doncs perquè és la que recomana la Lonely, tan fàcil com això.
La carretera está molt rebé (res aveure amb la pista plena de pedres d’aquest matí als fiords) i em dirigeixo primer en una zonaon hi ha uns promontoris verdososque son petits volcans dins i fora l’aigua del llac (höfdi), després a una regió on hi ha unes restes de lava que s’han solidificat en forma de castells (Dimmuborgir) i finalment a un volcà arenós que te una forma molt xula (Hverjfall).
Hverjfall al fons
Monticles de vells volcans
Si no es tan fred qui no s’hi banyaria?
El llac i les formacions geològiques
Més llac
Dimmuborgir i el castell de lava
Vistes des de Hverfjall
Al matí següent em llevo i tinc una excursió contractada per visitar les zones més xules dels voltants i que em portarà fins aAkureyri on dormiré demà, però no comença fins les 11:30 pel que vaig a donar una petita volta per la zona, on descobreixo preciosso camins que sense el plujim i amb més temps serien molt interessants.
Vistes al llac
Un ocellet
Muntanya a la que pujaria si tingués temps. Amb morrena de lava al davant
I segueix la muntanyeta
El bus ens porta per un parc geotèrmic que es diu Hverir com tot allò geotèrmic que hi ha aquí, amb unes fumaroles tremendes ,una de les coses que més m’ha impactat ja que estic menys acostumat a veure i amb uns colors ataronjats brutals. Després en porta ala cascada més gran i espectacular d’Islàndia, la Detifoss i després en una zona volcànica que le riu ha excavat i ha deixat unes precioses siluetes, que es troba a Jokulsargljúfur Canyon.
Terres ataronjades amb fumaroles
Una fumarola
Un taronja especial
Sense paraules
Espectacularitat de Detifoss
Més sense paraules
El canyó espectacular
Les columnes basàltiques al nu
Més basalt
Finalment arribo a Akureyri que és la segona ciutat més gran del país (amb 18000-20000 habitants,woooow) en la que hi ha un jardí botànic molt bonic i no em dóna temps aveure res més. La ciutat tampoc sembla tenir gaire res interessnt, està en un fiord i els voltants no són lletjos però tampoc no m’ofereix res especial.
wondersalmon 