Dos dies per les terres dels fiords

Aquest matí em llevo a Hofn i per variar la boira envolta totes les muntanyes donant una visibilitat algo dolenta… Seguint el cercle de l’illa avui em dirigeixo als fiords orientals, els més habitats i explotats… on viu més gent per la creació de una presa hidroelèctrica enorme i fàbriques mineres i demés.

Després de passar unes poques hores a l’autobús rodejant varis fiords fem una primera parada per descansar una estona i anem aparar a un poblet pesquer on deuen estar fent alguna mena de festa de celebració ja que els carrers estan engalants, uns de rosa, altres de taronja, i altres colors… D’un impacte visual curiós, més ho seria si la boira no fos tant espessa avui…

Fiords

Fiords

Més fiords

Més fiords

I encara més fiords

I encara més fiords

Poble envoltat de boira

Poble envoltat de boira

Casa freakie del poble

Casa freakie del poble

Carrer rosa del poble

Carrer rosa del poble

Després de vàries hores de bus arribem a Egilsstadir, un dels pobles principals de la zona dels fiords. En la meva idea inicial no anava a parar aquí però com al final no vaig dormir a Skaftafell i he estalviat un dia decideixo quedar-me per agafar un altre autobús que em portarà a un poblet dels fiords que recomana la guía de la Lonely Planet. Llàstima que he d’estar aquí 4 hores esperant l’autobús que em durà al poble, però bé decideixo donar una volta per aquí, descobrint que no hi ha res d’interessant, és un poble sense res interessant de visita, amb una església lletja pròpia daquest país (són totes molt curioses) i algun que altre parc per passejar (però que tampoc tenen gaire res…)

Església moderna

Església moderna

Poble sense encant

Poble sense encant

Arriben les 17h i agafo l’autobús per dirigir-me a Seydisfjördur, en principi una carretera molt bonica que va per un port de muntanya nevat però que no veig per la boira que hi ha… Son uns 30 minuts de viatje i arribo a un poble envoltat de boira i que sembla desolat. Hauré fet bé de venir aquí. El poble sembla bonic però res de l’altre món i per la resta no puc veure gaire res… Decideixo llogar una bicicleta i dono una volta, tot i que el trajecte llarg el faré demà al matí per arrbar-me a una casa que es diu Skalanes, on sembla ser hi ha ocellets frailecillos que tinc moltes ganes de veure.

Seydisfjördur envoltat de voira

Seydisfjördur envoltat de voira

Una volta en bici

Una volta en bici

Una familia d'aneguets

Una familia d’aneguets

Intent autofoto amb bici :(

Intent autofoto amb bici 😦

Cutreselfie que jo dic

Cutreselfie que jo dic

Cavalls amb cascada al fons

Cavalls amb cascada al fons

Natura viva rodejant la morta

Natura viva rodejant la morta

Avui dormo en un hostel que està molt bé en aquest poblet i amb sorpresa descobreixo que tota la falta d’espanyols que he tingut durant el viatge me’ls trobo aquí… Sembla un alberg espanyol això i ha donat la casualitat. Em trobo un noi de Madrid que porta vivint en el poble des del Febrer, va decidir canviar de vida i no sé com ha vingut a parar en aquest poblet… Ell està feliç… Va començar a treballar a canvi de dormir i menjar a l’alberg fent una mica el manteniment i ara ja fa alguna feina més i ja té el seu sou però sense gaire estrés que és el que el vol. Parlant el trobo molt zen sí, amb necessitat de calma. També em trobo una parella d’espanyols que fan la volta sencera a l’illa en 6 dies (en plan fiuuuuuuu!!!).

Vaig a dormir d’hora que demà matino per poder anar fins ala casa de Skalanes a veure si tinc sort i veig alguna cosa… Al matí em llevo i la boira semblaque algo ha pujat, hi ha molts núvols iguals però alments donen més visibilitat al tema. El camí es fa durillo, es una carretera amb pedres que em deixa el cul com un tomàquet… La gent habitualment va en cotxe i després els últims 4 km els han de fer caminant ja que hi ha rius i altres que no permeten el pas de vehicles, però jo amb la meva bici em puc arribar fins al final, fins a la casa que també actua d’hotel i que sembla un lloc fantàstic per perdre-t’hi un parell o tres de dies. La veritat es que recórrer el fiord és preciós.

Arribo al final on hi ha uns penyasegats plens d’aus però ni rastre de frailecillos. Mentre em dirigeixo cap aquí sóc atacat per uns ocells molt territorials que quan veuen que t’apropes a la seva zona es dediquen a volar en plan kamikaze fins al teu cap per atacar-te, una d’elles ho aconsegueix i em fa un bon coscorró… El secret és portar una planta llarga al cap perquè així com ataquen el punt més alt no arriben al cap sinó que ataquen a la planta (però això ho descobreixo després)… Apareixen una parella de taiwanesos que em deixen uns prismàtics i finalment veig un puffin que en diuen en anglès… És tan petitó i tant bonic… M’emociono una micona 😉 Un també té sentiments…

Amb la bici torno al poble i allà agafo un autobús per tornar a la ciutat gran on agafaré el bus que continuarà camí cap al nord.

Ocell al fiord

Ocell al fiord

Carretera interminable de pedres

Carretera interminable de pedres

Aigua per tot arreu

Aigua per tot arreu

Rius i més rius

Rius i més rius

Penyasegats típics islandesos

Penyasegats típics islandesos

Un puffin...que bonic!!!

Un puffin…que bonic!!!

Ocellots que posen a les fotos

Ocellots que posen a les fotos

El fiord infinit

El fiord infinit

Jo i el fiord

Jo i el fiord

El poble sense tanta boira

El poble sense tanta boira

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s