Doncs com sempre em llevo al matí pensant com pot haver tanta llum a les 06 del matí (encara em costa adaptar-me al nou horari i em llevo molt d’hora cada dia, més avui que m’espera una llarga caminada). I com no,la pàgina web de previsió del temps es torna a equivocar… Avui havia de fer un dia esplèndid amb algun nuvol a final del dia i ens llevem amb un cel ennovulat i plovisquejant una micona (al final pensaré que això és bon temps per ells).
Avui la idea es fer el Fimmvorduhals, una ruta que em durà fins aSkogar, n poble que hi ha ja a la zona propera ala costa de la carretera de circumvalació, per això he de tavessar un coll que està just entremig de dues grans glaceres, la del Eyjafjallajökull i Myrdálsjökull (com podeu veure jökull vol dir glacera al igual que foss es cascada).
Al inici començo per la vall on estava, més seca, arribo a la zona superior després d’una pujada molt progressiva i en ocasions rocosa, seguim per dalt una bona estona i finalment per una baixada encara més progressiva que va seguint la vall amb milers de cascades de camí va baixant fins a arribar a la Skogarfoss que es la cascada d’Skogar.
Al inici em trobo una parella de belgues, però la noia ja m’avisa que va molt lenta. Després comença a plovisquejar més i em barallo amb el nou cangur ja que posar-me’l amb la motxila es algo complicat per no dir gairebé impossible… mentre em barallo amb ell una parella em sobrepassa però ra`pidament els torno a sobrepassar ja… Mentre vaig pujant el paisatje es fa més i més rocós i la boir es va fent més espessa, però afortunadament el camí està molt ben senyalitzat. Arriba però un pnt on la neu ja comença a predominar i la boira es va fent més espessa, em trobo un parell de persones fent el camí però en l’altre sentit i em diuen que e tros d’ara és una mica perdedor… (és la nova llengua del volcà del 2010) i per tant decideixo esperar a la parella que havia deixat enrere, que m’acullen… Son una parella danesa que ell és geòleg i ella artista i estan una setmana aquí i després marxen a Groenlàndia ja que ell hi ha de fer estudis (van de la terra més jove a la més vella del globus).
Pujant la vall
Una petita muntanyeta
Zona de pedres emboirada
Glaç emboirat
Els meus salvadors a la nova llengua del volvà
Neu i foc
Neu i foc 2
Un cop arribats al cim entre les dues glaceres la boira es va quedar abaix i va començar a sortir un sol brutal, amb unes vstes de les glaceres impresionants a ambdós cantons… tot plegat una matge tremenda, i finalment fa bon temps, encara que sigui perquè estem sobre els núvols. Fem milers de fotos de la zona i arribem a una cabana on molta gent es queda dormir per fer etapa en dos i on dinem.
Glacera I
Glacera II
Glacera III
Glacera VI
Glacera V
Glacera VI
Glacera VII
Ara ens queda la meitat del camí o una micona més, però baixant de forma molt progressiva per la vall, seguint el riu i un seguit de cascades a cada una més bonica i uns canyons que fa el riu tremendos. Unes hores després arribema Skogarfoss que té la fama merescuda i ens despedim amb la parelleta danesa, ja que ells faran càmpng i jo vaig a l’alberg a descansar i una bona dutxa.
Cascades
Jo flipant
Cada vegada més impresionant
Més cascades
Fins i tot sota el gel…
Quina aiguada…
i cada vegada flipo més
Protegit del plugim
Uns canyons verds i preciosos
i a l’arribada, mort!!
